L'Assemblea General de l'Organització de les Nacions Unides va proclamar el 3 de desembre “Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat” amb el propòsit de fomentar la comprensió i mobilitzar el suport a la dignitat, els drets i el benestar de les persones que viuen amb diversitat funcional. 

 

Segons la informació extreta de l'Enquesta de Discapacitat, Autonomia personal i situacions de Dependència (2020) elaborada per l'INE, de les 4,38 milions de persones que declaren tenir alguna discapacitat, el 58,6% són dones. Malgrat que a Espanya el total de dones és superior, la seva realitat s’ha definit per part dels estudiosos de la matèria per dots fet: la invisibilitat en la societat i la “doble discriminació”. Aquests fets imbricats (que poden també estar-ho amb la identitat o orientació sexual, ètnia, religió, etcètera) incrementen les desigualtats i discriminacions de gènere i afegeixen barreres que dificulten l’exercici de drets i responsabilitats com a persones, la plena participació social i la consecució d’objectius de vida considerats com a essencials. 

Quina és la commemoració del mes?

 

Ha sido crucial para mí conocer desde muy joven el feminismo y hacerme feminista. Darme cuenta de que era una mujer, de que mi feminidad era distinta y de que los feminismos hegemónicos y dominantes desconocían la realidad de las mujeres que tenemos diversidad funcional [...] Complementario al primero, ha sido [importante] conocer la Vida Independiente y hacerme activista. La disidencia que da el feminismo desde la diversidad funcional, cuando se tiene necesidad de apoyos generalizados y permanentes, se puede desarrollar y llevar a la práctica si te empoderas y vives de manera independiente con los apoyos denominados Asistentes Personales” (Foro de Vida Independiente y Divertad, 2021). 

 

María Soledad Arnau Ripollés, activista, feminista, filòsofa i sexòloga, va néixer el 1971 a Castelló i va morir el 28 d’octubre de l’any passat, el 2021. Arnau va ser fundadora i coordinadora de la primera Oficina de Vida Independent a Espanya i des d’una mirada feminista va treballar des de l’activisme i l’acadèmia en el camp de la Pau, els Drets Humans i també, com mencionàvem, en Vida Independent i Assistència Personal. Així, va ser Investigadora Càtedra UNESCO de Filosofia per la Pau i autora de nombrosos articles sobre diversitat funcional, capacitisme, drets humans, sexualitat i assistència sexual, bioètica inclusiva o feminisme, amb títols com: Políticas eugenésicas y derechos reproductivos. Una mirada desde la bioética (feminista) de/desde la diversidad funcional (2017), ¿Sexualidad en la diversidad o diversidad en la sexualidad?: nuevos retos para una nueva cultura sexual (2018), Derechos humanos sexuales. La asistencia sexual como apoyo imprescindible para algunas sexualidades (2020) o La inclusión de la diversidad funcional. Una nueva oportunidad para el feminismo en España (2020), entre d’altres. 

 

Pel que fa a la seva trajectòria vital també va ser directora de l’Àrea d’Igualtat de Gènere i No discriminació UAM - Vives, a més va estar implicada en múltiples projectes col·lectius com a responsable del programa sobre sexualitat “¡Acuéstate Conmigo!” de Radio YALOVERAS, coordinadora del Grup sobre “Bioética desde la diversidad funcional”, membre i fundadora de DIVERSEX (un espai per defensar les dones i homes amb diversitat funcional). Per últim, el 2015 va protagonitzar el documental "Yes, we fuck!", del director Antonio Centeno, que tracta sobre la figura de l’assistència sexual, basant-se en l'experiència de la pròpia Arnau.

 

Va ser a partir de la publicació d’aquest documental que va estimular-se el debat a l’Estat espanyol sobre el dret a disposar de serveis d’assistència sexual que facilitin la vida eròtica de les persones amb diversitat funcional. Soledad Arnau va defensar aferrimament durant la seva trajectòria un feminisme divers i plural, visibilitzant la realitat i les veus de les dones amb diversitat funcional.

 

I per què ho remarquem des de la Unitat d’Igualtat?

 

L'accessibilitat i la inclusió de les persones amb diversitat funcional són drets fonamentals necessaris per portar una vida independent i participar de manera activa en el desenvolupament de la societat. A més, des dels feminismes més hegemònics les dones amb diversitat funcional han estat relegades a les perifèries i als marges. Per aquest motiu, des de la Unitat d'Igualtat remarquem la figura de María Soledad Arnau Ripollés, no només per la seva implicació vers “la sexualitat en la diversitat i la diversitat en la sexualitat”, parafrasejant a l’autora, sinó també per la seva lluita constant contra el patriarcat i el capacitisme, com a sistemes d'opressió.

 

D’aquesta manera, reivindiquem que tots aquests valors esdevinguin drets per a tot el col·lectiu de persones amb diversitat funcional i per això creiem fonamental que tota la comunitat universitària incorpori una mirada anticapacitista.