Títol d'expert en Prescripció Lectora
Professorat
Diplomat en Biblioteconomia i Documentació, llicenciat en Filologia Romànica (Portuguesa) i doctor en Informació i Documentació. Professor de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB de Recursos i Serveis de Referència i Desenvolupament de Col·leccions. És també director de l'Escola de Llibreria de la UB. Ha estat director de biblioteques a Barcelona, Lisboa, París, Brussel·les i Nova York, ha impartit també docència a la Universidade Nova de Lisboa. Editor i traductor literari, ha estt col·laborador de cultura del diari Avui i locutor de ràdio a París en programes culturals.
Eric del Arco Cristià
Graduat en Humanitats i enginyer tècnic en Electrònica Industrial. Fa de llibreter a la llibreria Documenta, aprenent encara del fundador i mestre Josep Cots. Vinculat a la cultura popular i cortsenc de naixement, ha presidit la Societat Coral l'Espiga de les Corts i en moltes nits d'insomni ha dirigit diverses obres teatrals en el quadre escènic de l'entitat. En vides anteriors, ha treballat com a mestre a Bolívia amb la categoria de missioner, ha fet recerca històrica als casals catalans d'Amèrica Llatina i ha exercit com a tècnic comercial d'exportació d'equipament de lluita contra incendis. Actualment forma part de la junta del Gremi de Llibreters de Catalunya, amb el càrrec circumstancial de president.
Salva Artesero
Actor. Llicenciat a l’Institut del Teatre de Barcelona. Membre fundador de Cos de Lletra, companyia amb què ha estrenat prop d'una vintena d'espectacles, recitals poètics i lectures dramatitzades. Mañana, mañana de Federico García Lorca (2011), Los niños tontos d’Ana María Matute (2012) i La cua del Paradís de Pere Calders (2013) són alguns d'aquests muntatges. Especialista en el treball expressiu de la lectura en veu alta a partir de materials literaris, des de 2009 l'ensenya a formadors, adults, joves i nens. Sobre aquest tema ha publicat La catarsis sin fanfarria (Primer Acto, 2017) i De la lectura a la representació (Articles, 2013), escrits amb Ruth Vilar. Cofundador, amb Ruth Vilar, d’Oidà Editorial, especialitzada en la publicació d’audiollibres de literatura dramàtica contemporània teatralitzada.
Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, és periodista cultural, assessora editorial i professora de periodisme i habilitats comunicatives.
Ha treballat a Ràdio Barcelona-Cadena SER Catalunya, durant 25 anys, com a editora i presentadora d’espais de prescripció literària i programes d’entrevistes.
Jurat dels premis de novel·la (Crexells, Ciutat d’Alzira, Històrica de Vallirana…), és codirectora i guionista dels documentals Estación de paso, sobre la despoblació rural, i de Más allà de la cúpula del Buesa.
Ha rebut el premi Digitalent de la Diputació de Barcelona, per la coautoria del curtmetratge Demake-up, la Menció de Qualitat del premi Radio Associació de Catalunya pel programa Punt de llibre i el premi de l’Ajuntament de Barcelona pel monogràfic radiofònic L’ofici de viure sobre l’activista veïnal Maruja Ruiz.
Coordina el club de lectura Blitz a la llibreria Nollegiu i ha publicat el conte infantil L’ou de xocolata.
Diplomada en Biblioteconomia i Documentació (UB), màster en Gestió de Continguts Digitals (UB) i tècnica superior en Disseny Gràfic (Escola Massana). És especialista en públic juvenil i biblioteques escolars. Treballa en projectes relacionats amb les biblioteques, la lectura i l'àmbit educatiu en diverses entitats i centres educatius. És professora associada del màster en Biblioteques Escolars i Promoció de la Lectura (UB), coordinadora del Grup de Treball de Biblioteques Escolars del COBDC i autora del web Biblioteca juvenil.
