Roda de premsa per presentar les troballes a l’antic taller del terrissaire Antoni Tarrés
Dijous 26 d'octubre, el degà de la Facultat, Dr. Ricardo Piqueras, el catedràtic emèrit, Dr. Josep Maria Gurt, el director de l'excavació, Sr. Jacinto Sanchez i el professor honorífic, Dr. Salvador García van presentar en roda de premsa les troballes de la novena campanya d'estiu del Camp de Pràctiques Arqueològiques de la Facultat. Aquestes restes arqueològiques, són les úniques restes que es conserven actualment d’un taller de terrissa a la ciutat de Barcelona: el taller del terrissaire Antoni Tarrés. La campanya d’enguany ha posat al descobert centenars de peces de caràcter ornamental elaborades amb la col·laboració d’escultors com ara Josep Anicet Santigosa.
Si bé el primer any de les excavacions ja es van trobar peces escultòriques, feia vuit campanyes que el material que es recuperava eren bàsicament elements de tipus funcional i de caràcter constructiu: peces decoratives de jardí, jardineres i elements com ara balustrades, rajoles o canonades. Enguany, però, s’han trobat de nou objectes de tipus escultòric per decorar habitatges, com ara escultures de personatges femenins, entre les quals destaca una al·legoria d’Europa, i masculins, com un cap representant Amèrica. També s’han tret a la llum abundants peces segurament destinades a jardins, com l’escultura d’un tritó i peces decoratives de fonts. Igualment, s’han recuperat diversos bustos de mida petita de personatges amb trets asiàtics «que responen al gust de l’època per l’exotisme», explica el professor emèrit d’Arqueologia de la UB Josep Maria Gurt. Fins i tot s’ha trobat la reproducció d’una casa que probablement es va fer servir com a element d’un pessebre.
Una troballa també destacable són cinc grans escuts heràldics de les cases reials de Suècia i Noruega unificades; de la família Bonaparte; de l’imperi otomà; de la casa de Savoia (Itàlia), i dels tsars de Rússia. «Possiblement són de les dècades de 1860 i 1870 i van fabricar-se amb motiu d’algun acte organitzat per la monarquia espanyola», explica Salvador Garcia, professor honorífic de la Facultat de Belles Arts de la UB i expert en Antoni Tarrés.
«L’estudi del material trobat enguany pot ampliar, i molt, el repertori conegut de Tarrés i demostrar la seva participació en encara més edificis dels que se li atribueixen fins ara», conclou. Per ara, s’han identificat una seixantena de treballs de Tarrés en diversos edificis de Barcelona.
Les restes arqueològiques es troben al Raval; de fet, es dona la circumstància que el taller del ceramista Tarrés està situat en el solar de la mateixa Facultat de Geografia i Història de la UB. Josep Maria Gurt explica que és un punt de referència per conèixer l’arquitectura de Barcelona «en un període d’expansió en el qual industrials com Tarrés van treballar conjuntament amb escultors». Jacinto Sánchez, director de les excavacions arqueològiques, recorda que les autoritats municipals del segle XIX van establir que es podia augmentar l’alçada dels edificis «amb façanes de bon gust arquitectònic i riquesa en els ornaments». Aquesta normativa va marcar la producció d’industrials com Tarrés i va propiciar el treball conjunt amb escultors com ara Santigosa. La col·laboració entre ambdós va començar el 1841 i va durar diverses dècades.
L’art modernista va suposar el declivi de l’ús de la terracota. Aquest material, amb el seu color característic entre rogenc i ocre, va ser substituït per la ceràmica vidriada i pintada amb múltiples colors. La fàbrica Tarrés il·lustra bàsicament aquesta Barcelona premodernista, un període poc estudiat per la història de l’arquitectura i l’urbanisme.
