Malgrat que tenir estudis universitaris millora la probabilitat de tenir feina (un 86% dels graduats treballa) aquesta és majoritàriament precària, ja que només un 67% té una ocupació estable (62% en el cas de les dones). Així ho afirma l’informe CYD sobre el sistema universitari de l’Estat espanyol.

En aquest informe es pot apreciar que la distribució de la taxa d’ocupació és molt dispar: tot i que més del 90% d’informàtics cobra un sou per sobre dels 1.500 euros i que gairebé tots tenen feina, aquestes estadístiques no es repeteixen a totes les carreres. Si bé les enginyeries segueixen de prop aquestes xifres, en el cas de les ciències de la salut i els serveis socials, només un 60% cobren aquestes quantitats i només la meitat dels titulats posseeixen una feina estable (els científics són, després dels enginyers, els que més marxen fora a treballar, amb un 11%). Tot i tenir les pitjors dades d’inserció laboral, amb abundància de contractes a mitja jornada (23%) i ocupació en feines que no requereixen el nivell de titulació que ells posseeixen (gairebé un terç), les carreres de Lletres i Humanitats han vist incrementat el seu nombre de graduats. Entre els factors que poden empènyer a aquesta decisió menys pragmàtica pot tenir un pes important la vocació i la facilitat dels estudis. No obstant això, els experts assenyalen causes exògenes respecte a la universitat, més relacionades amb la realitat laboral i social d’Espanya: la prima salarial dels graduats superiors està per sota de la mitjana dels països desenvolupats (només un 54% cobra més de 1.500 euros), amb una menor taxa d’ocupació i la més alta temporalitat de tota Europa.

Més informació a l'article de Niusdiario.es