Llicenciada en Història, diplomada en Biblioteconomia i Documentació, postgraduada en Edició i doctora en Documentació. S'ha dedicat a l'estudi històric de l'edició de llibres infantils, de les biblioteques escolars i de la lectura i la seva promoció. És professora d’Història social del coneixement a la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona i coordina el màster en Biblioteca Escolar i Promoció de la Lectura (UAB-UB). També és investigadora del projecte "Història de la publicitat del llibre a Espanya".
Va créixer entre Argentina, Itàlia i Alemanya. Viu a Catalunya des de finals dels anys vuitanta. És antropòloga cultural, traductora i directora de Minúscula, l’editorial que va fundar l’any 1999 a Barcelona i des de la qual ha ajudat a donar a conèixer obres de noms destacats de la literatura universal com Victor Klemperer, Marisa Madieri, Annemarie Schwarzenbach o Giani Stuparich. També ha recuperat les obres d’altres autors importants com Shirley Jackson, Varlam Xalàmov, Anna Maria Ortese, etc. i ha donat a conèixer les d’autors més joves com Nona Fernández, Gonzalo Maier, Paula Porroni i Aleksandra Lun.
Llicenciada en Belles Arts en l’especialitat de Disseny Gràfic i doctora per la Universitat de Barcelona amb la tesi Estudio del álbum sin palabras. Docent i coordinadora de la secció departamental Educació Visual i Plàstica del departament de Didàctiques Aplicades de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona. Coordinadora de la menció en Biblioteques Escolars dels graus d’Educació Infantil i Educació Primària (UB). Membre del Seminari de Bibliografia Infantil i Juvenil i coordinadora del Grup de treball Il·lustrem-nos de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Guanyadora del Premi Marta Mata de Pedagogia 2019 amb el llibre Sense paraules: sis tallers de lectura d’àlbums sense mots per a totes les edats.
Llicenciada en Periodisme i Postgrau en Literatura Comparada i Digital. Ha cursat també els cursos de postgrau de Llibreria i Prescripció Lectora de la Universitat de Barcelona. Durant més de 10 anys va treballar com a consultora i coordinadora de projectes online, especialitzant-se en estratègies de màrqueting de continguts i posicionament a la xarxa per al sector cultural, turístic i educatiu. El 2017 va fundar, juntament amb Aitor Martos, la llibreria Sendak, especialitzada en literatura infantil i juvenil, on treballa actualment com a llibretera.
Doctora en Filologia Catalana per la UAB, professora de literatura catalana contemporània a la Universitat de Girona i directora de la càtedra Joan Vinyoli de poesia contemporània. A més de publicar nombrosos llibres i articles relacionats amb la seva activitat investigadora, ha comissariat exposicions sobre Santiago Rusiñol i Marian Vayreda, ha col·laborat en els programes de llibres Saló de Lectura i L’hora del lector, dirigits per Emili Manzano, ha format part del consell assessor de la direcció artística del Teatre Nacional de Catalunya entre 2009 i 2012, i ha coordinat el festival de literatura MOT (Olot-Girona) de 2015 a 2017. Col·labora a l’Aula d’Escriptura de l’Ajuntament de Girona.
Llicenciada en Geografia i Història i diplomada en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de València. Grau en Informació i Documentació de la Universitat de Barcelona. Vinculada des de fa vint-i-cinc anys al món de la biblioteca pública, treballa des de l'any 2002 a Biblioteques de Barcelona, on n'ha dirigit tres durant els últims disset anys. Actualment, és la directora de la Biblioteca Gabriel García Márquez del Districte de Sant Martí de Barcelona, inaugurada al maig del 2022.
Llicenciada en Filologia Espanyola i en Teoria Literària i Literatura Comparada. Professora d'Ensenyament Secundari.
Ha impartit cursos d’escriptura a l’escola Escriptorium de Sabadell i ha ensenyat diverses matèries literàries a la Casa Elizalde de Barcelona. També ofereix conferències en entitats com les Aules d’Extensió Universitària de la Gent Gran i diverses biblioteques. A més, condueix clubs de lectura i coordina esdeveniments literaris, com recitals i la Pluja de Lletres a Sant Jordi Desvalls.
