Canviar els mètodes docents per millorar la formació dels estudiants universitaris.
La pregunta sobre com millorar l’aprenentatge s’ha mantingut permanent en el temps atesa la rellevància que té el desenvolupament dels processos d'ensenyament per respondre a les necessitats de cada context social. La docència universitària no es pot entendre de manera aïllada al context sociocultural. Els estudiants ―també els professors― viuen en una societat amb múltiples canals d’informació, on cada vegada resulta més necessari tenir un paper actiu i compromès amb l’aprenentatge i la construcció del coneixement. La relació que tenim avui amb la informació i el coneixement és molt diferent de la de mitjan segle xx: ara és més fàcil entendre que l’apropiació del coneixement respon a processos dinàmics, canviants i construïts. L’espai educatiu universitari és de vital importància per treballar en el desenvolupament de les noves habilitats i formes de pensar requerides per afrontar les dinàmiques de la societat-xarxa.
En el context actual, sabem que la docència basada únicament en la transmissió de continguts no dóna bons resultats. Els estudiants necessiten formació, no només per adquirir informació, sinó per aprendre a organitzar-la i atribuir-li un sentit i un significat. Als estudiants cal formar-los perquè puguin potenciar l’aprenentatge. Els estudiants han d’aprendre a conviure amb la relativitat de les teories i amb la incertesa del coneixement i formar la seva pròpia visió del món basant-se en criteris rellevants.
Un dels reptes fonamentals del professorat és deixar de pensar en com preparar la classe per pensar en com dissenyar entorns que facilitin l’aprenentatge. El canvi és important i no hi ha un únic camí. El disseny suposa dedicar més temps a la planificació que a l’execució.
Facilitar un aprenentatge actiu i compromès requereix un esforç no només dels docents sinó també dels estudiants. El punt clau de qualsevol metodologia centrada en l’aprenentatge és el compromís dels estudiants en el procés d’aprenentatge. Les vies i metodologies per dissenyar aprenentatges actius són molt variades. No obstant això, la majoria de metodologies actives incorporen el disseny de situacions que permetin als estudiants comprometre’s en tasques que suposin processos d’anàlisi, síntesi i avaluació de continguts. Facilitar el desenvolupament del contingut generat des dels estudiants és un dels camins més actius per a l’aprenentatge.
Com dèiem, els mètodes i estratègies poden ser molt variats: aprenentatge basat en problemes, aprenentatge basat en casos, aprenentatge basat en processos d’indagació, classes inverses, ludificació, etc. La decisió sobre el tipus de metodologia més adequat depèn de diversos factors: el tipus de continguts del curs, el nombre d’estudiants, les competències que es volen treballar, etc. No obstant això, i independentment de la metodologia adoptada, és important destacar que la majoria de mètodes actius necessiten clarament recursos que permetin treballar amb els estudiants i fer-ne un seguiment. Per això, l’ús de les tecnologies digitals es fa totalment necessària en la docència universitària.
La tradicional separació entre ensenyament presencial i ensenyament en línia s’ha anat diluint al llarg del temps. Cada vegada és més evident que la formació presencial també requereix eines tecnològiques. Bona part de les activitats i del seguiment dels estudiants implica la utilització de recursos tecnològics. En aquest sentit, quan parlem del disseny de la docència és important no oblidar els espais d’aprenentatge. És a dir, cal distingir entre les activitats que es fan a l’aula ―presencialment― i les que es fan de manera independent mitjançant l’entorn virtual. Novament, no hi ha única manera de fer-ho. Si, per exemple, fem servir la metodologia de la classe inversa, vol dir que estem utilitzant les tecnologies per transmetre els continguts i que dediquem les sessions presencials a fer activitats. No obstant això, altres metodologies poden combinar activitats presencials i virtuals. En qualsevol dels casos, és important que hi hagi una coherència entre els diferents espais d’aprenentatge.
L’ensenyament com a disseny implica tenir presents i planificar tres aspectes principals: (i) les tasques d’aprenentatge, (ii) els entorns físics i digitals de suport, i (iii) les formes d’organització i els sistemes de seguiment.
Els exemples i propostes de les diferents metodologies que es desenvolupen al portal web permeten analitzar el disseny de diverses propostes.