En el marc de la V Trobada Feminista de Llatinoamèrica i el Carib, en 1990 a Sant Bernardo, Argentina, es va proclamar el 28 de setembre de cada any com a Dia per la Despenalització de l'Avortament a Amèrica Llatina i el Carib. L’objectiu d’aquesta proposta, elaborada per la delegació brasilera, va ser rescatar el 28 de setembre de 1888; quan a Brasil es va declarar la llibertat de ventres assegurant la llibertat de tots els infants nascuts de dones esclaves.

 

El que va començar sent una convocatòria celebrada a Amèrica Llatina, avui dia, és una data commemorativa a diversos països d’Àfrica, Europa, Àsia i Amèrica del Nord. A Europa es va començar a expandir a partir del 2009, i concretament a Espanya un any abans que s’aprovés la Llei orgànica 11/2015 de modificació de la Llei 2/2010 de salut sexual i reproductiva que feia obligatori el permís patern perquè les menors de 16 i 17 anys poguessin accedir a la interrupció de l’embaràs. No obstant això, amb l’última reforma s’elimina l'obligació de tenir permís patern per avortar a partir dels setze anys i s’incorporen altres garanties com la incapacitat temporal per regles molt doloroses i incapacitants o la regulació de l’objecció de consciència als centres públics, entre d’altres.

 

 

 

 

 

Quina és la commemoració del mes?

 

Amb motiu d’aquest dia, volem remarcar la història de Dora Coledesky (21/06/1928 – 17/08/2009), una de les pioneres de l’avortament legal a l’Argentina.

Coledesky va néixer a Buenos Aires, tot i que sent una adolescent es va traslladar a Tucumán amb la seva família. En finalitzar els estudis secundaris, va començar -i ja no va acabar mai- la militància. Poc després de titular-se com advocada per la Universitat de Tucumán va començar a treballar en la tèxtil La Bernalesa on va ser partícip de diverses vagues i va ingressar a altre establiment on va ser escollida com a delegada. Tanmateix, comença a aprendre i interessar-se sobre la sexualitat i l’avortament gràcies a l’escolta i les infinites converses sense tabús amb la resta de treballadores pobres. Als anys setanta, es va exiliar a França a causa de la dictadura militar on es va vincular amb l’efervescent moviment.

 

L’any 1984, Coledesky retorna a l’Argentina amb un fort compromís: lluitar per l’avortament voluntari del seu país. En conseqüència, contacta amb Magui Bellotti i Marta Fontela -antigues companyes i amigues- ambdues fundadores de la històrica agrupació ‘‘ATEM- 25 de noviembre’’ i en col·laboració d’Alicia Schejter, María José Rouco Pérez, Safina Newbery, Laura Bonaparte -referent històrica de ‘‘Madres de Plaza de Mayo-Línea Fundadora’’-, Carmen González -advocada feminista-, Nadine Osídala i Rosa Farías -infermera de l’Hospital Muñiz- Coledesky crea la ‘‘Comisión por el Derecho al Aborto (CDA)’’.

 

El 1989, per primer cop, la CDA es va sumar a la mobilització del 8 de març a la Plaça Dos Congressos duent a terme diverses trobades i activitats -escriure a diversos diaris i revistes, debatre a ràdios, recol·lectar firmes d’adhesió al seu avantprojecte llei o fer visites a l’hora del te per contactar amb dones, entre d’altres-, però no és fins al 25 de maig de 1990, que cinquanta dones van reunir-se conformant la “I Jornada de la Comisión por el Derecho al Aborto y a la Anticoncepción”. En conseqüència, el 25 de setembre de 1993, la CDA convoca una reunió preparatòria a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Buenos Aires, creant el que en un futur seria la ‘‘Campaña Nacional por el Derecho al Aborto Legal, Seguro y Gratuito’’. En darrer terme, l’any 2003, un cop finalitzat el ‘‘XVIIIº Encuentro Nacional de Mujeres es va iniciar la Asamblea Nacional por el Derecho al Aborto’’ que va reunir més de 300 dones en representació de moltes organitzacions.

 

Cal remarcar que a Dora Coledesky l’atreia compartir debats amb aliances heterogènies; per exemple, va obrir diàleg amb Carlos Jáuregui -fundador de la ‘‘Comunidad Homosexual Argentina (CHA)’’- i amb Lohana Berkins -presidenta de la ‘‘Asociación de Lucha por la Identidad Travesti y Transexual (ALITT)’’. En l’endemig l’activisme pro avortament va col·locar de relleu el diàleg mutu de convergència en termes de retroalimentació, d’influències recíproques entre els nous feminismes i la dissidència sexe/genèrica, contra la discriminació i el masclisme dominant. Finalment, més de trenta anys després de les primeres trobades, la lluita pel dret a l’avortament es va massificar i va generar les conquestes amb les quals Coledesky somniava. 

 

 

I perquè ho remarquem des de la Unitat d’igualtat?

Remarquem aquesta data no només per donar visibilitat a una realitat que succeeix -avortaments insegurs i clandestins que constitueixen, segons l’OMS, la tercera causa de mortalitat entre dones, nenes i persones gestants del món-, sinó també per reivindicar  els drets sexuals i reproductius -enfrontats a contínues amenaces- que són essencials per la garantia real dels drets humans de les dones i les persones LGTBIQ+ i són la base del desenvolupament sostenible, just i equitatiu de les societats.

 

Per aquestes raons, el compromís de la Unitat d’Igualtat roman en la consecució d’una Universitat feminista on l’accés a la informació sigui veraç, científica, oportuna i sense prejudicis; permetent accés a l’educació sexual on es promoguin el dret a decidir sobre la sexualitat, la reproducció i el dret a escollir.

 

 

Imatge: Constanza Niscovolos.