Xavier Luri participa de nou en el curs d’estiu de curta durada d’Els Juliols, organitzats per la UB i oberts a tothom per divulgar coneixement. Enguany serà la cinquena edició del curs de comunicació científica. A part d’aquest tema, n’ha fet sobre missions espacials (2012) i sobre el mètode científic i la lluita contra les pseudociències (2013).
El seu vincle amb Big Van Ciència va començar fa més de deu anys, quan Margarita Becerra, de la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+I) de la UB, el va animar a participar en el FameLab, un concurs de monòlegs de divulgació científica del British Council. Va arribar a la semifinal i va conèixer un grup de comunicadors que també s’hi havien apuntat, amb els quals van formar Big Van Ciència.
«La gent de les arts escèniques en saben molt de com connectar amb els espectadors i de com projectar la veu, que són elements que serveixen a l’hora de parlar en públic.»
Creu que els temes de comunicació i divulgació són cada vegada més troncals en l’activitat de les institucions de recerca, els grups de recerca i, fins i tot, en els projectes. «En aquesta facultat hi ha un nivell elevat i una tradició de divulgar molt seriosa. La meva àrea, l’astrofísica, s’hi presta molt perquè atrau enormement la gent. Les facultats de ciències en general tenen vocació de divulgar», afirma.
«En aquesta facultat hi ha un nivell elevat i una tradició de divulgar molt seriosa. La meva àrea, l’astrofísica, s’hi presta molt perquè atrau enormement la gent. Les facultats de ciències en general tenen vocació de divulgar.»
Convida a consultar el web de la UCC+I per conèixer la gran varietat de projectes: TOC-TOC, xerrades sobre ciència en escoles, instituts i fins i tot biblioteques, on ell mateix ha participat; Camins infinits, xerrades d’estudiants de doctorat que expliquen la seva tesi en instituts; o la Festa de la Ciència, que obre les portes de la Universitat a la ciutadania, per parlar amb els científics i veure i tocar experiments.
Xavier Luri creu que la UCC+I és una joia que s’ha de cuidar molt, i que necessita més recursos. Felicita tot l’equip i la Gemma Marfany, delegada del rector per a la divulgació científica, per la seva feina.
A la primera foto, en una xerrada sobre l'exploració espacial en un institut de secundària. A la segona, en la conferència ‘Gaia DR3: un reto científico y tecnológico’ a la Universitat de La Rioja.
El seu grup de recerca, Gaia UB, també dona molta importància a l'aspecte divulgatiu. Tenen una secció dedicada a difondre la missió Gaia, que és un projecte internacional de l'European Space Agency (ESA) amb l’objectiu de cartografiar més de mil milions d’estrelles amb un grau de precisió sense precedents.
Gaia, el telescopi de l’ESA que es coneix com a «màquina dels descobriments», escaneja l’espai de manera contínua des del seu llançament l’any 2013. Luri coordina la part de la publicació de les dades i l’arxiu, i Eduard Massana, company del grup, és un dels coordinadors de divulgació de la missió.
Diu que Europa va endarrerida en comunicació respecte als Estats Units, pel que fa a recursos i filosofia. «Els nord-americans tenen claríssim que la imatge i la divulgació són clau», apunta. En conseqüència, sovint es troba que en xerrades als instituts tothom coneix la NASA, però no l’ESA.
Segons explica, a Europa (i en particular a Espanya) la divulgació està molt poc reconeguda a molts nivells. «La divulgació no té un reconeixement ni explícit ni implícit», assegura, sinó que se centra estrictament en termes de docència i de recerca. Luri creu que ja està bé que siguin prioritaris, però que s’hauria de formalitzar i donar un mínim reconeixement a una activitat que és rellevant i que està cridada a ser-ho més a Europa. «Aquest camí l’hem de recórrer.»
Pel que fa al Govern espanyol, parla de la bona feina que fa la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT), que finança temes de divulgació. La sensibilitat hi és, i a Catalunya també, però diu que no és suficient. «Una cosa és que es fomenti i l’altra que es reconegui.»