És autora de dues novel·les: Començar encara (La Garúa) i Dones de ferro (Efadós). Ha col·laborat en llibres de llengua catalana i castellana per a l’Editorial Teide i dirigeix la col·lecció de novel·la històrica El Fil de la Història a l’editorial Efadós.
Per damunt de tot, es defineix com una divulgadora literària.
Pere Comellas Casanova (Cal Rosal, 1965) és diplomat en Biblioteconomia i Documentació (1986), llicenciat en Filologia Portuguesa (1997) per la Universitat de Barcelona, on es va doctorar l'any 2005 amb una tesi sobre Representacions lingüístiques a l'ESO. Ha traduït diverses obres literàries al català i al castellà, especialment de literatures africanes en llengua portuguesa, d'autors com ara Germano Almeida, José Eduardo Agualusa, Mia Couto o Paulina Chiziane. Premi Giovanni Pontiero 2005 per la traducció de Chiquinho, de l'escriptor capverdià Baltasar Lopes, i 2017 per la traducció de La confessió de la lleona, del moçambiquès Mia Couto. Ha publicat treballs relacionats amb amb la reflexió sobre la traducció i amb la diversitat lingüística. És autor del llibre Contra l'imperialisme lingüístic (La Campana 2006) i coautor juntament amb M. Carme Junyent de Antropología lingüística (Síntesis 2019) i Els colors de la neu (Eumo 2021).
Historiadora de formació, de la història petita, feminista i en plural. Llicenciada en Història Moderna i Contemporània (UAB) i DEA en el programa de doctorat Recuperació de la Memòria. Amèrica Llatina. Postgrau en Prescripció Lectora (UB). Ha treballat a diversos centres de cultura en l’àmbit de la investigació, dinamització i gestió. De petita va entrar al món dels llibres a través de les seves il·lustracions i ja no n’ha sortit. Especialitzada en literatura infantil i juvenil. Actualment és llibretera i sòcia cofundadora de la llibreria cooperativa Pebre Negre (www.pebrenegre.cat).
Va néixer a Ciutat de Mèxic i des de 1993 viu a Barcelona, on es dedica professionalment a la narració oral per a tot tipus de públic. El seu repertori es nodreix de contes tradicionals i adaptacions de relats d’autors. Alguns dels seus espectacles incorporen música i cançons. Ha participat en nombrosos festivals i cicles de narració arreu d'Espanya i en altres països d'Europa i Amèrica Llatina.
Doctora en Literatura Espanyola i Hispanoamericana per la Universitat de València, on es va llicenciar en Filologia Hispànica, és professora titular de literatura hispanoamericana a la UAB des de 2009. S'ha especialitzat en la literatura de dones a l’Amèrica Llatina en l'època del Barroc d’Índies i també en la formació de la figura de l’escriptora professional al segle XIX en el context de la premsa periòdica. Entre les seves nombroses publicacions sobre aquestes temàtiques, destaquen les monografies: Heredar la palabra: cuerpo y escritura de mujeres (2007), La monja de Ágreda, historia y leyenda de la dama azul en Norteamérica (2008) i Mujer y literatura de viajes en el siglo XIX entre España y las Américas (2011). També ha escrit sobre diverses figures del panorama literari hispanoamericà actual, como ara Cristina Rivera Garza o Lina Meruane.
Julián Figueres (Lorca, Múrcia, 1974). Bibliotecari i músic. Responsable de la Biblioteca Vapor Vell, especialitzada en música moderna, del 2000 al 2022. Bibliotecari a la Biblioteca Gabriel García Márquez des del 2022, amb les tasques de desenvolupament de l’especialització en literatura llatinoamericana i coordinació del projecte de ràdio comunitària Ràdio Maconda.
