El confinament ens ha fet posar la lupa a la bretxa digital, les plataformes en línia i l'ús d'internet (incrementat un 60% als països de l'OCDE). Els ordinadors (el primer prototipus, el Z1, el 1936) i internet (la primera xarxa data del 1969) s'han instal·lat en les nostres vides, modificant el treball, la informació, l'educació, les relacions personals, la manera de veure el món i, en definitiva, el nostre ésser social.

Quina és la commemoració d'avui?

Al llarg de 1945 es va desenvolupar ENIAC (Electronic Numerical Integrator and Computer), el primer gran ordinador, concebut i dissenyat per John William Mauchly i John Presper Eckert (de la Moore School of Electrical Engineering, de la University of Pennsylvania). Era un projecte finançat per l'exèrcit estatunidenc, en el marc de la II Guerra Mundial, per a calcular trajectòries i equacions diferencials amb finalitats militars.

La màquina ocupava 167 m², pesava 27 tones i podia fer 5.000 sumes i 300 multiplicacions el segon: avui, el mòbil més senzill té més capacitat, però llavors era el cim més alt de la tecnologia. L'ordinador es va presentar, ja operatiu, el 15 de febrer de 1946, i es va donar de baixa el 2 d'octubre de 1955: durant aquells anys, va canviar radicalment l'àmbit de la programació, ja que comptava amb uns programes senzills i relativament accessibles per tothom.

I per què ho remarquem des de la Unitat d’Igualtat?

És poc conegut, però, que tot el treball de programació de l’ENIAC fou desenvolupat per un equip de sis dones, provinents del camp de les matemàtiques i l'enginyeria: Kay Antonelli, Jean Bartik, Betty Holberton, Marlyn Meltzer, Frances Spence, and Ruth Teitelbaum.

Kathleen McNulty Mauchly Antonelli (1921-2006) va entrar per un anunci de treball publicat en The Philadelphia inquirer: "Es busquen dones amb títol en matemàtiques. La necessitat d’enginyeres i científiques està creixent tant a la indústria com en l’administració... Les dones estan rebent propostes de treball en carreres científiques i tecnològiques [...] Hi trobareu, més que en cap altre lloc, l’eslògan és: «Es busquen dones»". Jennings va avisar altres companyes, una de les quals fou Frances Bilas Spence (1922-2012) .

Moltes d’aquestes sis dones s’havien graduat amb èxit però, lamentablement, havien abandonat la professió en casar-se. Així, Betty Snyder Holberton (1917-2001), a qui un dels seus professors va dir que hauria de quedar-se a casa amb els nens en lloc de perdre el temps tractant d'obtenir un títol en matemàtiques. L’obtingué, però, i a més del seu treball amb ENIAC, va participar en el projecte d’UNIVAC 1, el primer ordinador controlat mitjançant teclat, va contribuir al desenvolupament del C-10, un modern prototip de llenguatges de programació.

Jean Jennings Bartik (1924-2011) treballava a Auerbach, una editorial pionera al camp de l'alta tecnologia de la informació. El futur equip ENIAC es va completar amb Marlyn Wescoff Meltzer (1922-2008) i Ruth Lichterman Teitelbaum (1924 – 1986).

Nombroses fotografies de l'època mostren dones amb l'ENIAC, constatant que el nombre de dones que treballaven en aquesta unitat era més gran del que es creia. A més de treballar en programació, també van elaborar les primeres aplicacions de programari i van organitzar les primeres classes de programació.

Malgrat la importància del seu treball, foren invisibilitzades pels enginyers principals, Mauchly i Eckert; ni tan sols foren esmentades a la premsa el dia de la presentació d’ENIAC i ningú no en conegué el treball que havien fet. Tampoc no van tenir reconeixement econòmic, ja que les havien classificat com a "subprofessionals" per tal de reduir els costos laborals: la bretxa salarial, encara vigent encara avui dia, ja venia de lluny.

L'ENIAC tenia relació amb un altre ordinador, Colossus, que s’havia fet servir durant la guerra per a desxifrar els codis criptogràfics alemanys. Justament el passat 11 de maig, va morir Ann Mitchell, una de les dones, també matemàtica, que hi va treballar com a desxifradora a Bletchley Park (val a dir que el 75% del personal eren dones). En acabar la guerra, va deixar l’especialitat i treballà al Social Administration Department de la University of Edinburgh, on analitzà els efectes psicològics del divorci en els infants, tema que fins llavors no s’havia estudiat.

El reconeixement degut a l’equip de programadores de l’ENIAC no va arribar fins el 1997, quan foren incloses al Women in Technology International Hall of Fame. El mateix any, Holberton va rebre el Premi Ada Lovelace (una altra dona decisiva en el desenvolupament de la informàtica de la que parlarem en una altra ocasió) i la Northwest Missouri State University va dedicar un museu a Jean Jennings Bartik.

Aquesta eFEMINISTèride ens remet als problemes que, encara avui, troben les dones d’aquests àmbits professionals. Com diu el preàmbul del RDL 6/2019, de mesures urgents per garantir la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en el treball i l’ocupació: “les dones s’enfronten al repte de la revolució industrial 4.0, en el que les bretxes de gènere es manifesten en la infrarepresentació de les dones en les disciplines de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques”.

Sembla que, passats 75 anys, hi ha coses que no han canviat tant com pensàvem.

• Copeland, B. J. (2010). Colossus: The secrets of Bletchley Park's code-breaking computers. OUP Oxford. ISBN 0-19-284055-X.
• The computers. 2013. Pel·lícula documental dirigida per Kathy Kleiman,
• ENIAC Programmers Project
• ENIAC, the first computer
• The world's first programmers: the women of the ENIAC