En els darrers anys s'han identificat nivells baixos de benestar emocional en alguns sectors poblacionals, i la recent crisi sanitària global ha posat de manifest la necessitat d'abordar els problemes de salut mental del jovent, que tot i que són multifacètics i multicausals (hi poden intervenir problemes familiars, econòmics, sentiment d'aïllament, estrès acadèmic, etc.) es van veure empitjorats per la COVID-19, i poden tenir un impacte negatiu en les taxes de retenció dels estudiants i en el seu compromís i èxit amb els estudis. En aquesta línia, fa pocs dies, el Ministeri d'Universitats publicava un estudi on es posa en manifest la nefasta situació en què es troba l'estudiantat universitari espanyol en matèria de salut mental.

Pel que fa a l'estructura de l'estudi, consta d'una part quantitativa amb dues enquestes per tal de realitzar un pronòstic de la situació, i d'una part qualitativa, amb l'objectiu d'identificar recursos i traçar l'estratègia de millora.

Lluny de tractar-se de casos aïllats, els estudiants que havien experimentat símptomes de depressió o ansietat en les dues setmanes prèvies a la realització dels qüestionaris conformaven la meitat de l'estudiantat, essent aquest tan sols un exemple de la gravetat d'una problemàtica, que no pot ser obviada des del punt de vista del desenvolupament de polítiques universitàries i de salut pública. Més del 50% dels estudiants van sentir que necessitaven ajudava psicològica per problemes de salut mental en el quadrimestre previ, i també més de la meitat han consultat alguna vegada a un professional per algun problema de salut mental.

Alguns altres problemes que queden destapats per les enquestes són el fet que un de cada cinc estudiants havia experimentat pensaments suïcides durant les dues setmanes anteriors a respondre-les, i que el 17% dels estudiants indicava haver estat receptat tranquil·litzants, ansiolítics, antidepressius o hipnòtics per un professional mèdic en el quadrimestre anterior.

A més, mentre que l'estudiantat de gènere masculí són qui més presenta un consum de risc d'alcohol, el femení destaca per percentatges significativament superiors de depressió, ansietat i insomni cíclic o greu, que a més, són problemes que s'ha vist que és més probable que es pateixin en el grau, que en el màster, i menys encara en el doctorat.

D'altra banda, algunes de les propostes per millorar el benestar emocional i la salut dels estudiants, que ells mateixos proposen i que han quedat recollides per l'estudi, com ara agilitzar la informació dels serveis universitaris, els tràmits de les beques i els terminis de resolució, reduir la burocràcia, promoure espais de trobada entre estudiants i professorat, establir protocols preventius contra la discriminació i l'assetjament, o fomentar les pràctiques externes i augmentar el contingut pràctic en els plans d'estudi, entre d'altres.

Els resultats de l'estudi "La salut mental de l'estudiantat de les universitats espanyoles" tenen com a objectiu oferir una guia per al disseny de polítiques que millorin la salut mental dels estudiants. A més, conviden a elaborar futures anàlisis que n'ampliïn la informació generin noves recomanacions útils. Així, es pretén proporcionar un marc de treball per abordar de manera efectiva les necessitats i preocupacions relacionades amb la salut mental en l'àmbit universitari.