Mestra i doctora en Filosofia i Ciències de l'Educació. Actualment professora de Didàctica de la llengua de la Universitat de Barcelona. Compagina la docència i la formació permanent dels mestres amb la recerca. Forma part del grup de recerca PLURAL-UB. És autora del llibre Llegir i escriure per viure, publicat a l'editorial Galera i de diversos articles relacionats amb l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura inicials, el plurilingüisme i la formació dels mestres.
Llicenciada en Filologia Hispànica amb menció en Filologia Italiana per la Universitat de Barcelona (1999), i Diplomada en Postgrau en Edició per l’Idec-UPF (2000). Fins al 2009 va treballar com a correctora autònoma per editorials com Deusto, Tusquets, Parramón i Salvat, a més d’exercir com a vicepresidenta d’UNICO (Unión de Correctores) durant el període 2007-2008.
El 2009 es va incorporar a Editorial Paidós i posteriorment al departament de Realització del Grup Planeta, on va assumir la producció en paper i digital de diversos segells. Des del 2013 gestiona el catàleg digital d’ebooks i, des del 2017, també el d’audiollibres, assolint el 2024 més de 32.000 títols en format electrònic i 3.000 en format d’àudio. Des del 2022, la seva activitat se centra en el desenvolupament del catàleg d’audiollibres, audiosèries i podcasts editorials.
És docent i mentora en màsters d’edició i humanitats digitals a universitats com la UPF, la UB i la Carlos III, i col·labora amb gremis d’editors i altres entitats culturals en formació especialitzada en publicacions digitals.
Periodista cultural especialitzat en literatura i música. A Catalunya Ràdio dirigeix i presenta cada setmana els programes de literatura Ciutat Maragda i L'irradiador a iCat. En televisió ha conduït el programa literari Rius de tinta, a Betevé, on també ha fet de conductor de l'espai Qwerty, de prescriptor al magazín Àrtic i de presentador al programa d’entrevistes Terrícoles. Ha estat subdirector de L’illa del tresor (Canal 33) i ha format part d’El Cafè de la República, amb Joan Barril, i de programes com Catalunya vespre, Estat de Gràcia i El suplement. En premsa ha escrit a capçaleres com El País, El Periódico, La Vanguardia i el digital Núvol. Condueix xerrades sobre literatura i música i és professor del màster en Edició de la UAB. Ha estat coautor, entre d’altres, dels llibres Breve historia del leer (Ariel, 2009) i El fin de una época (Barril & Barral, 2011).
Professor de matemàtiques amb experiència a l’educació primària i secundària. Ha estat membre del CESIRE (Departament d’Ensenyament) de l’àmbit de matemàtiques i ha participat en diverses publicacions relacionades amb la didàctica de la matemàtica. Ha estat també encarregat de la secció de ressenyes de llibres de la revista SUMA. És autor dels webs Calaix+ie, Càlculus i Blog des del Calaix +ie des d’on es comenten llibres relacionats amb la divulgació i la didàctica. Ha participat també en el cicle “Parlem de matemàtiques a les biblioteques” organitzat pel Servei de Biblioteques.
És llicenciada en Història i màster en Cultura Històrica, Comunicació i Noves Professions de la Universitat de Barcelona. Ha treballat en el món editorial, i des del 2012 dirigeix la llibreria Al·lots, especialitzada en literatura infantil i juvenil. El 2017 va ser designada comissària de la delegació de Catalunya i Balears a la Fira de Bolonya. Ha ocupat diversos càrrecs al Gremi de Llibreters de Catalunya: tresorera, fins a 2018, i vicepresidenta, des d’aquest mateix any.
Anna Juan Cantavella
És doctora en antropologia social i cultural i té un màster en llibres i literatura infantil. Professora de didàctica de la literatura a la Universitat Autònoma de Barcelona. Dissenya i desenvolupa formacions i projectes de literatura infantil i d’educació literària per a diferents llibreries, institucions i escoles. Entre d'altres, coordina el Laboratori Amb tots els sentits sobre Lectura, primera infància i biblioteca de la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona i és la co-comissària del festival de literatura infantil de Barcelona Món Llibre. Coautora del llibre ¿Así es la muerte? 38 preguntas de niñas y niños sobre la muerte. És l’autora del blog: La coleccionista.
