Història del grup

El Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social Contemporani (GREPPS) es va constituir l’any 2011 i ha estat reconegut per l’AGAUR, en les convocatòries del trienni 2014-2016 i de 2017 fins l’actualitat (2017SGR0431).

Aquest grup se sent hereu del Seminari de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, iniciat per Joaquim Xirau l’any 1930 i en què van participar professors ben reconeguts com ara Margarida Comas, Joan Roura-Parella i Herminio Almendros, entre altres, que es van veure obligats a fugir a l’exili.

Igualment, també assumeix el llegat d’una sèrie de professors dels antics departaments de Pedagogia Sistemàtica de la Universitat de Barcelona, com ara Alexandre Sanvisens i Josep Maria Quintana, i del Departament d’Educació Comparada i Història de l’Educació, de la mateixa Universitat, com ara Buenaventura Delgado, Claudio Lozano, Josep González-Agàpito, entre d'altres, que van conformar un ambient favorable a la recerca educativa des de la doble perspectiva reflexiva i històrica, arrelada al territori però sense perdre de vista els horitzons i les perspectives hispàniques, llatinoamericanes i internacionals.

Amb aquests antecedents, a partir de l’any 2011 un petit nucli constituït per les professores Isabel Vilafranca i Antonieta Carreño i els professors Jordi Garcia, Xavier Laudo, Albert Esteruelas i Conrad Vilanou, va endegar l’organització de diferents actes, seminaris, col·loquis, etc. que van propiciar l’aparició del GREPPS, que aviat va incorporar altres investigadors com ara els professors Enric Prats, Raquel Cercós, Karine Rivas, Alex Egea, etc.

D’aquesta manera, s’ha estructurat un grup de recerca interdisciplinar, que combina la història, la filosofia, la política i la literatura, obert a la col·laboració amb altres grups de la Universitat de Barcelona i d’altres institucions universitàries, sobre la base del compromís per a l’estudi de l’educació des d’enfocaments humanístics.

I tot això, sense oblidar l’aproximació a l’estudi de la gènesi, evolució i possibilitats d’una ciència pedagògica que recorre a l’hermenèutica com a instància primordial, per bé que no única, atès que incorpora altres metodologies genealògiques, comparades i prospectives, per a l’estudi científic de l’educació.