El dia 17 de maig es commemora el Dia Internacional contra l’LGBTIfòbia; incloent-hi l'homofòbia -la lesbofòbia i la bifòbia-, la transfòbia i la interfòbia. Aquesta iniciativa té els seus orígens en una campanya internacional de 2005 que va rebre el suport de més de 24.000 persones i de les principals associacions internacionals LGBTIQ+ i va ser motivada per l’Assemblea General de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a causa de l'eliminació de l’homosexualitat del manual diagnòstic i estadístic de trastorns mentals (DSM). . L’objectiu de commemorar aquesta data és conscienciar sobre les violències i discriminacions que pateixen les persones del col·lectiu LGBTIQ+. 

El passat 28 de febrer es va aprovar a l’Estat espanyol la Llei 4/2023, per la igualtat real i efectiva de les persones trans i per la garantia dels drets de les persones LGTBI. L’objectiu d’aquesta llei és desenvolupar i garantir els drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals trans i intersexuals, erradicant les situacions de discriminació, per assegurar que a Espanya es pugui viure l’orientació i la identitat sexual, l’expressió de gènere, les característiques sexuals i la diversitat familiar amb plena llibertat.

L’aprovació d’aquesta llei significa un punt d’inflexió i un pas endavant en el camí cap al ple reconeixement dels drets de les persones LGTBIQ+. Una demanda històrica d’aquest col·lectiu, que reivindica un canvi social per tal de crear referents, entendre la diversitat com un valor i garantir la no discriminació, juntament amb denunciar qualsevol tipus de violència i odi cap a les persones LGTBIQ+.

Quina és la commemoració del mes?

En 1991 la transsexualitat al nostre territori era marginada i reprimida, exclosa del debat polític. En conseqüència, les persones trans estaven pràcticament fora de la llei i, sobretot, les dones trans es trobaven immerses en el món de la prostitució, sovint l'única possibilitat de poder guanyar-se la vida i sobreviure.

Sonia Rescalvo Zafra va néixer a Cuenca l'any 1956 i durant els seus primers anys de joventut es va mudar a Barcelona. Va entrar a formar part del món artístic del Paral·lel; més concretament, al Teatre Arnau on va treballar com a vedette. Era molt estimada i coneguda dins la comunitat LGBTIQ+ i va participar en diverses protestes contra la dictadura franquista i l'opressió al col·lectiu. Als 90, amb la crisi de l'espectacle de varietats, es va haver de traslladar a viure i treballar al parc de la Ciutadella.

La matinada del 6 d'octubre de 1991 va ser brutalment assassinada en mans d'un grup de sis skins nazis a la glorieta del parc de la Ciutadella on dormia amb la seva amiga Doris que també va ser agredida. És a dir, els assassins la van matar precisament per la seva identitat de gènere. Aquest fet, ja fa més 30 anys, és considerat el primer delicte d'odi LGBTIQ+ a Espanya.

L’any 2013 l’espai va ser rebatejat com la “Glorieta de la Transsexual Sònia”. La ciutat de Barcelona condemna aquest crim i rebutja qualsevol actitud o acció que vulneri els drets recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans.

I per què ho remarquem des de la Unitat d’Igualtat?

Algunes autores han criticat la definició de rebuig i odi contra les persones LGTBIQ+ com a “fòbia”, ja que consideren que definir aquestes actituds i conductes com a por irracional, només individualitza i psicopatologitza les accions dels agressors, desvinculant-les, en aquest sentit, d’una violència estructural i sistemàtica cap a les dissidències sexuals i de gènere. 

Cal, doncs, prestar atenció a les narratives i discursos que es promouen en aquesta línia, tenint en compte que erradicar l’odi i la discriminació cap al col·lectiu LGTBIQ+ és una necessitat urgent que requereix la implicació de la societat sencera per a lluitar per una justícia social que garanteixi una vida digna i lliure de violències per a totes.