El gran nombre de publicacions que es publica avui dia ens permet d’optar entre revistes de molt diferent caliu, temàtica i enfocament. En els extrems tenim, per un costat, les denominades femenines pel seu contingut ("del cor"), que reforcen els estereotips més arcaics. Per l'altre, les revistes feministes, d'estudis, assaigs i anàlisi, amb perspectives innovadores i trencadores, de revulsió de l'heteropatriarcat encara viu.

Aquestes, però, no han sorgit del no-res: van començar amb iniciatives que, combinant continguts diversos (hem de situar-les en la seva època) es posicionaven trencant els discursos establerts i obrint nous camins de conscienciació i reivindicació.

Quina és la commemoració d'aquesta quinzena

El 25 de març de 1921 va apareix la revista mensual Mundo femenino, que es publicà fins el 1936, quan la Guerra Civil va comportar-ne la desaparició.

La publicació va néixer com a eina de difusió d’idees de l’Asociación Nacional de Mujeres Españolas, amb l'eslògan “Paz universal, derechos y deberes, justicia”. L’associació va promoure la creació de la Juventud Universitaria Feminista.

Interclassista i sense adscripció ideològica, l’ANM fou liderada per Consuelo González Ramos, María Espinosa de los Monteros i Elisa Soriano Fisher amb l’objectiu de connectar amb grups feministes nacionals (de qualsevol punt d’Espanya) i estrangers, mitjançant la participació en organitzacions internacionals de dones.

Consuelo González, periodista, també va fundar la revista "La voz de la mujer" (1917-1931), a més d’altres iniciatives per ampliar les possibilitats professionals i condicions laborals de les dones. Per exemple, va crear la primera Escuela de Tipógrafas de España. També és autora de "La mujer española en la campaña del Kert" (1912).

María Espinosa, empresària, va centrar el seu activisme a promoure el vot de les dones i la seva participació política; sense oblidar altres reivindicacions laborals. Elisa Soriano Fisher, al seu torn, va contribuir a la formació del Consejo Feminista de España per unir l'acció de l'associació amb altres grups constituïts a Barcelona.

La revista va estar sota la direcció de Benita Asas Manterola, mestra d'escoles públiques en la línia del pensament republicà, que fou substituïda el 1934 per Julia Pequero, de caràcter conservador que va suposar un canvi d'orientació.

"Mundo Femenino" inseria articles i anuncis d’activitats feministes, manifests, campanyes, biografies, reportatges variats i entrevistes amb dones destacades per la seva incidència en les reivindicacions feministes, com ara Clara Campoamor.

I per què ho remarquem des de la Unitat d’Igualtat?

Mundo Femenino fou la primera publicació des d’on es reivindicaven els drets civils i polítics de les dones. El seu objectiu específic era promoure el seu vot i la participació política de la dona. Parlava de modificar les funcions i responsabilitats en la vida familia per tal de canviar rols; la igualtat en l’accés, desenvolupament, promoció i remuneració de les dones en el món laboral; la defensa dels drets civils i la necessitat de crear escoles públiques, entre d’altres qüestions.

Algunes reivindicacions encara són punts essencials de les normatives d'igualtat, com són les condicions laborals i la retribució de les dones, on continua la bretxa de gènere, un eix de treball incorporat, obligatòriament, als plans d'igualtat i a les polítiques públiques.

La difusió d'activitats i iniciatives és un element important en la funció de divulgació necessària per a treballar en el canvi dels marcs mentals que aportin una realitat sense discriminacions ni desigualtats per raó de sexe, a més d'altres realitats. Des de la Unitat d'igualtat, ho fem mitjançant les eines actuals: la web, el Twitter, Instagram i Facebook de la Unitat.