“Con la iglesia hemos dado” diu el Quixot, referint-se, merament, a trobar l’edifici d’un temple; la saviesa popular, però, el transforma en con la Iglesia hemos topado, dotant la frase d’uns significats més punyents. La situació de les dones dins la institució de l’Església és una història de desigualtat, falta de reconeixement de les seves autoritat i capacitats, segregació, el manteniment d'un discurs d'inferioritat "natural" i de lluita d'espais de llibertat dins d'una estructura patriarcal. Hi ha hagut dones, però, a les que el sistema no ha pogut esclafar, ocultar ni fer-ne damnatio memoriae: una d’elles, apassionada, com el Quixot, de les novel·les de cavalleries, és Teresa de Ahumada y Cepeda, és a dir, Santa Teresa de Jesús o d’Àvila, és una d'elles.

Quina és la commemoració d'avui?

El 27 de setembre de 1970, Pau VI va proclamar Santa Teresa de Jesús (Àvila, 1515 - Alba de Tormes, 1582) com a Doctora de l'Església, avui, es compleixen 50 anys: era la primera dona a qui es conferia aquesta distinció. El títol, concedit rarament (entre els milers de sants cristians, només 33 en són doctors... dels quals, quatre són dones), honora qui ha demostrat, amb les seves obres, ésser mestres i referents intel·lectuals de la doctrina cristiana.

Membre d'una família noble castellana, era molt aficionada a la lectura. Amb 19 anys va decidir d’entrar en un convent de carmelites, on pren el nom de religió de Teresa de Jesús. Amb una trajectòria personal que es podria definir de fort activisme dins l'immobilisme de l'Església, els seus assoliments van fer que el 1614 fos beatificada, el 1617 proclamada Patrona de todos los Reinos de España, el 1622 canonitzada i el 1965 nomenada patrona dels escriptors espanyols.

Mestra de la mística, són famosos els seus èxtasis, magníficament materialitzats per Bernini, que, juntament amb les seves declaracions i escrits, van fer que tingués seriosos problemes amb la Inquisició.

La seva autobiografia, Libro de la vida (1588), les poesies, els pensaments i una copiosa correspondència conservada ens hi apropen a través de la seva mateixa veu.

I per què ho remarquem des de la Unitat d’Igualtat?.

Teresa de Jesús és un exemple d'empoderament, mentoria i emprenedoria que, encara avui, és vigent per a tantes i tantes dones que pateixen situacions com les del sostre de vidre, la canonada foradada o la segregació professional. Situacions que també es donen al món acadèmic.

El 1562, va proposar de reformar el seu orde i va fundar a Àvila el seu propi convent de San José, de monges carmelites que, a partir d’aquesta reforma, foren conegudes com a carmelites descalces. Les constitucions que va redactar per a l’orde equilibren magistralment l’humà i l’espiritual, d’acord amb el seu propi tarannà.

Dona infatigable, en el seu afany de millorar el paper de l’Església i la situació de les dones professes, no va rendir-se davant les moltes dificultats i negatives institucionals que va anar trobant: el seu enfrontament amb l’Ana Mendoza de la Cerda, princesa d’Eboli, va ser èpic però Teresa no se’n deixà doblegar pel poder. Vencent aquests obstacles i la seva delicada salut, viatjà per tot Castella i Andalusia per establir-hi noves fundacions reformades.

Com a escriptora mística, va dir-ne fra Luis de León que “excede a muchos ingenios ... dudo que haya en nuestra lengua escritura que con ellos se iguale”. A la seva obra mestra, Las morades, o El castillo interior (1588), mostra l’ànima com un castell dividit en set nivells pels que pots ascendir segons va progressant espiritualment.

Teresa de Jesús va saber fer interactuar l’espai públic i el privat, la contemplació i l’acció, l’espiritualitat i el món material... però, com ella mateixa va dir: “Vuestra merced me perdone, que salgo de propósito; y como hablo a mi propósito, no se espante, que es como toma el alma lo que se escribe” (Libro de la vida, capítol XVI,).