Com es diu popularment, “som gent de bar”, però poques vegades un local de divertiment ha canviat tant la història.... Un any més, ens sumem als actes de commemoració i reivindicació de l’orgull LGBTIQ, en un temps en què continuen essent difícils i en els quals, com mostren les noticies i les estadístiques oficials, encara hi ha fòbies sense superar.

Quina és la commemoració d'avui?

El 27 de juny de 1970, ara fa cinquanta anys cabals, va tenir lloc, a Chicago, la primera Desfilada de l’Orgull Gai, convocada per la Chicago Gay Liberation, Volia recordar els aldarulls que s’havien esdevingut, justament, un any abans…

Som a The Stonewall Inn, un bar d’ambient gai al 53 de Christopher Street, Greenwich Village, Nova York!... Ningú no esperava que aquell dia, 28 de juny de 1969, la policia fes una batuda ni que aquesta fos contestada amb disturbis i manifestacions que reclamaven espais on mostrar-se i relacionar-se lliurement, sense por a patir agressions ni detencions.

Aquests fets marquen una fita al moviment pels drets civils LGBTI. Per això, cada any, durant la Pride Parade de Nova York, moltes persones es troben a Stonewall perquè no se n’esborri el record. El 1999, el bar fou declarat lloc històric dels Estats Units i el 24 de juny de 2016, el president Obama va declarar-lo monument nacional.

Vinculat a aquests fets, recollim el cinquantenari d’un altre fet rellevant: la primera organització professional que va crear mecanismes per a protegir els drets dels seus membres homosexuals. Un bibliotecari de la University of Minnesota i el seu promès foren els primers, a tot l’estat de Minnesota, a demanar una llicència de matrimoni per a casar-se amb un altre home; només per aquest motiu, el bibliotecari fou despatxat. Arran d’això, l’1 de juliol de 1970, a la conferència anual de l’American Library Association, associació que agrupa els bibliotecaris i professionals de la informació dels EUA, es va fundar la Task Force on Gay Liberation (avui, Rainbow Round Table), destinada a protegir els drets, eliminar biaixos homòfobs en el treball i satisfer les necessitats d’informació de les persones LGBTQIA+.

I per què ho remarquem des de la Unitat d’Igualtat?

Stonewall significà un punt d’inflexió del moviment LGBTI en l’àmbit públic. La primera Pride Parade que se’n derivà va fer que el moviment sortís al carrer i es fes visible no només a la resta de la societat, sinó també al mateix col·lectiu: calia mostrar-se obertament, reclamar el dret de sentir-se orgullós de ser el que hom és, assumir les identitats pròpies i ser lliures per a expressar-se i reclamar els drets que, com a persones i ciutadans, els corresponen.

A més, va fer-se palès el concepte, encara avui modern, de la interseccionalitat de la discriminació: ja es mostrà llavors que les persones afroamericanes i de classes socials més baixes patien més opressions que altres persones LGBTI.

Aquests aniversaris són un moment perfecte per a valorar el camí recorregut i el moment que ens trobem. Hem avançat molt en el reconeixement de drets el col·lectiu LGBTQIA+, amb normatives específiques, procediments i protocols d’actuació en tots els sectors públics i privats.

Lamentablement, encara i de manera recurrent, sentim notícies d’agressions físiques o verbals a persones LGBTQIA+: el 2020 han crescut, comparant-les amb l’any anterior, tal com diu l’Obervatori contra l’homofòbia, un 41% les agressions, tot tenint en compte que la majoria d’agressions no es denuncien (el procediments que s’inicien ronden el 30%). Les fòbies, cinquanta anys després, no s’han eradicat i la lluita ha de continuar.

En aquesta línia, aquesta eFEMINISTèride no pot oblidar que, també l’1 de juliol, es compliran 15 anys del reconeixement a Espanya del matrimoni entre persones del mateix sexe, segons la Llei 13/2005 que, al seu article 44, va modificar el Codi civil en aquesta matèria: “El matrimoni tindrà els mateixos requeriments i efectes quan ambdós contraents siguin del mateix o de diferent sexe”.

La Universitat de Barcelona, com a institució educativa, no és només un àmbit de diàleg i reflexió, sinó també un exemple de conscienciació, reivindicació i reconeixement, suport, diàleg social, escolta activa i respecte de la diversitat sexual. Aquesta tasca d’informar, prevenir i atendre es troba al seu Protocol per a la prevenció, la detecció i l’actuació contra les situacions d’assetjament sexual i per raó de sexe, identitat de gènere i orientació sexual, i altres conductes masclistes. Tanmateix, no oblida, dins la seva responsabilitat social, de contribuir a l’eradicació de les fòbies que encara persisteixen socialment.

La propera cervesa, en Stonewall Inn?