L’any 2015, l'Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar l’11 de febrer Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència amb l’objectiu de promoure la participació de les dones i les nenes en l'educació en condicions d'igualtat i l'ocupació dels processos de preses de decisions en la ciència, entre d’altres. Per tant, la finalitat és l’eliminació de tota mena de discriminació i desigualtat de gènere vers les dones en les esferes de l'educació i l'ocupació trencant qualsevol barrera social, econòmica jurídica i cultural.

Motivades per la commemoració del 150è aniversari del primer curs acadèmic inaugurat a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, volem remarcar la figura de tres dones pioneres: la Maria Elena Maseras i Ribera -primera dona matriculada a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona-, Dolors Aleu i Riera -primera dona llicenciada en medicina de l'Estat espanyol i la segona en assolir el títol de doctora- i Martina Castells i Ballespí -primera dona en obtenir el títol de doctora-. 

Quina és la commemoració del mes?

Maria Elena Maseras i Ribera (1853-1905) va ser una metgessa i pedagoga catalana i la primera dona a matricular-se a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona l’any 1872. Nascuda a Vila-Seca (Tarragonès), formava part d’una nissaga de metges i va decidir continuar la tradició familiar; però va haver de demanar la concessió d’una reial ordre al rei Amadeu de Savoia segons la qual se li permetia estudiar la carrera de forma lliure i privada. Maseras va trencar amb la inqüestionable convicció social de les funcions que socialment eren atribuïdes al gènere femení arribant als estudis secundaris i universitaris. No obstant, pel fet de ser dona, el Ministeri d’Instrucció Pública va retardar el permís d’obtenció de la llicenciatura fins al 1882. Finalment, conseqüència de les traves burocràtiques impregnades de masclisme va estudiar magisteri, professió que va acabar exercint la resta de la seva vida.

Si bé des d'aquest moment no van deixar de matricular-se dones en els diferents espais acadèmics, la trajectòria es va veure interrompuda per una Reial orde de 1882 que impedia la matrícula de noves alumnes. Com que aquesta prohibició no afectava les ja matriculades, aquell mateix any van defensar el doctorat en Medicina en la Universitat Central la María Dolors Aleu i Riera (1857-1913) i Martina Castells Ballespí (1852-1884). 

La primera d’elles va ser una metgessa catalana, especialitzada en ginecologia i pediatria, i la primera dona llicenciada en medicina de l'Estat espanyol i la segona en assolir el títol de doctora. Aleu era filla única provinent de família burgesa barcelonina, la qual sempre va tenir el suport del seu pare, que era cap de la Policia Municipal, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i governador general de Catalunya, i li pagava dos escortes perquè l'acompanyessin a classe. Un cop doctorada, va obrir a Barcelona la seva pròpia consulta de pediatria i ginecologia on va portar una vida professional molt activa durant vint-i-cinc anys.

Finalment, la Martina Castells i Ballespí va ser una metgessa catalana -especialitzada en pediatria- llicenciada l’any 1882 en Medicina, per la Universitat de Barcelona, i la primera dona que va obtenir el doctorat a l’Estat espanyol, quatre dies abans que ho fes Dolors Aleu. Néta i filla de metges, Castells va ser apadrinada per Josep de Letamendi perquè aconseguís els permisos necessaris per llicenciar-se. Si bé, un cop es va doctorar va treballar a l'Hospital Militar i a l'Institut Pere Mata, va morir poc després (1884), víctima d'una nefritis ocorreguda durant el seu primer embaràs.

I per què ho remarquem des de la Unitat d’Igualtat?

L’accés a l’educació de les dones ha estat un camí ple d’obstacles i discriminació. És per això que reivindiquem les pioneres de la Universitat de Barcelona, per una banda, per ser les primeres dones a accedir a la universitat, graduar-se i doctorar-se de l’Estat espanyol i, per l’altra, amb l’objectiu de donar visibilitat i veu a la tasca de les dones investigadores que formen part de la comunitat universitària. 

I és que encara que actualment, a Occident, les dones poguem accedir plenament al dret a l’escolarització des de la infància, cal seguir fomentant, mitjançant polítiques i plans docents amb perspectiva de gènere, una major participació de les dones i les nenes en el camp de la ciència reconeixent-ne els seus èxits.