La Montse Santiago, PAS de la UB des de 1994, es jubila el 23 de desembre de 2021 i els seus sentiments són contraposats: d’una banda, li surt dir «quines ganes!» perquè fa molts anys que treballa i està cansada i necessita parar. Però, d’altra banda, diu que té la incertesa de veure què farà ara i com s’organitzarà el temps. El que és cert és que deixa empremta a l’Oficina d’Afers Generals (OAG) de les facultats de Física i Química.
Montse Santiago
«A mi mai m’han agradat els números i sempre he treballat amb números»
Sobre el que farà a partir d’ara, apunta el que li agrada més: la muntanya, veure museus, anar al teatre i al cinema; fer coses de voluntariat... «L’adaptació a la nova situació és la que em fa una mica de respecte», comenta. També té clar que vol estar dos, tres, quatre mesos o els que siguin en actitud de «buf, passo de tot: faci o no faci coses, m’és igual. Vull gaudir de la llibertat de no tenir horaris ni la pressió de la feina...».
Fins a l’últim dia, vol treballar com ho he fet sempre. Per això vol deixar tots els temes que pugui tancats. Ja fa anys que actua com creu que ho ha de fer, sense importar-li el què diran. «Estar contenta de mi mateixa sempre és el principal. He trigat a arribar a aquesta conclusió, però em fa estar millor», comenta.
Al fons, la seu de les facultats de Física i Química, al Campus Diagonal.
Vint-i-set anys a la UB
Ha estat vint-i-set anys a la UB del total de quaranta-cinc anys de treball en conjunt. Ha estat sempre portant la part econòmica en dos llocs. Primer a la Divisió 3, al Pavelló Rosa, a Afers Econòmics, que comprenia les Facultats de Física, Matemàtiques, Geologia, Biologia i Química. Feia informes i feia feina amb el SICUB, el sistema comptable anterior al SAP. Recorda que va estar molt a gust: «Hi havia molt bon ambient. Sortíem a fer dinars o sopars..., inclús a ballar», diu somrient.
L’1 de gener de 2004 la van destinar a l’Oficina d’Afers Generals (OAG) de les facultats de Física i Química, just quan la UB va reestructurar el model intern, passant de tenir divisions a administracions de centre. Portava afers econòmics de Física, de Química i una part molt bàsica de l’Administració.
«Jo he estat sempre molt bé. Hi ha hagut moments d’estrès, també, sobretot quan es fa el tancament comptable el darrer trimestre de cada any perquè has de mirar que tot quadri i estigui bé i són moltes coses. Sempre hi ha temes que t’arriben a l’últim moment per molt que intentis programar i organitzar. Això hi ha hagut anys que m’ha estressat molt. Molt és molt», diu mentre riu.
En tot aquest temps, disset anys a l’OAG, ha viscut molts canvis de personal: sis caps d’oficina, quatre administradors diferents de centre i gran rotació de personal interí en l’equip de treball.
Del juliol de 2019 a desembre de 2020 ella mateixa va ser cap de l’OAG. «Va ser una etapa dura, que va coincidir amb l’any de pandèmia, però a mi em va anar molt bé perquè tenia un equip que funcionava molt bé. Jo no havia portat mai afers de personal i la gent de l’Oficina que ho portava en sabia molt. Em van ajudar molt des dels Serveis Centrals. Molta gent em va donar suport per treure la feina. Sola no me n’hauria sortit. Això segur», segons assegura. L’1 de gener de 2021 va començar l’actual nou responsable.
Els anys 2019 i 2020 va ser cap de l’Oficina d’Afers Generals
i agraeix l’ajut que va rebre per sortir-se'n
A les portes del despatx on ha treballat els darrers disset anys.
Entre les coses que l’han ajudat a estar bé, hi ha diverses activitats d’oci i formació. Per exemple, les classes de pàdel amb monitor del Servei d’Esports; cursos per fer exercici després del treball, que va fer a la Facultat de Farmàcia; l’anomenada Pausa Activa via en línia, que era un quart d’hora dos dies per setmana. D’aquesta darrera diu que «està molt bé. Penso que s’hauria d’implementar a totes les facultats, això de tenir un període de desconnexió guiada».
El darrer curs presencial que ha fet ha estat el de txikung, els passats mesos de maig i juny. «Sempre s’aprèn alguna cosa, sempre.» Pensa que s’haurien de potenciar més aquest tipus de cursos, també. A part de cursos de gestió de l’estrès i d’autoconeixement, també n’ha fet de Word, d'Excel, etc.
Marca personal
«Em considero una persona propera. No entro massa en la feina dels altres i tinc molta paciència per explicar», assegura. Diu que ha actuat igual, també com a cap. «No he vingut a fer amics a la UB, sinó a treballar. M’interessa que tot funcioni el millor possible per tothom. Sempre. Si a més a més puc fer amistats, fantàstic», conclou.
Quan li preguntes per moments difícils, diu la malaltia de companys i la mort d’un dels seus caps. De moments feliços, comenta: «Tinc moments d’estrès, però després m’ho passo molt bé. Jo vinc a fer feina i si m’ho passo bé, bé i si no, faig feina i és suficient. No li dono tanta transcendència. Jo intento oblidar de pressa els moments difícils», segons afirma.
Sobre l’evolució del seu treball, diu que progressivament ha tingut més feina i més complicada, al contrari del que es podria pensar amb la implantació de l’administració electrònica.
Per acabar, un apunt als seus anys previs a l’entrada a la UB, on destaca la feina a Correus. S’hi va estar deu anys, primer d’interina i després de funcionària, fent part administrativa pura, i altres feines de dependenta, que tot i que era molt pesat lli agradava el tracte amb la gent.
«A mi mai m’han agradat els números i sempre he treballat amb números comptables; després he acabat trobant el gust i m’ha agradat, potser en la mida que anava dominant», diu. Tota una declaració que demostra el seu sentit pràctic i capacitat d’adaptació, sense perdre els seus nervis naturals, que l’acompanyen des que va néixer, literalment.
Molta sort en la nova etapa, Montse.
Als jardins del Palau Reial, on li agrada fer la pausa de l’esmorzar per estar en contacte amb la natura.
Foto de portada: Montse Santiago a l’Atri Solar, un espai compartit de Física i de Química que li encanta pels seus murals pintats.