Històricament, la distinció binària que diferencia dones i homes ha respost a dues variants biologistes: al cromosoma sexual XX per a la dona i al cromosoma XY per al cas de l'home. No obstant això, la realitat és sempre més extensa que allò que la ciència, històricament, no ha contemplat: què passa amb les persones que no responen a aquest receptari biològic considerat com “l’habitual”?

Ho explorarem explicant el cas de Christiane Völling.

Quina és la commemoració del mes?

El 28 de juny es celebra des de fa 53 anys el dia del Orgull o bé, el dia del Orgull LGBTIQ+. Poc a poc, la visibilitat de les persones homosexuals va sent cada vegada major si bé, és indiscutible el treball que encara queda per realitzar des dels feminismes. Tot i això, existeixen algunes identitats dins del moviment LGTBIQ+ que no tendeixen a ser tan visibilitzades (com les Intersexuals o Asexuals). Per això, a fi de nomenar i donar a conèixer l'existència de la intersexualitat des d'un coneixement situat, us parlarem del cas de Christiane Völling. 

Völling va néixer a Alemanya en 1959, amb els cromosomes XX, com ja s'ha esmentat, associats amb ser dona. No obstant això, atès que els seus genitals no responien a una “coherència” cromosòmica, se li va assignar i va socialitzar com un home, creixent com Thomas Völling. No obstant això, si bé es va identificar durant la seva infància com a home, durant una revisió mèdica en 1977, amb 14 anys, es va descobrir que tenia diversos òrgans reproductius femenins; els ovaris i les trompes de Fal·lopi, malgrat l'absència de detecció de teixit testicular. Es va diagnosticar llavors, com una persona que constava d'una combinació d'òrgans masculins i femenins. Després d'aquesta revisió, es va concloure que era dona, però “únicament en un 60%”.

Davant d'aquesta situació, on la seva identitat de gènere no responia a l'assignat a partir d'aquesta revisió mèdica, van començar a realitzar-se múltiples proves entorn de la seva identitat sexual i orientació sexual, finalitzant amb una cirurgia on se li van extreure els òrgans sexuals reproductius femenins. Els metges pretenien, amb això, realitzar una “testovarectomia” -extirpació del teixit testicular i ovàric- malgrat haver trobat una anatomia femenina corrent, amb un úter prepuberal, ovaris i trompes.

Anys més tard, l’any 2006, Völling va tenir accés a la documentació mèdica i va descobrir que, el seu diagnòstic cromosòmic i la naturalesa de la cirurgia, no van ser consultats a la seva persona. Conseqüentment, va denunciar al Tribunal que, a través dels medicaments adequats, hi hagués haver pogut una vida plena sense intervencions, ja que ell sempre es va identificar com a dona. Al seu torn, també va acusar l'acte de castració, una reconstrucció de la uretra que va ser acompanyada amb conseqüències físiques molt greus, amb totes les seqüeles psíquiques a nivell de salut mental després de la revisió mèdica i després de l'operació. Davant aquesta acusació, el cirurgià va respondre defensant que, atès que Völling no tenia un “cos naturalment femení”, es va optar per l'ocultació de la informació per motius terapèutics a fi de protegir la seva salut mental.

Finalment, el Tribunal va dictaminar a favor de Völling, entenent que es es va danyar el seu cos i salut de manera il·legal i deliberada, i no se li va demanar el seu consentiment

en cap moment. Després de la indemnització, Völling va sol·licitar un canvi de nom i canvi de reconeixement oficial de sexe d'home a dona.

I perquè ho remarquem des de la Unitat d’igualtat?

Els cossos i identitats no normatives sempre queden als marges per no respondre a les etiquetes que són socialment acceptades: és llavors quan el que no s’anomena, no existeix. En el cas de la interseccionalitat, donades les poques recerques realitzades sobre aquest tema, encara existeix un gran desconeixement, falta de consens i tabú sobre les persones intersexuals. La necessitat imperant de les grans institucions científiques per classificar pot suposar grans danys físics i psíquics sobre les persones intersexuals. Per això, cada dia, però avui especialment amb motiu del dia de l'Orgull LGTBIQ+, hem volgut donar a conèixer la història de Christiane Völling: les persones intersexuals existeixen, han de ser informades i respectades.