Marta Sánchez de la Torre: "M’enorgulleix tenir avui com a companys i companyes els qui un dia van ser els meus professors i mentors"
Aquest mes de juliol, hem entrevistat Marta Sánchez de la Torre, professora agregada interina i membre del Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) i de l’Institut d’Arqueologia de la UB, que ha estat seleccionada com a nova membre de la prestigiosa Acadèmia Jove d'Espanya. Així mateix, aquest curs ha rebut un ajut del Consell Europeu de Recerca, d'1,5 milions d’euros per desenvolupar el projecte SPEGEOCHERT on vol analitzar la mobilitat dels grups de caçadors-recol·lectors que van viure fa entre 35.000 i 11.000 anys a l’oest del continent europeu.
- Què significa per a vostè ser seleccionada com a membre de l'Acadèmia Jove d'Espanya?
Esdevenir membre de l’Acadèmia Jove d’Espanya representa un reconeixement a la meva trajectòria científica, el que em dona moltíssima empenta per a continuar treballant, i alhora representa un gran repte, per voler estar a l'altura del que l’Acadèmia demana i per treballar amb acadèmics i acadèmiques de reconegut prestigi.
- L’Acadèmia té per objectiu promoure les vocacions científiques i investigadores a Espanya. Per què és important, des del seu punt de vista, promoure-ho entre els joves?
Crec que és important que les noves generacions tinguin referents d’investigadores i investigadors que han aconseguit consolidar la seva carrera científica a Espanya. Per a poder aconseguir que el nostre país sigui referent en molts camps de la recerca científica ens cal fomentar aquestes vocacions en els més joves i aconseguir, si hi ha responsabilitat política, que puguin desenvolupar el seu futur professional al nostre país.
- Quins creu que són els principals problemes en què es troben els nostres joves investigadors? Són els mateixos que es troben les investigadores?
El problema principal és la manca de recursos, juntament amb una desigual distribució d'aquests. Mentre que és relativament accessible trobar finançament per a desenvolupar una tesi doctoral, els recursos van minvant a mesura que s’ascendeix en la carrera investigadora. Penso que aquests mateixos recursos, distribuïts de manera diferent, podrien ajudar a consolidar molts joves científics. Si parlem d’investigadores, a més d’aquesta distribució escassa i desigual dels fons públics, cal afegir responsabilitats familiars que poden sorgir a mesura que la carrera investigadora avança i que sovint les situen en una posició de risc on la dualitat entre maternitat i carrera investigadora es fa difícil de combinar.
- Quins co
nsells donaria als estudiants i joves investigadors que aspiren a seguir una carrera en la recerca científica?
Que siguin constants en la seva feina i actuïn amb responsabilitat, tenint en compte que el finançament rebut per a desenvolupar la seva trajectòria ve preferentment de fons públics. Si les diferents institucions, a través dels impostos dels ciutadans, han apostat per nosaltres per a dur a terme una carrera científica, cal que revertim aquest ajut en forma de coneixement. També els hi diria que no desisteixin quan una porta es tanqui, i que mirin de trobar alternatives per tal de lluitar pel seu futur professional.
- Com se sent formant part del Departament d’Història i Arqueologia i de la Facultat de Geografia i Història de la UB? Què destaca de la seva experiència i què li agrada més de treballar en aquesta institució?
És en aquesta facultat on vaig fer els meus estudis universitaris i on em vaig iniciar en el món de la recerca. M’enorgulleix tenir avui com a companys i companyes els qui un dia van ser els meus professors i mentors. Em sento molt a gust en aquesta Facultat que, a més, des del punt de vista de la disciplina arqueològica, és un referent no només a l’Estat sinó a escala mundial.
- Forma part també, de l’Institut d’Arqueologia de la UB. Què fa l’Institut? Quins objectius té?
Sí, soc investigadora del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP), que és un grup de recerca integrat a l’Institut d’Arqueologia de la UB. L’Institut ha estat una aposta per a potenciar l’Arqueologia i la recerca que se’n fa fonamentalment a través d’aquesta facultat (però no únicament). D’entre els objectius de l’Institut, en destacaria la voluntat de situar la UB en el més alt nivell internacional en recerca arqueològica i en ser un espai de col·laboració i treball on integrants de diferents grups estan col·laborant per treballar en un entorn segur, de respecte i igualtat.
- A banda, aquest mateix curs ha obtingut un ajut del Consell Europeu de la Recerca, per desenvolupar el projecte SPEGEOCHERT. En què consisteix?
El Consell Europeu de Recerca ha finançat la proposta que vaig presentar a la convocatòria d’ajuts Starting Grant amb 1,5 milions d’euros. Aquest projecte busca estudiar com varen interactuar les poblacions d’humans anatòmicament moderns amb entorns de muntanya al llarg del darrer cicle glacial, en concret des de fa uns 40.000 anys fins a l’arribada de l’Holocè fa uns 10.000 anys aproximadament. A través d’una nova metodologia d’anàlisi aplicada a un dels recursos més abundants en els jaciments prehistòrics d’aquestes cronologies, la indústria lítica en sílex, i amb el cas específic de la Serralada Pirinenca, busquem estudiar els comportaments d’aquestes poblacions i esbrinar si els canvis en les condicions climàtiques van afectar la seva mobilitat en un entorn de muntanya.
- Té altres projectes o investigacions en ment, per al futur pròxim?
A part del projecte europeu esmentat, estem treballant en un projecte quadriennal en matèria d’arqueologia i paleontologia finançat per la Generalitat de Catalunya on duem a terme intervencions arqueològiques en jaciments prehistòrics situats al curs mitjà i alt del riu Segre. Per ara, crec que feina no faltarà!
