Rousseau, l’any 1762, a “Émile, ou De l'éducation”, va escriure sobre la distinció de l'educació entre dones i homes:

“La educación de las mujeres siempre debe de ser relativa a los hombres: agrados, sernos de utilidad, hacernos amarlas y estimarlas, educarnos cuando somos jóvenes y cuidarnos cuando somos adultos, aconsejarnos, consolarnos, hacer nuestras vidas fáciles y agradables”.

És històricament conegut que l'accés a l'educació de les dones no ha estat a l'abast d'elles com ho ha estat per als homes, de la mateixa forma que l'accés a aquest dret no compleix amb les seves garanties en tots els països. Per aquest motiu, se celebra el 24 de gener el dia Internacional de l'Educació: no hi haurà una societat justa i igualitària allà on l'educació no sigui de qualitat, d'abast a la població i equitativa.
 

Quina és la commemoració del mes?
Si bé han existit, i existeixen, múltiples factors que han impedit l'accés de les dones a l'educació al llarg dels segles, resulta més que rellevant destacar una figura femenina que, encara sent discriminada per la seva condició de gènere, raça i classe, va lluitar per l'accés igualitari a l'educació. Es tracta de Mary McLeod Bethune (10 de juliol de 1875 – 18 de maig de 1955), educadora, filàntropa, sufragista, feminista i activista dels drets civils estatunidenc.

Sent filla de pares esclaus als Estats Units, un dia, en agafar un llibre i obrir-lo en la guarderia, una criatura blanca l’hi va llevar de les mans comentant-li que no sabia llegir. Aquest va ser, llavors, un dels motius que va portar a Mary McLeod Bethune a lluitar per l'accés igualitari a l'educació: la fi de la diferència entre homes i dones, així com d’entre persones racialitzades i blanques.

Després d'assistir a la Trinity Mission School, una escola negra on hi acceptaven esclaus negres emancipats, va exercir com a treballadora domèstica de famílies blanques per a guanyar diners i continuar finançant-se els seus estudis. Amb la intenció de ser missionera a Àfrica i mentre estudiava, va treballar en els suburbis de Chicago, ajudant a indigents i acudint als centres penitenciaris. No obstant això, després de graduar-se l’any 1895, l'Església Presbiteriana li va negar la possibilitat de qualificar-la com a missionera,  perquè “la gent de color” no podia accedir a tal titulació.

Sense opcions, es va acomodar a Florida, on va llogar una petita casa per a exercir de professora, des d’on es va obrir l'escola amb una suma d’alumnat de tan sols cinc nenes i el seu fill. En ella, rebien classes de religió, negocis i habilitats industrials per un preu de 50 cèntims de dòlar a la setmana. Donat el context polític d'aquell moment, on les persones negres eren linxades i assetjades constantment, l'escola de Bethune va arribar a rebre visites del Ku Klux Klan i Mcleod Bethune va haver d'enfrontar-s’hi. Amb el pas del temps i, també, gràcies a l’obtenció d’alguns fons, Bethune va decidir fer el següent pas per acreditar l'escola com una universitat, però la seva idea va ser denegada perquè consideraven que les persones negres tenien suficient amb l'educació primària. Finalment, l’any 1931, L'Església va col·laborar perquè la seva escola es fusionés amb un altre institut, sorgint així una escola que anys més tard portaria també el seu nom: Bethune-Cookman College, un col·legi coeducacional.

Per què ho reivindiquem des de la Unitat d'Igualtat?
Bethune no sols va lluitar per l'accés igualitari a l'educació entre les nenes i els nens, sinó que, dins dels seus valors com a mestra i ciutadana, també tenien un gran valor la igualtat de tracte, de drets i la justícia per a les persones racialitzades. Amb una gran vocació per la consecució d'una societat equitativa, va demostrar com l'accés a l'educació, així com la seva transformació i exercir de professora poden ser eines contra els diferents eixos d'opressió que poden patir les dones.

L'accés a l'educació, així com l'educació en si mateixa és política, és ètica: si no es compleixen amb els drets que totes les persones tenim, llavors no s'aconseguirà una societat igualitària. És per això necessari recordar, que, la lluita que avui segueix, ve donada gràcies a dones com Mary McLeod Bethune.