Preguntes freqüents

  • Qui aplica el Protocol?

 

D’acord amb l’apartat 6.1, la Unitat d’Igualtat és l’òrgan encarregat de vetllar per l’aplicació del Protocol, de fer-ne difusió, així com d’adoptar les mesures necessàries per assolir-ne els objectius. Si tens cap dubte pots contactar amb la comissió d’igualtat de la teva facultat o amb la Unitat d’Igualtat. 

 

  • Quines situacions engloba?

 

D’acord amb l'apartat 3, el protocol és d’aplicació a totes les situacions derivades de qualsevol activitat que tingui lloc en l’àmbit universitari o en relació amb les activitats que promou, organitza o coordina la Universitat de Barcelona, amb les precisions s’estableixen a l’àmbit objectiu 3.1.(conductes), subjectiu 3.2. (persones) i locatiu 3.3. (lloc o ubicació). 

 

  • Qui pot fer la denúncia?

D’acord amb l’article 4.3, les persones legitimades per presentar una comunicació són: 

  1. a) La persona o persones afectades. 

  2.  

  1. b) Persones amb responsabilitats acadèmiques o administratives a la Universitat, incloses les que pertanyen als òrgans de representació de la Universitat, i de la representació unitària i delegats o delegades sindicals de les persones treballadores, o de l’estudiantat, així com de les persones responsables dels plans d’acció tutorial o del Servei d’Atenció a l’Estudiant. 

  2.  

  1. c) Terceres persones que hagin tingut coneixement directe o indirecte d’una de les conductes descrites en el Protocol. 

  2.  

  3. d) En el cas de conductes masclistes o LGTBIQ+ fòbiques, a part dels subjectes descrits en els apartats anteriors (lletres a-c), també hi estan legitimades les associacions d’estudiants o els sindicats amb representació a la Universitat de Barcelona. 

En cas que la comunicació l’hagi interposada una tercera persona, cal l’autorització de la persona afectada per continuar amb l’aplicació del Protocol. 

Només s’està exempt de complir l’obligació del paràgraf anterior si es tracta d’una denúncia col·lectiva —en aquest supòsit, es requereix que la denúncia col·lectiva estigui signada per la representació escollida pel col·lectiu— o si es tracta de conductes que tenen una aplicació general, indeterminada o no personalitzada en individus concrets. 

Qualsevol persona es pot adreçar a la Unitat d’Igualtat per informar-se o assessorar-se respecte del que preveu el Protocol vigent. 

 

  • Quins tipus d’assetjaments es poden denunciar?

D’acord amb l'apartat 3.1: 

  1. a) Agressió sexual: qualsevol acte que atempti contra la llibertat sexual d’una altra persona. A aquests efectes, es considera agressió sexual tot acte de contingut sexual no consentit, incloent-hi quan es faci emprant violència, intimidació o abús d’una situació de superioritat envers la víctima, o aprofitant-se d’una vulnerabilitat de la víctima, així com qualsevol acte realitzat sobre persones privades de sentit o abusant de la situació mental de la víctima o quan tingui anul·lada la voluntat per qualsevol causa. 

  1. b) Assetjament sexual: qualsevol conducta verbal, no verbal o física de naturalesa sexual que tingui per objectiu o produeixi l’efecte d’atemptar contra la dignitat de la persona o de crear-li un entorn intimidador, hostil, degradant, ofensiu o molest. 

  2.  

  1. c) Assetjament per raó de sexe o gènere: qualsevol conducta verbal, no verbal o física que tingui el propòsit o causi l’efecte d’atemptar contra la dignitat, la indemnitat o les condicions de treball de la persona, creant un entorn intimidant, hostil, degradant, ofensiu o molest, quan aquesta conducta està motivada o basada en el sexe o el gènere de la persona assetjada. 

  2.  

  1. d) Assetjament per raó d’orientació sexual: qualsevol conducta verbal, no verbal o física que tingui el propòsit o causi l’efecte d’atemptar contra la dignitat, la indemnitat o les condicions de treball de la persona, creant un entorn intimidant, hostil, degradant, ofensiu o molest, quan aquesta conducta està motivada o basada en l’orientació sexual, real o atribuïda, de la persona assetjada. 

  2.  

  1. e) Assetjament per raó d’identitat o expressió de gènere: qualsevol conducta verbal, no verbal o física que tingui el propòsit o causi l’efecte d’atemptar contra la dignitat, la indemnitat o les condicions de treball de la persona, creant un entorn intimidant, hostil, degradant, ofensiu o molest, quan aquesta conducta està motivada o basada en la identitat o expressió de gènere de la persona assetjada. 

  2.  

  1. f) Assetjament ambiental: situació d’assetjament en la qual no es pot destacar cap autoria individual però sí un resultat hostil o intimidatori per a la persona afectada. 

  2.  