Professora titular de literatura portuguesa a la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona, és especialista en literatura portuguesa y brasilera del segle XIX i ha publicat diversos estudis i edicions crítiques sobre Eça de Queirós, entre d’altres. És investigadora d’ADHUC - Centre de Recerca Teoria, Gènere, Sexualitat, on ha estat directora de la Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures entre 2015 i 2018. Ha publicat diversos treballs sobre la representació femenina en la narrativa realista del segle XIX i sobre l’escriptora brasilera Clarice Lispector, de qui ha traduït tretze títols. Per una d’aquestes traduccions —Queridas mías — va rebre l’any 2012el Premi Giovanni Pontiero a la millor traducció del portuguès. Entre 2011 i 2018, ha treballat sobre la novel·la criminal escrita per dones i ha estat investigadora principal de dos projectes finançats sobre aquest tema. Actualment treballa sobre la representació de les violències contra la dona en la premsa femenina del segle XIX a través del projecte GenViPref, “Género, violencia y representación. Los textos de creación en la prensa femenina peninsular” (1848-1918) PID2020-113138GB-100.
Llicenciada en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona i postgrau en Literatura Contemporània. Cofundadora i codirectora de l’empresa de serveis culturals Cal·ligrama Bcn, imparteix classes d’història de l’art i dissenya projectes culturals relacionats amb aquesta disciplina, la història i la literatura. És autora de contes infantils i forma part de l’equip de crítics de la revista Faristol. Coordina clubs de lectura a biblioteques de la Diputació de Barcelona, elabora materials per a les tertúlies literàries i ha participat en projectes per a la Setmana del Llibre en Català i el Saló del Llibre de Barcelona.
És escriptor i periodista. Llicenciat en Periodisme i en Teoria de la Literatura, des del 2006 ha treballat en diversos mitjans de comunicació, com ara Catalunya Ràdio, La Vanguardia, Avui, Mondosonoro i Benzina. És redactor i coordinador del suplement de llibres setmanal “Ara Llegim” del diari Ara, on ha publicat més d'un miler d'articles. Després de debutar amb la novel·la El talent (LaBreu, 2012), va publicar Puja a casa (L’Altra, 2015), que va guanyar el premi Documenta i ha estat traduïda al castellà, l'anglès i el neerlandès. La seva última novel·la és La teva ombra, primer premi Proa de novel·la, traduïda al castellà el 2020 i publicada a Destino. Ha traduït també autors com William Maxwell, Les Murray i Jetta Carleton, i recentment ha escrit un pròleg per a la nova edició d'Apunts del subsòl, de Fiodor M. Dostoievski (Angle, 2021). Ha participat també en antologies de relats com Nits d'estiu (Univers, 2020), Gira Barcelona (Comanegra, 2016) i Punts de fuga (Males Herbes, 2016).
Professor d'estudis xinesos a la Facultat d’Humanitats de la UPF. Ha publicat els llibres de poesia De bandera Liberiana (1994), Mirall negre (Premi Ciutat de Palma, 2002) i Bratislava o Bucarest (Premi Gabriel Ferrater, 2014). També ha fet l'antologia Combats singulars: antologia del conte català contemporani (2007). Ha traduït del francès L’obra mestra desconeguda d’Honoré de Balzac (1997) i, del xinès, El sentit de la literatura, de Gao Xingjian (2004) i Contes estranys del pavelló dels lleures, de Pu Songling (2001). Ha antologat i traduït el recull Pedra i pinzell. Antologia de la poesia clàssica xinesa (2012). Ha publicat també assajos i articles sobre història xinesa com La Empresa de China: de la Armada Invencible al Galeón de Manila (2003).
