Metodologies docents a la Universitat de Barcelona: estat de la qüestió i perspectiva
La Universitat de Barcelona és una universitat capdavantera en la majoria de rànquings dins L’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) i, sobretot, dins l’Estat espanyol. Malgrat que hom podria pensar que aquesta fortalesa li ve donada pel seu alt potencial en recerca puntera, el cert és que la UB també destaca per la seva qualitat docent, atesa la seva aposta per una innovació continuada en les metodologies docents. Més enllà de voler disposar d’un model educatiu propi, la Universitat ha estat capaç d’introduir amb èxit un model que combina la tradició de les classes magistrals oferta per professorat de reconegut prestigi, amb l’avantguarda que representa implementar les noves tecnologies a l’ensenyament universitari.
La prioritat de la Universitat de Barcelona són, des de sempre, els seus estudiants. La finalitat és que, mitjançant una formació d’excel·lència, esdevinguin bons ciutadans i professionals. D’ençà de la Declaració de Bolonya el 1999, els diferents vicerectors implicats en la política docent han fet un esforç perquè s’implementessin noves metodologies d’ensenyament-aprenentatge adequades a cadascuna de les disciplines que imparteixen les diferents facultats.
La convergència europea va ser un punt d’inflexió que —definitivament— va situar l’estudiant en el centre del procés educatiu com a model distintiu dins la nostra Universitat. Al voltant d’aquest model educatiu propi conflueixen persones, recursos i estratègies per incidir en una formació integral tant en l’àmbit professional com en el ciutadà. La necessitat de disposar d’un model educatiu propi que fos prou coherent per garantir un desenvolupament no traumàtic en una universitat de caràcter fortament tradicional va pressuposar incentivar de manera decidida la formació d’equips d’innovació docent i donar suport econòmic a projectes de millora i innovació docent a la Universitat.
En aquest marc d’innovació docent promoguda directament pel Programa de millora i innovació docent (PMID), es poden esbossar tres grans canvis de paradigma pel que fa a l’entorn metodològic i les activitats d’aprenentatge dins la UB:
- Model centrat en els materials i la tutorització. Coincidint en el temps amb els plantejaments didàctics de l’Espai europeu d’educació superior, la Universitat de Barcelona encara un canvi de paradigma: passa d’un model basat en l’ensenyament de qualitat a un de basat en l’excel·lència de l’aprenentatge sota el precepte d’ensenyar a «aprendre a aprendre». Aquesta adequació pedagògica es materialitza en la cerca d’una autonomia més gran de l’estudiant. Es parteix del diagnòstic de les seves necessitats, mancances i demandes, i s’estableixen els objectius d’aprenentatge d’acord amb el concepte de competències dins d’una flexibilitat curricular més gran, sempre impulsada pel docent amb el suport de l’extensió de la funció tutorial a tots els ensenyaments. Per assolir aquest objectiu, es considera clau que els estudiants estiguin dotats dels materials didàctics (bàsicament digitalització dels continguts) que els atorguin més autonomia i responsabilitat envers el seu propi aprenentatge. És per això que s’enforteix l’elaboració de materials didàctics nous, en formats més fàcilment disponibles pels estudiants. Paral·lelament, l’estudiant s’aproxima a l’exercici professional real mitjançant els pràcticums.
- Model centrat en el campus virtual, els seus recursos i l’avaluació continuada. Els canvis en els plans d’estudi dels ensenyaments ―arran de la convergència europea i dels ECTS― es van fer coincidir amb el desenvolupament intensiu dels campus virtuals i de tots els recursos i activitats que els acompanyaven. Aquests entorns virtuals d’aprenentatge des del punt de vista estrictament metodològic proporcionen accés als recursos i continguts d’aprenentatge i faciliten la interacció professor-estudiant i estudiant-estudiant per treballar de manera més col·laborativa. L’aula virtual és l’espai específic en el qual conflueixen i s’interrelacionen els continguts i els recursos, les activitats d’aprenentatge i l’avaluació del que s’aprèn. En aquest sentit, l’aposta metodològica per l’avaluació continuada va ser un objectiu clau per permetre que l’estudiant fos conscient del propi progrés en el procés d’aprenentatge, més enllà de l’examen final tradicional. En aquest sentit, les facilitats i oportunitats que donen les TIC pel que fa al seguiment dels estudiants van possibilitar que moltes activitats d’aprenentatge formessin part d’aquesta avaluació continuada, que representa una millora en l’èxit acadèmic dels estudiants.
- Model centrat en la participació activa de l’estudiant. Els darrers anys, les activitats d’aprenentatge cerquen enfortir l’acció i el sentiment de responsabilitat envers l’aprenentatge autònom, a més de dotar el perfil curricular de prou flexibilitat perquè els estudiants tinguin l’oportunitat de triar temes per si mateixos i participar en la decisió de com es recopila i difon el coneixement. Les activitats englobades dins la gestió de la informació adquireixen protagonisme atès que la curació eficaç de continguts permet ser més proactiu en les tasques posteriors d’anàlisi, interpretació i síntesi, gràcies al coneixement adquirit. Això porta a depassar el marc del campus virtual per abastar l’enorme ventall de possibilitats metodològiques que, amb el suport de les tecnologies, ens permetran fer créixer la participació dels estudiants i, alhora, augmentar-ne la motivació.
L’aposta actual de la Universitat de Barcelona és vetllar per l’aprenentatge actiu i participatiu. En un moment en què els estudiants estan utilitzant telèfons intel·ligents, tauletes i ordinadors portàtils com a eines d’aprenentatge i amb accés constant a gran quantitat d’informació disponible a Internet, es reclama de nou una aposta decidida per la incorporar determinades metodologies i fer conèixer un nou catàleg d’activitats d’aprenentatge alineat amb els models educatius més avantguardistes. Els continguts especialitzats i personalitzats generats pels mateixos estudiants, l’aprenentatge basat en projectes i/o problemes, les activitats de reflexió com els portafolis electrònics, les tecnologies molt interactives de simulació i ludificació, les comunitats d’aprenentatge com els cursos en línia oberts i massius (MOOC) o el potencial de l’aprenentatge mòbil són només algunes de les noves ofertes metodològiques que es comencen a entreveure i poden tenir un paper important en el futur. A tot això cal sumar-hi noves activitats d’aprenentatge de caràcter aplicat que afavoreixin la consolidació —i posterior transferència— dels coneixements (tant conceptuals com procedimentals i actitudinals) propis de cada matèria.
Aquest document vol refermar el compromís institucional de la UB amb les metodologies actives de qualitat que dotin els futurs estudiants de les competències i habilitats necessàries per competir laboralment amb la resta d’universitats i per conviure en una societat cada vegada més complexa i multicultural.