«La divulgació no té un reconeixement ni explícit ni implícit [...]. Aquest camí l’hem de recórrer [...]. Una cosa és que es fomenti i l'altra que es reconegui.»
L’espectre comunicatiu
Xavier Luri veu tot l’espectre de la comunicació, des de la part més formal de relació amb els mitjans de comunicació fins al màrqueting i brànding que fan les universitats, passant per la divulgació pura.
Està a favor de dur a terme accions transdisciplinàries per obrir la ciència a la societat, com ara representar obres de teatre amb motivació científica, fer monòlegs científics, fomentar la connexió art-ciència, etc.
Com a exemple, parla de l’activitat Collide del CERN, que és un referent de la interacció entre art i ciència. L’ICCUB hi ha participat acollint un artista resident, l’Andy Gracie, que ha desenvolupat una obra amb el centre.
Per ell, la divulgació és un aspecte més de l’obertura de la ciència cap a la societat, que, des de les darreres dues dècades —en especial els deu darrers anys—, va en augment.
Entre les col·laboracions de l’ICCUB amb agents culturals, en destaca la del CCCB, amb exposicions sobre física quàntica, el big data i Mart.
L’ICCUB també edita les pàgines web Serviastro i Servipartícules. La primera està més centrada en astrofísica i tecnologia i la segona, en física de partícules i nuclear. «Són una herència de molts anys de treball de gent de la casa fent pàgines web. Són la nostra finestra al món, on donem material de divulgació», comenta.
En els propers anys hi haurà una renovació generacional important a la Universitat de Barcelona. Als nouvinguts els vol dir que no s’oblidin que, com a científics, tenen un deure important vers la societat. Considera que, a més de seguir fent divulgació, cal replantejar-se el futur en molts termes. Espera que la pròxima generació hi aporti novetats i que la universitat del 2030 i 2040 sorprengui per les coses que fa, integrant totes les innovacions venidores.
Història personal
En preguntar-li pels seus referents, Luri menciona Carl Sagan,
que el va marcar tant a ell com a la seva generació boomer, amb la sèrie documental televisiva Cosmos: un viaje personal. De referents més propers, també menciona el seu col·lega Eduardo Sáez de Cabezón. És matemàtic i està fent una estada a la UB. Han tingut l’oportunitat de treballar junts dins de Big Van Ciència. «És un comunicador excel·lent. Marca un nivell molt alt», assegura.
Pel que fa a la seva trajectòria en investigació, destaca com un moment clau l’any 1998, poc temps després de doctorar-se, quan va entrar a la missió Gaia. «Vaig tenir la sort que aleshores s’apostés per una persona jove i pogués entrar al Comitè de Desenvolupament de Gaia, on vaig aprendre moltíssim. Això va marcar la meva carrera científica, la meva trajectòria.»
Quant a docència, l’any per ressaltar és el 2003, punt d’inflexió en què va entrar a la casa com a professor titular. Comenta que el fet d’estabilitzar-se permet fer plantejaments a llarg termini. Per contra, mentre s’està com a postdoc, voltant pel món, es viu el dia a dia.
Finalment, pel que fa a la gestió, Xavier Luri assenyala l’any 2018, quan va ser elegit director de l’ICCUB. Reconeix que la gestió té un vessant complex i dur, degut a les limitacions de la part legal, reglamentària i pressupostària. «Les lleis i les salsitxes és millor consumir-les i no saber com es fan, igual que la gestió.» Està orgullós que l’ICCUB aconseguís el 2019 renovar la menció d’excel·lència Maria de Maeztu, que aporta diners i prestigi. Això els ha aportat quatre anys per fer molta feina científica i està molt agraït a Jordi Miralda, director científic, i a tot l’equip de l’Institut.
Foto final Foto històrica dels anys noranta, fent observació del cel durant un esplai amb infants.
Foto portada Xavier Luri al vestíbul de la planta 6 de la Facultat de Física, on hi ha el seu despatx.
