“La noia de tercer, la noia de quart i la noia de cinquè”. Així va ser coneguda Assumpció Català i Poch quan, a tercer de Matemàtiques, era l'única dona de la carrera; xifres que res tenen a veure amb la realitat actual de la Universitat de Barcelona.

Es diu que van ser els passejos amb els seus germans i el seu oncle Jaume Poch i Garí per Collserola van fer despertar a Català l’interès per l’astronomia: entre caminades, jugaven a endevinar l’hora tot observant l’ombra que feien els arbres i es paraven a observar les estrelles quan enfosquia.

Paral·lelament, la poc habitual voluntat del pare d’Assumpció, Albert Català, que tots els seus fills, tant homes com dones accedissin als estudis superiors, va facilitar el camí perquè la nostra protagonista podés dedicar-se a la recerca científica; en aquest cas, sobre el sistema solar, càlcul d'òrbites i eclipsis.

Aquesta setmana, doncs, tot celebrant el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència --11 de febrer—volem dedicar la nostra eFEMINISTèride a Assumpció Català: la primera dona en obtenir un doctorat en Matemàtiques de la Universitat de Barcelona.

Quina és la commemoració del mes?
«Vaig buscar una carrera on hi hagués astronomia; vaig trobar la de matemàtiques, que també m'agradava, i em vaig matricular […]. Hi havia molt poques noies quan vam començar la universitat, érem cinc o sis. A partir de tercer ja vaig estar sola: era la noia de tercer, la noia de quart, la noia de cinquè…».

Amb aquesta cita d'Assumpció Català i Poch de l’any 1952 commemorem l'11 de Febrer, Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència; una diada on volem visibilitzar les dones que es dediquen a la ciència, i la participació igualitària en aquesta per a totes les dones.

Després de llicenciar-se en Matemàtiques i entre el 1952 i el 1970, Català va exercir com a professora de múltiples assignatures, tals com Astronomia General i Topografia; Astronomia Esfèrica i Geodèsia; Matemàtiques; Ampliació de Matemàtiques per a químics i Mecànica Racional amb nocions de Mecànica Celeste. Anys més tard, l’any 1975, es va aprovar la seva tesi doctoral sota el nom de “Contribució a l'estudi de la dinàmica dels sistemes estel·lars a simetria cilíndrica”, la qual cosa la va convertir en la primera dona a doctorar-se –com hem dit-- en Matemàtiques en la Universitat de Barcelona. Seguit d'aquest fet, es va convertir al seu torn en la primera astrònoma que exercí com a professora numerària en una universitat espanyola.

Més enllà de la docència, també va exercir com a investigadora amb diferents col·laboracions, la qual cosa van donar peu al descobriment de la radiació del cinturó de Van Allen i el llançament del primer satèl·lit Sputnik I. Va ser membre d'importants organitzacions com, la Unió Astronòmica Internacional, de la Societat Astronòmica Europea, la Societat Espanyola d'Astronomia, la Societat Catalana d'Història de la Ciència i la Tècnica i de la Societat Catalana de Matemàtiques, entre altres.

Per què ho reivindiquem des de la Unitat d'Igualtat?
«Vaig començar a treballar en astronomia l’any 1952. Pensin que l’any 1952 a Barcelona teníem talls de corrent elèctrica diàries, des de les quatre fins a les vuit de la tarda. Era la postguerra; no hi havia llibres. Els llibres de matemàtiques me'ls portava el meu pare des de França amb la valisa diplomàtica: ell era director d'agència del banc Hispà-Colonial. […] En aquella època, quan jo vaig començar, calculàvem amb logaritmes, amb taules de setze xifres decimals i no teníem encara a la Universitat de Barcelona una màquina de calcular. Calculàvem amb una maquineta que anomenàvem “de moldre cafè”».

Català va tenir un paper importantíssim dins la recerca espanyola; els seus treballs i aportacions han estat molt rellevants tot i els evidents obstacles que la nostra protagonista va tenir pel fet de ser dona. Reivindiquem la seva feina i la de totes les dones científiques perquè, tot i la seva invisibilitat histórica, elles han tingut papers fonamentals que molt sovint han estat oblidats.

La igualtat d'accés, recursos i reconeixements són essencials perquè histories com les d'Assumpció Català i Poch siguin repetides o, almenys, serveixi d'inspiració per a les dones i les nenes que vulguin dedicar-se a la Ciència.