  1. g) Violència de segon ordre: qualsevol classe de conducta, sigui per acció o per omissió, dirigida en contra de les persones que donen suport a les víctimes de violències masclistes, LGTBIQ+ fòbiques i les diverses formes d’assetjament, incloent-hi la violència física o psicològica, les represàlies de qualsevol mena, les humiliacions i la persecució. Inclou també els actes que impedeixen la prevenció, la detecció, l’atenció i la reparació envers les persones en situació de violència sexista. 

  2.  

  1. h) Violència secundària o institucional: violència percebuda per la persona afectada quan és conseqüència directa o indirecta de les accions o omissions de les institucions o càrrecs responsables de vetllar per la tutela dels seus drets afectats per les conductes objecte d’aquest protocol. Aquesta violència pot provenir d’un sol acte o pràctica greu, o bé de la reiteració d’actes o pràctiques de menor abast que generen un efecte acumulatiu. 

  2.  

  1. i) Discriminació per associació: discriminació que pateix una persona per la vinculació que té amb una altra persona que pertany a un dels grups afectats per la discriminació. 

  2.  

  1. j) Discriminació per error: discriminació que es fonamenta en una apreciació incorrecta sobre les característiques de la persona o persones discriminades. 

  2.  

  1. k) Altres tipus de violències masclistes: altres conductes diferents de les definides anteriorment en aquest apartat que, de manera activa o per omissió, vulneren els drets d’una persona o un grup per raó del sexe o gènere, identitat de gènere, orientació sexual o expressió de gènere, sigui a través d’una amenaça, humiliació, vexació, menysteniment, menyspreu, exigència d’obediència o submissió, coerció verbal, insults, aïllament o qualsevol altra limitació del seu àmbit de llibertat, i que infligeix un patiment. Això inclou les represàlies per discursos i expressions individuals i col·lectives, així com les expressions i discursos públics que fomentin, promoguin o incitin (indirectament o directament) hostilitat, discriminació o violència envers grups minoritzats per raó de sexe, orientació sexual, identitat o expressió de gènere. 

 

  • Quins són els principis i garanties del procediment d’actuació?

 

Detallats a l’apartat 2.3. del Protocol, els principis i garanties són els següents: la confidencialitat, el sigil, la protecció de la intimitat i dignitat de les persones afectades i les denunciades, la diligència deguda, l'audiència, la imparcialitat i contradicció; la bona fe, la prevenció i protecció davant possibles represàlies, la no-revictimització, l'Aixecament d’actes, l'eficàcia, la coordinació i participació, l'assistència acompanyada, el dret de recusació i d’abstenció de les persones encarregades de tramitar el Protocol, les notificacions, el dret de defensa i d’impugnació, l'impuls del procediment, la perspectiva de gènere, la no-discriminació, la perspectiva interseccional, la multidimensionalitat de les diferents formes de violència, els criteris bàsics d’aplicació transversal en les intervencions d’acompanyament, assessorament i suport psicològic. 

 

  • On i com es pot fer la denúncia i com continua el procediment?

 

El Protocol s’activa quan alguna de les persones pertanyents als col·lectius esmentats en l’apartat 3.2 comunica una situació susceptible d’encaixar en les conductes recollides en l’àmbit objectiu d’aquest protocol (apartat 3.1). Els canals de contacte, que sempre atenen persones qualificades de la Unitat d’Igualtat, preferiblement la psicòloga o psicòleg responsable, són: 

  • Telèfon directe: 690 052 987 

  • Aplicació mòbil: App SocUB, dins de l’apartat «Igualtat» 

D'acord amb l'apartat 4.4. del Protocol: 

La Unitat d’Igualtat cita la persona que ha presentat la comunicació a una primera entrevista, amb l’objectiu d’ampliar les dades objecte de la comunicació i recopilar les evidències que es vulguin aportar, així com per oferir-li la informació i l’assessorament que pugui requerir el cas concret. En aquesta entrevista hi han d’assistir necessàriament tres professionals: la persona encarregada de prestar suport psicològic, personal lletrat dels Serveis Jurídics i personal tècnic de la Unitat d’Igualtat. 

Després de la primera entrevista, s’ha de preguntar a la persona afectada si vol formalitzar una denúncia. En cas que decideixi no fer-ho, no s’activa el procediment de denúncia, investigació i reparació. Tanmateix, es recull l’acta de la trobada i la proposta de mesures consensuades entre la persona afectada i la persona professional que l’ha atesa, les quals poden incloure accions d’acompanyament, prevenció o reparació, sempre sense afectar terceres persones. 

Per contra, si la persona afectada vol denunciar, s’ha de fer constar a l’acta de la primera entrevista i s’ha d’activar el procediment de denúncia, investigació i reparació corresponent, sens perjudici d’adoptar les mesures d’acompanyament, prevenció i reparació integral.  

 

Comparteix-ho:
LinkedIn
Twitter
Facebook
Email