A l’octubre es van publicar el RD 901/2020 por el que se regulan los planes de igualdad y su registro i el RD 901/2020 de igualtat retributiva entre mujeres y hombres, amb l’objectiu d’aconseguir eradicar la desigualtat i discriminació retributiva que encara perdura i aplicar, de forma eficaç, el principi de igualtat efectiva, fita que encara no s’ha aconseguit, fent palès el fracàs de la normatives d’igualtat en aquest àmbit. Desigualtat a l’àmbit laboral que, com tantes altres, lamentablement continua sent una rèmora històrica...

Quina és la commemoració d'avui?
L’11 de desembre de 1920, i aquests dies en fa justament cent anys, va morir Olive Schreiner, escriptora i activista feminista, pacifista, recordada per la seva lluita per la igualtat econòmica i social entre els dos sexes. Fou una de les poques feministes de l’àmbit anglòfon conegudes a Espanya en el seu temps, ja que la seva obra Woman and labour (1911) es traduí i fou publicada per Montaner y Simón el 1914 amb el títol La mujer y el trabajo.

Nascuda el 24 de març de 1855 a Wittebergen, al si d’una família modesta. Es donà a conèixer amb la seva primera novel·la, The story of an African farm (1883), publicada sota un pseudònim masculí: Ralph Iron. Considerada una de les obres fonamentals del moment: inaugura el que s’ha anomenat novel·la feminista, on destaquen els personatges de les «new women»: dones independents, lliures, que rebutgen les convencions («el matrimoni sense amor, digué ella, és el tràfic més immund que deshonra la humanitat»), denunciant la dominació arbitrària dels homes. Fou una capdavantera de la teoria feminista, amb un pensament polític propi i original.

A banda de la seva obra literària, va anar implicant-se en la política sud-africana, mostrant-se progressivament contrària als abusos dels governs imperialistes de Cecil Rhodes i, en general, de les autoritats britàniques a les colònies, mostrant-se contrària al segregacionisme i l’apartheid, ja que es declarà partidària de la igualtat de tothom en els drets polítics: plantejament global dels processos socials en el qual sexe, raça i classe eren conceptes interrelacionats i indissociables.

I per què ho remarquem des de la Unitat d’Igualtat?
Perquè la publicació a Barcelona de La mujer y el trabajo: reflexiones sobre la cuestión feminista el 1914, només tres anys després de l’aparició de l’original anglès Woman and labour a Londres (1911), va suposar donar a conèixer a Espanya un corrent feminista més progressista i «polític» que el de les autores espanyoles del moment (com Emilia Pardo Bazán o Dolors Monserdà).

L’obra defensa un dret de les dones: «Treball i formació que ens capaciti per al treball!». Considera que el paper i la posició de les dones a la societat venen determinades per restriccions artificials de la mateixa societat, que han provocat, en determinar que només els homes treballin, un «parasitisme sexual» en les dones (especialment les de classe mitjana): «un estat d’una, més o menys, absoluta dependència de les seves funcions sexuals, només» i que acabin depenent completament dels homes per a la seva subsistència. L’obra acaba amb una visió utòpica («és tot això un somni?», diu) d’un «futur distant» on la igualtat entre homes i dones serà absoluta.

La mujer y el trabajo es publicà en la col·lecció Biblioteca universal de la prestigiosa editorial barcelonina Montaner y Simón, amb traducció de Flora Ossette. Els comentaris i l’apèndix constitueixen un interessant assaig sobre la situació dels drets de les dones en el moment.