El 3 de desembre de 2018, l'Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el 24 de gener Dia Internacional de l'Educació amb l’objectiu de conscienciar a la població mundial sobre la importància de l’educació i reivindicar-la com un dret humà, un bé públic i una responsabilitat col·lectiva.

L’accés a una educació de qualitat, inclusiva, equitativa i a l’abast de tothom és un pas previ tant en la consecució de la igualtat de gènere, com en l’assoliment del trencament del cicle de la pobresa que ignora milions d’infants, joves i persones adultes. Històricament, les dones no han tingut accés a l’educació i, tot i que hi ha hagut un progrés en aquest sentit, en l’actualitat encara existeixen diferents contextos on això no és possible. Per aquests motius, és necessari que el principi d’equitat, entenent l’educació com a dret públic, hauria d’estar garantit en tot moment per un sistema educatiu que fomenti una escola inclusiva que compti amb els mitjans i els recursos per fer efectiva la igualtat i desenvolupament ple i integral de tothom.

Quina és la commemoració del mes?

Amb motiu d'aquest dia, volem remarcar la figura de Francesca Bonnemaison i Farriols (Barcelona, 1872-1949) -pedagoga, escriptora i promotora de l'educació femenina popular catalana-, que va crear el primer centre dedicat exclusivament a la formació cultural i laboral de les dones, a Europa: La Biblioteca Popular de la Dona, precedent de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona (1910), conegut popularment com La Cultura, una abreviació molt representativa per a centenars de noies barcelonines que des de 1909 fins a 1936 van recórrer la seva institució. 

Bonnemaison va créixer en el si d’una família benestant i en un ambient tradicional i fortament religiós, però a la vegada influït per l’esperit il·lustrat de la Renaixença. Motivada pel context social que es vivia entre finals del segle XIX i inicis del XX va decidir lluitar per la consecució de la millora de les condicions de vida de la classe obrera; objectiu íntimament lligat a les seves conviccions personals: l’educació de les joves obreres.

Com a directora de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona va desenvolupar una intensa tasca pedagògica i organitzativa per tal d’oferir a les dones una educació que els permetés millorar la seva situació laboral, social i cultural i afavorís la seva incorporació al mercat laboral o millorés les seves expectatives professionals. Tot això va succeir en un moment en què les dones encara no tenien un accés fàcil a la universitat. Les alumnes podien estudiar un ampli ventall de matèries incloses les científiques o tècniques, assistir a conferències, fer esports o aprendre idiomes, entre d’altres. 

Pel que fa a la seva tasca política, amb la proclamació de la República va participar en les campanyes a favor del vot femení (1931) i va presidir la secció femenina de la Lliga Regionalista (1932). A més, també va ser una de les primeres dones que es va presentar com a candidata en les eleccions municipals de 1934, encara que no va ser elegida. Finalment, Bonnemaison també va treballar com a bibliotecària de l’Obra de Buenas Lecturas i va col·laborar a La Veu de Catalunya (amb el pseudònim de Franar) i a la revista Claror.

Amb la intenció de recuperar el llegat de Francesca Bonnemaison, a Barcelona l’any 2012 es va crear la Bonne (ja existia, però no sota aquest nom), un espai de trobada, intercanvi i creació de projectes culturals feministes que ocupa dues de les plantes de l’edifici Francesca Bonnemaison, compartint espai amb la Biblioteca, l’Oficina d’Igualtat i Drets Civils de la Diputació de Barcelona i l’Escola de la Dona. L’espai es caracteritza per un treball multidisciplinar que engloba àmbits diversos, com per exemple: la performance, les arts escèniques, els audiovisuals, les arts vives, la recerca, el pensament i els diversos activismes feministes i antiracistes.

I per què ho remarquem des de la Unitat d’Igualtat?

Remarquem la figura de Francesca Bonnemaison per la seva tasca com una de les principals pioneres de l’educació femenina popular a Europa i al món; més concretament, per fundar a Barcelona la primera biblioteca de dones pública de tota Europa i per crear un espai dedicat a la formació de les dones –especialment les de classe treballadora–.

Des de la Unitat d’Igualtat som conscients que l’educació és la base per una societat justa i igualitària per això cal invertir en aquesta perquè sigui inclusiva, de qualitat i per a tothom.