Preguntes freqüents

• Qui aplica el Protocol?

D’acord amb el punt IV, la Unitat d’Igualtat és l’òrgan encarregat d’aplicar-lo, d’implementar-lo, de fer-ne difusió, així com d’adoptar les mesures necessàries per assolir-ne els objectius. Si tens cap dubte pots contactar amb la comissió d’igualtat de la teva facultat o amb la Unitat d’Igualtat.

 

• Quines situacions engloba?

D’acord amb el punt V, aquest protocol és d’aplicació a totes les situacions derivades de qualsevol activitat que tingui lloc en l’àmbit universitari o en relació amb activitats professionals o laborals que promou, organitza o coordina la Universitat de Barcelona, amb les precisions que s’estableixen a l’àmbit V.1. (conductes), V.2. (persones), V.3. (lloc o ubicació) i V.4 (moment).

 

• Qui pot fer la denúncia?

D’acord amb l’article 2.2 del punt VI.2., pot fer la denúncia:

a) La persona o persones afectades.

b) Persones amb responsabilitats acadèmiques i/o administratives a la Universitat, inclosos els membres dels òrgans de representació de la Universitat i els representants unitaris i sindicals dels treballadors, o de l’alumnat, així com les persones responsables del Pla d’acció tutorial o del Servei d’Atenció a l’Estudiant.

c) Terceres persones que hagin tingut coneixement directe o indirecte d’una de les conductes descrites en el Protocol.

d) En el cas de conductes masclistes i/o LGTBIQ+ fòbiques, a part dels subjectes descrits en els apartats anteriors (lletres a-c), també hi estan legitimades les associacions d’estudiants o els sindicats amb representació a la Universitat de Barcelona.

Només s’està exempt de complir l’obligació de l’apartat anterior (2.2) si es tracta d’una queixa o denúncia col·lectiva —en aquest supòsit, es requereix que la queixa o denúncia col·lectiva estigui signada pel representant escollit pel col·lectiu— o quan es tracti de conductes que tenen una aplicació general, indeterminada o no personalitzada en individus concrets.

 

• Quins tipus d’assetjaments es poden denunciar?

D’acord amb el punt V.1.:

a) S’entén per assetjament sexual la conducta verbal o física de caràcter sexual no desitjada i que atempta contra la dignitat de la persona i li crea un entorn intimidant, hostil, degradant, ofensiu o molest.

b) S’entén per assetjament per raó de sexe la conducta verbal o física no desitjada i que atempta contra la dignitat de la persona i li crea un entorn intimidant, hostil, degradant, ofensiu o molest, si aquesta conducta està motivada o basada en el sexe o gènere de la persona assetjada.

c) S’entén per assetjament per raó d’identitat sexual la conducta verbal o física no desitjada i que atempta contra la dignitat de la persona i li crea un entorn intimidant, hostil, degradant, ofensiu o molest, si aquesta conducta està motivada o basada en la identitat sexual de la persona assetjada.

d) S’entén per assetjament per raó d’orientació sexual la conducta verbal o física no desitjada i que atempta contra la dignitat de la persona i li crea un entorn intimidant, hostil, degradant, ofensiu o molest, si aquesta conducta està motivada o basada en l’orientació sexual, real o atribuïda, de la persona assetjada.

e) S’entén per assetjament per raó d’expressió de gènere, qualsevol comportament basat en l’expressió de gènere d’una persona que tingui la finalitat o provoqui l’efecte d’atemptar contra la seva dignitat o la seva integritat física o psíquica, o de crear-li un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest.

Per saber com es concreta cadascun d’aquests tipus d’assetjament, i a títol orientatiu, a l’Annex 2., pots trobar una descripció de les conductes relacionades amb l’assetjament sexual, amb l’assetjament per raó de sexe o gènere, identitat o orientació sexual, i amb conductes masclistes.

 

• Quines conductes es consideren masclistes?

D’acord amb l’apartat f) del punt V.1., s’entén per conductes masclistes les conductes diferents de l’assetjament relacionades tant amb el sexe i el gènere com amb el fet de no respectar la identitat i l’expressió de gènere i/o l’orientació sexual de les persones afectades.

A títol orientatiu, les pots trobar a l’Annex 2. Poden ser, entre d’altres, les conductes següents, sempre que tinguin un caràcter sexista, homòfob o transfòbic: fer comentaris públics, publicar imatges amb difusió dins la comunitat universitària, impedir expressar opinions. També recomanar bibliografia sexista, masclista, homòfoba o transfòbica. Exigir a l’alumnat uniformitat o una vestimenta específica no necessària per a la seva activitat acadèmica, d’acord amb la tipologia d’activitats desenvolupades. Exigir la realització d’activitats acadèmiques de caràcter sexista.

 

• Quins són els principis i garanties del procediment d’actuació?

Detallats a l’apartat VI. del Protocol, els principis i garanties són els següents: la confidencialitat envers totes les actuacions i per a totes les persones implicades, el sigil, la diligència i celeritat, la imparcialitat i contradicció, la bona fe, la protecció davant de possibles represàlies, la no revictimització, l’aixecament d’actes, el deure de col·laboració, el dret d’assistir-hi acompanyats, el dret de recusació i d’abstenció, les notificacions, el dret de defensa i d’impugnació, i l’impuls del procediment.

 

• On i com es pot fer la denúncia i com continua el procediment?

D’acord amb l’apartat VI.3., la persona que vulgui presentar una queixa o una denúncia ho pot fer per correu electrònic a l’adreça protocol.igualtat@ub.edu, o per telèfon al número 690 052 987, mitjans atesos pel psicòleg o psicòloga de la Unitat d’Igualtat.

El psicòleg o psicòloga de la Unitat d’Igualtat és la primera persona que s’ha de posar en contacte amb la persona que vol presentar la queixa o denúncia. Li ha de donar hora per atendre-la presencialment, moment en què, si escau, s’ha d’aixecar una acta de la declaració escrita amb la queixa o denúncia, i se l’ha d’informar de totes les mesures d’acompanyament. En aquesta primera visita també ha d’estar present un lletrat o lletrada dels Serveis Jurídics, per assessorar en tot allò que sigui necessari.

Si finalment la persona no vol presentar cap queixa o denúncia, se li han d’oferir totes les mesures d’acompanyament, d’assessorament o d’altre tipus que siguin escaients.

El procediment pot finalitzar amb l’emissió d’un informe definitiu amb la valoració i les conclusions i les propostes que se’n derivin, com ara: la proposta d’incoació d’un expedient disciplinari i de mesures correctores, si escauen; l’adopció d’altres mesures de solució, atenció, protecció, correcció, reparació o sanció; l’adopció d’un acord d’arxivament, i altres formes de finalització del procediment, com ara la mediació, tal com es recull a l’apartat VI.4.6. 

Per a més informació podeu consultar la Guia per a l’aplicació del Protocol 2022.