Doctor en Física per la Universitat de Barcelona i professor de Física i Química a l'Institut Bernat Metge de Barcelona. Ha estat director del CESIRE, del Departament d'Educació, i professor associat al Departament de Didàctica de la Matemàtica i les Ciències Experimentals de la UAB. A més, participa en diversos grups de treball sobre innovació i ensenyament, com DIATIC, dedicat al foment de la integració i l’ús de les TIC en l’ensenyament i l’aprenentatge de les ciències.
Llibretera. Va estudiar Medicina i Màrqueting a l'Uruguai i des de 2007 viu a Barcelona. Després de treballar durant 25 anys en multinacionals de la indústria farmacèutica, va decidir canviar de rumb i obrir a Sabadell una llibreria especialitzada en literatura llatinoamericana: Librerío de la Plata. Ha desenvolupat projectes culturals orientats cap a la comunitat mèdica de Llatinoamèrica i Espanya (Arrobamujer, Mujeres sin reglas) i ha participat com a tribunal en diversos premis literaris, tant de narrativa com d’àlbum il·lustrat. Des de fa deu anys porta endavant l'espai ‘El llibre obert’ a Radio Sabadell.
És professor de Llengua i Literatura catalanes a la Universitat Autònoma de Barcelona, on també ha fet feines de gestió com a vicedegà i vicerector. Ha estat professor invitat a diverses universitats estrangeres. Les seves línies de recerca se situen dins l'àmbit de la literatura catalana contemporània, especialment l’obra de Joan Maragall, i la literatura dels anys 30 i 40 del segle XX. Ha estudiat la presència i la presentació de la memòria col·lectiva a la ciutat de Barcelona. També ha participat en projectes sobre l’ús de tècniques de comunicació i informació a l’ensenyament superior. El seu últim llibre és Caminar per la vida vella. La memòria involuntària en la literatura i l'art (València: Universitat de València, 2016). Actualment dirigeix l'edició de les obres completes de Joan Maragall.
Bibliotecària. Treballa en el món de les biblioteques des de l’any 2000, bona part d’aquest temps a la Xarxa de Biblioteques de L´Hospitalet de Llobregat, primer com a tècnica auxiliar i, des de novembre de 2020, com a directora de la biblioteca La Bòbila, una biblioteca que compta amb un gran fons especialitzat en gènere negre i policíac. Actualment, treballa en el coneixement i la difusió d’aquest gènere.
Doctora en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona, actualment treballa com a professora lectora al Departament de Filologia Hispànica, Teoria de la Literatura i Comunicació. S’ha especialitzat en les relacions entre narrativa, crítica literària i món editorial durant el franquisme, tot i que també ha estudiat les sinèrgies entre narrativa i periodisme a l’últim terç del segle XIX i durant la primera meitat del XX (amb treballs sobre Pérez Galdós, Clarín, Pardo Bazán o Picón, entre d’altres). En aquest sentit, ha publicat Destino y la novela española de posguerra (1939-1949) (Vigo: Academia Editorial, 2012); amb Adolfo Sotelo, la Correspondencia entre Camilo José Cela i Antoni Vilanova (Barcelona: PPU, 2012), i aquest any publica amb Ana Cabello Puntos de vista de una mujer de Carmen Laforet (Barcelona: Destino, 2020). En diverses ocasions, ha col·laborat amb la col·lecció Austral de Planeta elaborant edicions didàctiques (introducció, notes i activitats pedagògiques) a: Don Quijote de la Mancha y Novelas ejemplares de Miguel de Cervantes, La Regenta de Leopoldo Alas (amb Marisa Sotelo), Tormento de Pérez Galdós o ¡Ay, Carmela! de Sanchís Sinisterra.
