ESA Gaia va fer públic al mes de juny el tercer release, el Gaia Data Release (Gaia DR3), és a dir, les dades recopilades pel telescopi en els primers tres anys de la missió. Va tenir molta repercussió mediàtica. «Estem molt contents d’estar en totes les etapes del procés i de l’impacte en la comunitat científica de les dades que es publiquen» i «molt contents de veure que el que abans era una promesa, ara és la realitat. És increïble.» diuen, respectivament, Josep Manel Carrasco i Mercè Romero.

 

Gaia, de prop

Aquests dos investigadors del grup Gaia de la Universitat de Barcelona (IEEC-ICCUB) expliquen d’una manera fàcil com és Gaia: un telescopi amb diferents instruments, que abasten diversos camps científics, amb 106 detectors. En concret, detectors de posició, distància i velocitat de les estrelles en el cel; de fotometria, per saber-ne el color, per exemple; i d’espectrografia, per conèixer-ne paràmetres físics, com ara la velocitat radial, temperatures i gravetats, entre d’altres.

En Josep Manel treballa sobretot a nivell espectrofotomètric, així com en l’estudi de les dades, i la Mercè és experta en el camp de l’astrometria, que estudia la posició i sobretot el moviment de les estrelles. Tots dos coincideixen a afirmar que «el salt qualitatiu dels resultats entre el Gaia DR2 i el Gaia DR3 és degut al nombre més gran d’observacions de cada estrella, millor calibratge i més quantitat d’estrelles observades. Així mateix, s’ha publicat nova informació, com ara 200 milions d’espectres de baixa resolució i 30 milions de velocitats radials.

Amb Gaia DR4, encara s’ampliarà més.

 

Asseguts a la sala ICCUB Common Room, espai per a la conversa, discussió i distensió. També es coneix com a «sala blava». Es troba a la setena planta de la Facultat de Física.

 

«El més important és que tenim un instrument molt precís i que tenim molt per triar: 1.800 milions d’estrelles», comenten. Al Josep Manel, el que més li ha sobtat del Gaia DR3 és «que la nostra galàxia és una caníbal d’altres de més petites. Quan mirem com es mouen les estrelles, veiem que algunes pugen i baixen de la galàxia perquè en el passat una de més petita que la nostra va xocar i va travessar el disc de la Via Làctia, de manera que va deixar aquest moviment residual a la resta d’estrelles». A la Mercè, tot la sorprèn, en especial «la rebuda que ha tingut la publicació de dades de Gaia i la capacitat dels diferents equips de produir catàlegs secundaris a partir de les dades públiques».

Diuen que la filosofia de Gaia és donar les dades a la comunitat científica per fer entre tots la millor ciència possible. És d’accés lliure per a tothom. Gaia ha superat el Hubble en nombre d’articles, perquè la qualitat de les  dades que aporta és molt gran.

 

Diuen que la filosofia de Gaia és donar les dades a la comunitat científica per fer entre tots la millor ciència possible.

 

 

Ciència computacional

Comenten que, abans, els astrònoms tenien la vena més romàntica de mirar al cel, però que ara, tot i que es continua fent, es treballa amb ordinadors, analitzant dades. «Estem tota l’estona de cara a la pantalla. El satèl·lit t’envia les dades al teu ordinador i tu mires com són. Això no li treu màgia», diuen.

Després del Gaia DR3 vindran Gaia DR4 i DR5. Diuen que «com que Gaia s’ha comportat tan bé, podrem ampliar la missió prevista de cinc a deu anys. La missió nominal va començar el 2014 i té combustible fins al 2024 o 2025», apunten. Ja es pensa en la següent Gaia, la que es preveu que observi en el rang espectromètric de l’infraroig.

Expliquen que la missió Gaia reporta a Espanya un 13 % del total de contractes industrials. «Això dona una expertesa a la indústria espanyola, que permet crear nova tecnologia.» A més a més, en l’àmbit acadèmic, ara hi ha treballs de recerca basats en dades de Gaia de tots els nivells: des d’alumnes d’institut fins a estudiants doctorals. «Aproximes la ciència i l’astronomia al ciutadà. Hi ha un retorn a la societat», comenten.

 

 

 

Estan convençuts que la ciència és molt atractiva i sàvia. «Et dona una riquesa sobre el teu lloc a l’Univers. Som una estrella més, en una galàxia més, en un Univers que és molt gran i que et dona aquesta perspectiva còsmica que no som res especial. No som al centre de l’Univers, ni tan sols al centre de la nostra galàxia. Tota aquesta sensació la podem transmetre gràcies al fet que ho estem demostrant amb dades reals. Ens fa entendre més la nostra pròpia estrella i el sistema solar; com es formen els planetes», afirmen.

 

El grup de recerca Gaia UB

Mercè Romero i Josep Manel Carrasco diuen que el seu grup de recerca Gaia UB es caracteritza per la cohesió i col·laboració i per la seva interdisciplinarietat.

«A Gaia UB tenim expertesa en molts dels camps de l’astrofísica. Dins del Consorci, el nostre equip està molt ben vist. Com que estem en totes les etapes del satèl·lit, tenim coneixement multidisciplinari», comenten.

Insisteixen que tot el coneixement que assoleixen no és per a ells, sinó per a tothom. «Amb Gaia DR3, tenim 1.800 milions d’estrelles que no podem analitzar sols Gaia UB. La filosofia és oberta, en el sentit que la ciència es farà millor com més persones estudiïn aquestes dades.»

 

Foto de família, el grup Gaia UB, a l’Atri Solar de les facultats de Física i Química. Crèdits: Xènia Fuentes.

 

 

Per acabar, Mercè Romero i Josep Manel Carrasco apunten breument la línia cronològica de Gaia:

 

1989-1993 Té lloc la missió Hipparcos, que porta el nom de l’astrònom Hiparc de Nicea que va fer el primer catàleg d’estrelles de la història. El telescopi Hipparcos va registrar 120.000 estrelles.

Fins al 1998 Es comença a idear la missió ESA Gaia, amb la intenció d’ampliar l’observació a qualsevol element de l’espai per fer nous descobriments.

1999 Es defineix la missió i l’instrument pel que fa a astrometria, fotometria i espectrometria.

2006 Creació del consorci Data Processing and Analysing Corsortium (DPAC). 

2013 Enlairament de Gaia a 1,5 milions de quilòmetres, fins al punt lagrangià L2, igual que el telescopi James Webb.

2014 Comencen les observacions científiques, després de mig any de proves de l’instrument.

2016 Primera publicació de dades, el Gaia Data Release 1 (Gaia DR1).

2018 Publicació de Gaia DR2. 

2020 Publicació de l’Early Data Release (EDR3). 

2022 Publicació de Gaia DR3. 

Futur Es pensa en la següent Gaia, que millorarà l’actual perquè farà observacions en el rang espectromètric invisible de l’infraroig.

 

Foto de portada  Els protagonistes, amb una maqueta del satèl·lit Hipparcos, predecessor de Gaia, que es guarda a la setena planta de l'edifici de la Facultat de Física.