Entrevista a Magda Polo i Arlinda Garcia, autores de l’informe sobre la situació de la música clàssica a Catalunya
El febrer d’aquest any va tenir lloc la presentació de l’informe La situació de la música clàssica a Catalunya (2021) a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. El document és un encàrrec que l’Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC) va fer al grup de recerca RESCUE (Recerca en Estudis Culturals i Estadístics) de la UB, encapçalat per les professores Magda Polo Pujadas, del Departament d’Història de l’Art, i Arlinda Garcia Coll, del Departament de Geografia. Per tal de conèixer amb més profunditat l’abast d’aquestes conclusions, hem entrevistat les dues autores.
Davant la manca històrica de dades fiables i científiques de l’àmbit de la música en general, l’objectiu de l’estudi ha estat aconseguir informació fidedigna del sector de la música clàssica a Catalunya que permeti confeccionar un mapa de l’activitat musical del nostre país i servir com a base en la presa de decisions en matèria de política cultural.
Vistos els resultats del vostre informe, creieu que a Catalunya tenim un mercat i un públic de música clàssica madurs com als països del centre i nord d’Europa?
L’ACIMC ens va encarregar la investigació i l’elaboració de l’informe al grup de recerca RESCUE per poder treballar de cara al futur en la maduresa, en general, del sector de la música clàssica al nostre país.
Després d’analitzar el conjunt de dades en què es va basar l’estudi, podem afirmar que tenim un mercat preparat per fer programacions de qualitat en música clàssica, però falta potenciar una bona política de públics que promogui un relleu generacional respecte a la mitjana d’edat actual dels espectadors de programacions estables, que és entre 55 i 70 anys. És important que el públic conegui noves obres de compositors poc coneguts i obres musicals dels compositors consolidats que són poc programades. Per altra banda, aquesta maduresa s’ha de cuidar des de l’educació musical, ja que aquest és un pilar fonamental per garantir un nivell d’excel·lència dels músics.
Tenim uns professionals de la música d’una qualitat homologable als dels països de primer nivell?
L’informe intenta no entrar en valoracions qualitatives. Tanmateix, pel que hem pogut saber, no hi ha cap mena de dubte que tenim uns professionals altament preparats. La majoria s’han format a Catalunya però han hagut de marxar a altres països europeus a fer una formació de postgrau especialitzada, i en la majoria de casos hi ha hagut una fuga de capital interpretatiu considerable. Tot i això, caldria reforçar la internacionalització bidireccional dels professionals de la música, donar a conèixer el nostre patrimoni musical i els nostres intèrprets.
Per què creieu que es produeix aquesta manca d’innovació en el repertori i els compositors dels festivals de música del país?
En primer lloc, perquè cal enfortir la cultura musical dels programadors: cal que s’atreveixin a programar obres poc conegudes i de compositors coetanis. La cerca de l’èxit en les programacions i els beneficis econòmics marca gairebé sempre el criteri dels programadors, i d’aquí que hi hagi poca renovació en la programació. No s’arrisca en el repertori i caldria fer-ho, com es fa en molts països europeus. En segon lloc, perquè s’ha d’estimular el gust estètic del públic i anar-lo eixamplant.
Quin paper creieu que hi hauria de tenir l’Administració?
L’Administració creiem que té grans reptes: per una banda, consolidar els grans circuits estables i temporals de la música clàssica, però també proveir tot el territori català de les mateixes possibilitats de consum musical clàssic; per altra banda, tenir una política clara de subvencions i atorgar més ajuts a intèrprets que són autònoms i que tenen dificultats per seguir una carrera professional que els permeti viure de la música.
Quines accions proposaríeu per millorar la situació?
Hi ha moltes accions per fer. Una podria ser augmentar els ajuts públics per als intèrprets individuals, crear circuits en festivals i cicles que permetessin programacions més arriscades, recuperar el patrimoni musical català i potenciar la internacionalització de compositors i intèrprets. I molt important: corregir el biaix de gènere, perquè cal deixar de tenir una representació tan petita de compositores i intèrprets femenines, i el biaix territorial, incorporant sales i equipaments polivalents que ja existeixen a cicles i programacions més estables.
Creieu que aquest treball obre un camí en la recerca en humanitats que caldria explorar?
Per poder fer una bona política i planificació cultural, cal partir d’una diagnosi detallada de la situació en cada sector. A partir d’això, la recerca en humanitats pot aportar un valor afegit a l’àmbit metodològic i teòric en general. L’informe que hem fet sobre la situació de la música clàssica a Catalunya constata que des de la recerca en humanitats es pot fer transferència de coneixement. Alhora, posa de manifest que hi ha molts sectors de la cultura que poden trobar una alimentació bidireccional en les investigacions especialitzades que es duen a terme a la universitat, i que aquest intercanvi els pot aportar elements de decisió clau en la gestió cultural.
