Com cada any, ens adherim a les reivindicacions contra aquesta forma de violència i violació de drets; una realitat invisibilitzada que, per desgràcia, es manté summament vigent. Avui, doncs, és el dia de posicionar-nos; de fer visible aquest problema; de revisar-nos de manera crítica i de mantenir-nos lluitant contra aquesta i totes les formes de violència que les dones vivim i hem viscut històricament i dia rere dia.

Quina és la commemoració d’avui?

Segons l’Agència de la ONU per als Refugiats (ACNUR), l’explotació sexual fa referència a l’abús real o amb intencionalitat de la diferència de poder, confiança o la posició de vulnerabilitat d’una persona amb la finalitat d’obtenir favors sexuals. El tràfic de persones, sobretot dones i infants, forma part de l’explotació sexual i es dona principalment amb persones que es desplacen del seu territori de manera irregular i que no veuen la possibilitat de buscar ajuda de les autoritats ni protecció internacional. Dit d’una altra manera: amb la finalitat d’obtenir grans beneficis, el perfil de qui explota o trafica amb persones -sobretot amb dones i infants-, fa ús dels seus privilegis i autoritat per capturar-les, comerciar amb elles i sotmetre-les, aprofitant-se de la seva recurrent situació de vulnerabilitat i exclusió social. Així, milers de cossos i vides es mercantilitzen, essent reduïts a objecte de consum, dia a dia i de manera molt vigent. El 23 de setembre coincideix amb un moment rellevant pel que fa a l’explotació sexual, si bé aquest dia l’any 1913 es va promulgar a Argentina el que va ser la primera llei del món contra aquesta forma de violència: la Llei 9.143. La legislació, també coneguda col·loquialment com la “Ley Palacios”, va ser impulsada pel diputat socialista Alfredo Palacios i, independentment dels seus avenços i limitacions, va significar un punt d’inflexió pel que fa a la relació entre les autoritats governamentals internacionals i l’explotació i tràfic de dones i infants. Dècades després, l’any 1999, durant la Conferència Mundial de la Coalició Contra el Tràfic de Persones que es va realitzar a Dhaka, (Bangladesh), es va establir oficialment aquesta data, el 23 de setembre, com el dia contra l’Explotació Sexual i el Tràfic de Dones, Nenes i Nens. Des de llavors, múltiples organismes governamentals internacionals s’han posat les piles per desenvolupar mesures efectives contra aquesta realitat terrible amb la finalitat última d’eradicar-la; quelcom que sembla encara una realitat llunyana.

I per què ho remarquem des de la Unitat d’Igualtat?

Des de la Unitat, considerem imprescindible reivindicar aquesta data perquè ens trobem davant una pràctica denigrant que és extremadament vigent avui dia i que manté explotades, violades, controlades i sotmeses moltíssimes dones troba les seves arrels en una institució terriblement poderosa: el Patriarcat. Els fonaments estructurals que han permès comercialitzar, traficar i beneficiar-se dels cossos i les vides de totes les supervivents -i les que no han pogut sobreviure- estan fets d’hegemonia patriarcal; una hegemonia encara ara poc qüestionada, pesi a qui li pesi. Pensem que, per tal d’eradicar aquesta i totes les formes de violència que patim les dones diàriament, hem de començar lluitant contra la dominació masculina en totes les esferes de la vida. Per això treballem aquí, a la Unitat, dia a dia. Paral·lelament, donat que un dels motius principals que permeten l’explotació sexual i el tràfic de persones és la vulnerabilitat socioeconòmica de les i els supervivents, defensem la necessitat de lluitar contra totes les formes d’exclusió social i reivindiquem la presa de mesures inclusives que contemplin de manera efectiva la situació de totes les persones; també dins les nostres universitats.

S’ha avançat molt en el reconeixement i valoració sobre aquest problema. Tanmateix, sent aquesta encara avui dia una realitat summament invisibilitzada, des de la Unitat d’Igualtat treballem tant per atendre, recolzar i desenvolupar mesures efectives contra aquest tipus de violència; no només des de la protecció de les i els supervivents sinó també cercant l’empoderament i dignitat d’aquests