Desde el principio de mi implicación en el movimiento de emancipación de la mujer me desconcertó la insistencia de las feministas blancas en que la raza y el sexo eran dos cuestiones aparte. La experiencia vital me había enseñado que eran dos temas indisolubles y que, en el momento de mi nacimiento, dos factores determinaron mi destino: el hecho de haber nacido negra y el hecho de haber nacido mujer.

El 25 de juliol es commemora el Dia Internacional de la Dona Afrodescendent a partir de la Primera Trobada de Dones Afrollatines, Afrocaribenyes i de la Diàspora que es va celebrar el 1992 a Santo Domingo (República Dominicana). Aquest dia vol fer explícit un espai de reivindicació dels drets, dignitat i contribucions per part de dones d’ascendència africana i reconèixer la seva lluita contra la discriminació racial, el sexisme, la pobresa i la marginació. 

En la mateixa trobada va sorgir la Xarxa de Dones Afrolatinoamericanas, Afrocaribenyes i de la Diàspora com a “instrumento político de reflexión, intercambio, denuncia y propuesta para el desarrollo de las mujeres afrodescendientes”, expliquen. La Xarxa té més de 450 integrants i compta amb la participació tant de dones afrodescendents a títol individual com de representants de diverses organitzacions.

Quina és la commemoració del mes?

Amb el nom de Gloria Jean Watkins, bell hooks va néixer el 25 de setembre de 1952 a Kentucky (Estats Units) i va morir el passat 15 de desembre de 2021. hooks era escriptora, acadèmica i activista feminista negra i el seu treball ha estat sempre presidit per l'estudi i la crítica de la interseccionalitat de gènere, raça i classe. 

hooks va créixer en una família de classe obrera i, com la major part de les persones afroamericanes, va ser víctima des de petita de la segregació racial, del sexisme i del classisme en el qual estaven sotmeses les dones negres als Estats Units. A causa d’aquesta experiència vital va començar a escriure poesia i assaig i va decidir adoptar el nom de la seva besàvia materna -bell hooks- com a acte de rebel·lió. Aquest fet  esdevé un acte simbòlic i de reconeixement al seu llegat com a dona negra. A més, ella decideix escriure el seu nom i cognom en minúscules, amb la intenció de qüestionar l'estructura gramatical que estableix que els noms propis s'han d'escriure en majúscula. hooks considerava que el més important no és el nom propi o la persona, sinó el missatge i les idees que es transmeten.

Aquesta autora va escriure més de 40 obres en les quals aborda temes com la sexualitat, la masculinitat negra, les desigualtats de raça, gènere i classe, el patriarcat, l’educació, l'impacte històric del sexisme i el racisme en les dones negres.

bell hooks sempre va estar molt lligada a la cultura popular i, per això, era conscient que, per a aconseguir la transformació social a partir de l'erradicació del patriarcat, el racisme i l'estructura de classe, era necessari arribar i transmetre el seu missatge a les classes socials més baixes. En conseqüència, l’activista escrivia de manera clara i explicativa, per evitar l'elitisme propi de la literatura i fer accessibles els seus textos a tota la població.

I per què ho remarquem des de la Unitat d’Igualtat?

Remarquem la figura de bell hooks per tal de recordar que el racisme i el masclisme són estructurals, és a dir, formen part d’un sistema social colonial i patriarcal que oprimeix, subordina i invisibilitza aquelles persones travessades per eixos de gènere, classe, sexualitat i raça no dominants. Així, les dones afrodescendents i altres identitats dissidents racialitzades són segregades com a “altres” i esdevenen subjectes vulnerables enfront de les diferents institucions socials, polítiques i econòmiques. 

Des de la Unitat d’Igualtat apostem per un feminisme decolonial que tingui en compte la diversitat i els drets de totes, tenint present que la Universitat segueix sent encara un espai privilegiat per a moltes i on es manté i es reprodueix aquest sistema global d’opressió. En aquest sentit, treballem en la direcció d’eliminar qualsevol discriminació per raó d’origen, raça, gènere o orientació sexual, ja que el primer pas per erradicar el racisme i el sexisme és posar-hi consciència a través d’una educació intercultural i interseccional.