Observador actiu del món del llibre. Assessor en l’adaptació en digitalització del sector editorial. Ha treballat com a dissenyador industrial i d’interiors, director creatiu per a l’agència de publicitat Sintagma, editor de publicacions corporatives a Abertis Infraestructuras, S.A. (2008-2014), professor del màster en Edició Digital d'IPECC a la Universidad de Alcalá (2013-2014). Actualment és professor internacional al magister en Edición de la Universidad Diego Portales (Santiago de Xile). Una part important de la seva activitat professional és l’assessorament en comunicació a institucions i petites empreses. També participa habitualment com a formador, ponent i moderador en diferents esdeveniments relacionats amb el llibre digital i la indústria editorial. Col·labora assíduament amb Núvol i amb altres publicacions culturals.
Llicenciat en Filologia Hispànica i màster en Teoria de la literatura i literatura comparada (UB) i Edició (UPF). Ha estat editor de la revista de poesia Papers del llavi, conductor de clubs de lectura i corrector, traductor i editor a Penguin Random House. Ha participat en la creació i desenvolupament de l'Escola de Lletres de Tarragona, on també ha impartit classes d’escriptura creativa per a joves. Actualment es dedica a l'edició educativa i coordina els programes digitals d'Educació Infantil per a Catalunya, Espanya i Llatinoamèrica de l'editorial Tekman Education.
Alicia Sellés
Alicia Sellés és bibliotecària i desenvolupa la seua carrera professional en el sector privat com a consultora en estratègia i implantació de serveis d’informació i documentació. Compatibilitza aquestes tasques amb la docència en cursos especialitzats, graus i màsters relacionats amb la gestió de la informació. Coordina el Grup de Treball “biblioteques i Agenda 2030” del Consell de Cooperació bibliotecària (Ministeri de Cultura i Esport) i és vocal el Consell de Desenvolupament Sostenible d’Espanya. En l’àmbit de l'associacionisme professional, és molt activa al COBDCV, al comitè executiu de EBLIDA ( European Bureau of Library, Information and Documentation Associations) i a la Divisió Europea de IFLA. És vocal en el Real Patronat de la Biblioteca Nacional d’Espanya i presidenta de FULL la Fundació pel Llibre i la Lectura de València .
Jaume Subirana
Professor de literatura al departament d’Humanitats de la UPF. Fa recerca sobre sociologia i història de la cultura, literatura contemporània i estudis catalans. Ha estat professor de la UOC, on va posar en marxa el portal Lletra, i director de la Institució de les Lletres Catalanes. També ha estat professor visitant a diverses universitats estrangeres, i ha fet estades a la Unitat de Recerca en Cultura de la Universitat de Tel Aviv i, com a Fulbright Scholar, a la Universitat de Chicago. És membre del grup de recerca IdentiCat i coordina el Grup d’Estudis de Cultura Catalana de la UPF. Ha publicat, entre d’altres, Construir con palabras. Escritores, literatura e identidad en Cataluña (1859-2019), The Barcelona Reader. Cultural Readings of a City (amb Enric Bou) i Biblioteques particulars de Barcelona.
Llicenciada en Documentació i en Humanitats, i DEA en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Editora i traductora, ha treballat a Ediciones La Cúpula i en l'actualitat és la directora de l'Editorial Finestres, a banda de tenir el seu propi projecte editorial, Garbuix Books. Col·labora amb diversos mitjans tant a la premsa com a la ràdio, imparteix formacions i ha comissariat exposicions, tot sempre al voltant del còmic.
Llicenciada en Història i en Documentació per la UAB. Actualment coordina els programes de foment de la lectura de la xarxa de biblioteques públiques de Granollers. Ha estat professora dels estudis de Periodisme, Dret i Ciència Política de la Universitat Abat Oliba-CEU, i també ha estat professora a la Universitat Autònoma de Barcelona. Està interessada en aspectes relacionats amb la dinamització i comunicació de les biblioteques públiques i la gestió cultural.
