La 'mística de la feminitat': com les les dones renuncien a un paper actiu en la societat

Betty Friedan
Notícia | 04-02-2021

L'actual crisi econòmica ha incidit d’una manera desastrosa en la bretxa de gènere, que s'ha engrandit com no s’havia vist en més d'una dècada. Els col·lectius més perjudicats són les persones nouvingudes o amb baix nivell d'estudis però, especialment, les dones, arran de la interseccionalitat dels diferents elements de discriminació. 

Quina és la commemoració d'avui?

Fa cent anys que va néixer, el 4 de febrer de 1921 i a Peoria (Illinois, Estats Units),l’escriptora i feminista Betty Friedan, autora d’una de les obres de referència del moviment feminista: The feminine mystique (1963). 

Friedan va identificar el malestar que afligia les dones, que es veien expulsades del sistema per l'estructura social, econòmica i educativa i eren relegades a la cura de la llar i la família, atrapades en un model presentat com la "mística de la feminitat", en virtut de la qual les dones renuncien a un paper actiu en la societat. Això donà peu a la conceptualització de la idea del "malestar que no té nom" (the problem that has no name), la insatisfacció vital de les dones que, aparentment amb tot per a ésser “felices”, se senten buides i inútils. Un procés d'anomia, una "escissió interna" agreujada pels insistents i insidiosos models de “dona" en la publicitat, els mitjans i la societat en general, que tenia greus conseqüències físiques i psicològiques, en forma de depressions i angoixes. 

En aquesta obra, catalitzadora del moviment feminista modern, Friedan exposa diferents temes: igualtat de drets amb base al text constitucional, divorci, avortament, habitatge, treball i educació.... Qüestions que desenvoluparà i analitzarà en profunditat anys després a The second stage (1981) o a Beyond gender (1997) on planteja, ja normalitzada la incorporació de les dones al treball, el problema de la conciliació amb la vida familiar. A més, el 1966, fou una de les fundadores de la National Organization for Women (NOW), que va lluitar activament per aconseguir drets tan elementals com el permís de maternitat o d’igualtat salarial entre homes i dones. 

També pionera, però bastant menys coneguda, és The fountain of age (1993), que vol enderrocar, amb perspectiva de gènere, els mites sobre la vellesa i la disminució de capacitat de les persones grans, en particular com afecta les dones en les etapes de la menopausa i la jubilació, tocant assumptes com la gestió del temps, els estereotips vigents, el treball, el deteriorament físic, la soledat i la segregació en els serveis públics. 

I per què ho remarquem des de la Unitat d’Igualtat? 

Com assenyala Friedan en The second stage: "sento alguna cosa que no encaixa, quelcom que no està ben enfocat, alguna cosa que va malament, dins del marc en el que les dones es troben tractant de viure la igualtat per la qual va lluitar (...) victòries que van creure haver guanyat estaven donant beneficis il·lusoris; veig noves dimensions als problemes que, pensàvem, ja estaven resolts". Paraules que, de manera textual, podem reprendre ara, el febrer de 2021: bretxa salarial, falta de dones als llocs directius i de presa de decisions, dificultats de conciliació i carències de la corresponsabilitat (ja que no hi ha equivalència entre el temps dedicat per homes i dones a tasques de cura), la pervivència de rols de gènere que generen dependències, dissensions en el si del moviment feminista, l’assumpció de les noves masculinitats, la redefinició dels termes de l'èxit per a homes i per a dones, les formes de discriminació, la decisió entre treball i maternitat o la necessitat de plantejar noves preguntes per encarar el futur. 

Totes són desigualtats encara sense resoldre, motiu pel qual cal mantenir la lluita per la igualtat en tots els àmbits de la vida, Com va dir Friedan el 1973: "no hi ha marxa enrere en aquest camí".


Comparteix-ho: