Volem expressar el nostre agraïment per la meravellosa feina professional i humana, especialment durant aquests mesos on la covid-19 les posa a prova cada dia. També es commemora el Dia Internacional de la Fibromiàlgia, malaltia que afecta, majoritàriament, les dones.

Però, per què commemorem avui el dia de la infermera? Perquè un 12 de maig va néixer Florence Nightingale (1820-1910): avui fa, exactament, 200 anys.

Infermera i assagista, precursora de la infermeria professional moderna, de la epidemiologia i l’estadística sanitària (fou la primera dona admesa a la Royal Statistical Society), va reformar les condicions higièniques i la gestió d’equips dels hospitals. Era coneguda com the lady of the lamp per la seva acció humanitària atenent els ferits durant la Guerra de Crimea (1853-1856).

I per què ho remarquem des de la Unitat d’Igualtat?

Perquè Florence Nightingale també fou una pionera feminista que va defensar la igualtat de gènere. En una data tan llunyana com 1852, la seva obra Cassandra, breu assaig basat en la seva pròpia experiència, denuncia la situació de les dones de classe alta de l’època victoriana: critica que la societat les limités i no deixés que es desenvolupessin intel·lectualment, destinant-les a un paper secundari, submís i reduït a l’esfera domèstica. Ens parla d’igualtat de gènere, de rols, de segregació en l’educació femenina, concebuda per a perpetuar el sistema, i de la falta de veu i de presència de les dones a la societat. Cal remarcar que ja avança idees de conciliació i corresponsabilitat d’homes i dones en els “deures domèstics”, llavors exclusius de les dones, per tal que aquestes poguessin desenvolupar una ocupació professional o una formació intel·lectual. Igualment, reclama la necessitat de llibertat per a decidir sobre la pròpia maternitat.

Però, i en això també és innovadora, convida les dones a reflexionar sobre el seu mateix paper: d’aquesta situació de submissió, les famílies, les dones i, sobretot, les mares són també responsables, ja que l’assumeixen com a natural i s’hi acomoden. La passivitat davant la injustícia fa que eduquin fills i filles transmetent-los els mateixos estereotipus i perpetuant els rols i la mateixa estructura social com únic model vàlid. Cal, diu, que les dones trenquin la seva col·laboració amb el sistema patriarcal per canviar la situació. Una demanda que, com les altres, encara és vigent.

Cassandra es va publicar el 1852, però en una edició privada de només sis exemplars, però que va ésser coneguda per John Stuart Mill, que la cita en les seves obres també pioneres. La seva difusió real fou el 1928, quan es publicà com a apèndix The cause: a short history of the women’s movement in Great Britain de Lyon Strachey. És llavors quan és coneguda i es comença a considerar un referent del feminisme, citada per Virginia Woolf en A room of one's own (1929).

A Espanya, l’assaig només ha estat traduït un cop al castellà, per Laura Monrós: Casandra. Edición de Laura Monrós Gaspar. València: Institució Alfons el Magnànim, 2011. 72 pàgines (Rescat de la memòria). ISBN 978-84-7822-593-4.

També trobareu informació al lloc web del Florence Nightingale Museum i el text complet de l’obra, en anglès-