Llicenciada en Filologia Catalana, diplomada en Biblioteconomia i Documentació i doctora en Documentació per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre biblioteques per a pacients als hospitals. Des del 1995 és professora de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona. Els seus principals interessos giren al voltant de l’alfabetització informacional en salut en el context de les biblioteques públiques, desenvolupament de col·leccions i memòria de la professió bibliotecària. Des del 2017 és presidenta de l’Associació Lectura Fàcil.
Periodista de formació, entre 1996 i 2006 va dirigir informatius en diverses ràdios (Onda Rambla, Ràdio Barcelona). Va ser cap de premsa de diversos departaments de la Generalitat de Catalunya (2006-2011), feia assessoraments en comunicació i mantenia el lloc web d'opinió 50×7. Després de diplomar-se en la primera promoció de l'Escola de Llibreria (2012-2013), l'octubre de 2013 va obrir No Llegiu, llibreria de proximitat al Poblenou, i al desembre de 2019, una segona llibreria al Clot. La seva pàgina web: http://www.nollegiu.cat/.
Ruth Vilar
Autora, directora i investigadora teatral. Llicenciada a l’Institut del Teatre de Barcelona. Màster de Creació Literaria a la Universitat Pompeu Fabra. Membre fundadora de Cos de Lletra, companyia amb què ha estrenat prop d'una vintena d'espectacles, recitals poètics i lectures dramatitzades. Les seves obres Cinc vares de terra (2015), La puerta blindada (2016) i Las ávidas raíces (2017) són alguns d'aquests muntatges. Divulgadora literària i especialista en el treball expressiu de la lectura en veu alta, des de 2009 l'ensenya a formadors, adults, joves i nens. Sobre aquest tema ha publicat La catarsis sin fanfarria (Primer Acto, 2017) i De la lectura a la representació (Articles, 2013), escrits amb Salva Artesero. Cofundadora, amb Salva Artesero, d’Oidà Editorial, especialitzada en la publicació d’audiollibres de literatura dramàtica contemporània teatralitzada.
Anna Villarroya
Llicenciada en Dret i en Economia per la Universitat de Barcelona i Doctora en Economia del Sector Públic per la mateixa universitat. Des de 1993 és professora del Departament d’Economia de la Universitat de Barcelona, on s’ha especialitzat en l’anàlisi de les polítiques culturals i les indústries i mercats culturals. Des del 2006 és l’autora de l’informe sobre política cultural espanyola inclòs en el Compendium of Cultural Policies and Trends in Europe, un projecte coordinat pel Consell d’Europa i l’European Institute for Comparative Cultural Research.
Director del TRESC Comunitat de Cultura. Expert en públics de la cultura, ha estat Director de comunicació, màrqueting i públics del Grup Focus, soci consultor de TekneCultura, Director de comunicació i màrqueting del Mercat de les Flors, Coordinador de la Fundació Alícia, i Gestor cultural de la Universitat Pompeu Fabra. Va ser membre de la Junta i secretari de l'Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC). És conferenciant i docent habitual en diversos programes de màster i de postgrau vinculats a la gestió cultural, la gestió de públics, el màrqueting i la comunicació, així com a la gestió i administració d'empreses. També és articulista sobre aquests àmbits temàtics i ha col· laborat amb l'Anuario AC/E de cultura digital o amb l'Informe anual sobre l’estat de la cultura i les arts del CoNCA. Recentment ha dirigit un estudi d'abast europeu sobre bones pràctiques en la gestió de projectes que vinculen literatura i públic jove, en el marc del projecte Engage! liderat pel PEN Català. Va ser coordinador de les primeres edicions de les jornades RESET organitzades per la Fundación Contemporánea i CaixaForum Barcelona, així com coordinador de la secció dedicada a públics de la cultura a Pública, que organitza també la Fundación Contemporánea. És llicenciat en Filologia Anglesa (UB), MBA per la UPF, màster en Gestió Cultural per la UB, postgrau en Community Manager i Social Media per la UB, i ha cursat programes de gestió i direcció d'equipaments culturals públics i d'institucions artístiques i culturals a ESADE.
