El 18 de setembre ha mort Ruth Bader Ginsburg, de 87 anys, jutgessa del Tribunal Suprem dels Estats Units.

La Sra. Bader va néixer a Brooklyn, Nova York, el 15 de març de 1933, i es va formara les Universitats de Cornell, Harvard i Columbia.Va ser assistent legal (1959-1961) de l'Honorable Edmung L. Palmieri, jutge del Tribunal de Districte dels Estats Units pel districte Surde Nova York. Així com investigadora associada (1961-1963), directora associada del Projecte de la Facultat de dret de la Universitat de Rutgers (1963-1972), i de la Facultat de dret de Columbina (1972 a 1980); membre del Centre d'Estudis Avançat en Ciències del Comportament Stanford, a Califòrnia (1977-1978); Assessora General de l'ACLU (1973-1980) i de la Junta Directiva Nacional (1974-1980); i jutgessa de la Cort d'Apel·lacions dels Estats Units pel Circuit del Districte de Columbia el 1980.

El 1993el president dels Estats Units Bill Clinton la va nomenar Jutgessa del Tribunal Suprem: la segona dona a la història que ocupava aquest lloc, on es va mantenir durant tres dècades.Fou exemple de lideratge femení, va trencar moltes barreres en un espai històricament, encara avui, majoritàriament masculí. Va dedicar la seva carrera a la defensa de la igualtat entre dones i homes i dels drets civils, convertir-se'n en inspiració i model de resiliència per milions de dones i la joventut de tot el país, pel seu tarannà dissident.Qualificada pel jutge Ginsburg com una jurista de talla històrica iincansable defensora de la justícia, els seus enfocaments innovadors van aconseguir que l’any 1971, a instància d'una demanda seva, el Tribunal Suprem dictaminés per primera vegada que el tracte diferent entre un home i una dona era inconstitucional. Al mateix any va jugar un paper decisiu en l'empenta del Projecte de Dret de les Dones de la Unió Estatunidenc de Llibertats Civils. Al cas 'Frontiero contra Richardson' va aconseguir que el marit d'una pilot de les forces armades tingués els mateixos drets socials previstos a l'exèrcit en cas de defunció. I l’any 1996 va ser la promotora de la sentència que obligava a una acadèmia militar de Virgínia a acceptar-ne dones. Aquestes són algunes de les fites importants que podem conèixer amb la lectura de la seva obra My Own Words (2016), que recull els seus discursos i escrits.Ruth Bader va ser la primera dona que ha rebut una vetlla d'estat al Capitoli, màxim homenatge pòstum del Congrés dels Estats Units, reservat per funcionaris amb un impacte excepcional a la història. La seva vida ha sigut recreada en llibres, comtes infantils, pel·lícules, documentals i telesèries.Des de la Unitat d'Igualtat li retremel nostre homenatge.

Descansi en pau, lluitadora infatigable.