La teoria dels "jo diversificats" —multiple selves—; el concepte "Colonialitat de Gènere"; les experiències “d'Identitats múltiples” —hyphenated identities—; la idea de “Quallar” —curdling— en tant que pràctica interseccional de resistència davant l’opressió que exerceix la idea hegemònica i occidental de “puresa”. Aquestes van ser algunes de les tantes nocions, pensaments i teories que va oferir, fins la seva mort el passat juliol de 2020 la filòsofa, investigadora i activista feminista María Lugones.

Crítica del feminisme hegemònic, des d'una visió feminista decolonial, va desenvolupar la teoria que, la descolonització, havia de conduir a la desintegració absoluta dels binarismes sexuals i les violències heteronormatives. Lugones defensava que el Gènere —en tant que categoria— es va formular com a eina de la mà del colonialisme, una unió desenvolupada progressivament i hiperbolitzada a mesura que avançava la modernitat capitalista. Sota aquesta idea, recollida per la filòsofa sota el concepte "Sistema Colonial de Gènere", Lugones concebia, doncs, el gènere tal i com l’entenem com una construcció colonial, incompatible amb la teoria decolonial, de manera que no pot buscar-se una "construcció no colonitzadora de gènere".

Alhora, investigant sobre les maneres de ser i aparèixer al món, va anar coneixent les diferents vivències de persones les quals, donat el seu context personal, es trobaven en una posició marginal o diferencial normativa a conseqüència de la intersecció de fronteres identitàries, ètniques i geogràfiques.

Quina és la commemoració del mes?

El 8 de març de 2022, Dia Internacional de les Dones, sumem ja més de 100 anys formalitzats de reivindicació de la igualtat de gènere en la societat. No obstant això, igual que totes les lluites, malgrat els avenços aconseguits, no podem deixar de banda la consciència del llarg camí que encara ens queda per endavant.

El 8 de març és el dia internacional on, de manera unànime, totes les lluites feministes reivindiquen la igualtat de gènere efectiva, i assenyalen les múltiples violències que operen sobre les nostres vides en el dia a dia; sobretot avui on, a més i després de dos anys de pandèmia, s’ha fet visible que la precarització, desprotecció i la vulnerabilitat tenen perspectiva de gènere i, com defensava María Lugones, també reben la influència de moltes altres formes d’identitat i relacions de poder.

No obstant això, si bé es tracta d'un dia de reivindicar públicament els nostres drets, també es tracta d'un dia assenyalat per a poder revisar els nostres privilegis, les nostres veus i posicions. Lugones deia, l’any 2012:

 “(…) debemos trabajar hacia una organización social sin dicotomías jerárquicas. (…) La solidaridad feminista que enfrenta las violencias de la globalización está pensada como cruzando culturas traducibles, ignorando la colonialidad del poder, la racialización de la población, del trabajo, del saber, del género. Esta forma de llamado a una solidaridad entre “mujeres” se hace cómplice de la Colonia y su sistema de género. (…)”

Per què ho reivindiquem des de la Unitat d'Igualtat?

La bretxa de gènere i les desigualtats entre dones i homes són innegables. La segregació, tant vertical com horitzontal, tant en les institucions com en la societat està també vigent, situació que es manifesta, també, a les Universitats. Des de la Unitat d'Igualtat, reivindiquem una igualtat efectiva de drets entre homes i dones i denunciem, com a espai crític del pensament i transformació social, totes les violències imbricades en la violència de gènere que s'exerceixen contra les dones en el dia a dia. En aquest sentit, les teories que hem heredat d’una investigadora tan destacada com Maria Lugones obren un espai per a debatre, discutir i pensar de quina manera aquestes formes interseccionals de violència diversifiquen les experiències i com, des de la universitat i la unitat d’igualtat, podem afrontar-ho.

Fotografia: Martina Perosa