Titulat com a Enginyer en Electrònica* a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona l'any 2011, Marc Jesus dirigeix a Londres un equip de sis persones que fan l’electrònica de tres nous cotxes de la marca McLaren.
Deu anys després de sortir del campus de la Diagonal, fa un repàs a la seva trajectòria laboral i acadèmica, i confessa que no va ser bon estudiant.
«Si normalment es tarda quatre anys a fer un cotxe, des del disseny en paper fins que es produeix, McLaren ho fa en dos anys», diu Marc Jesus. Ho sap perquè hi treballa des de 2019 per desenvolupar tres nous cotxes de la Divisió Automòbil: McLaren Elva, McLaren Speedtail i McLaren Artura, el nou híbrid. Des del McLaren Technology Center (MTC) de Londres coordina un equip de 6-7 persones que s'encarrega de l’electrònica dels vehicles, en supervisa els processos i participa en el seu desenvolupament, sobretot en l'airbag.
«El nivell d’exigència és molt alt. El lema d’aquesta firma d’alta gamma és “Fer-ho bé a la primera”.» Ho diu amb tranquil·litat, que és una característica que acostuma a tenir a la feina, però no tant a l’esfera privada, segons comenta.
Al McLaren Technology Center (MTC), on treballa Marc Jesus, també hi ha la Divisió de Fórmula 1.
El contacte amb la primera divisió de motor va començar l’any següent de graduar-se, quan treballava a la seu de Tarragona de Lear Corporation. L’empresa li va oferir l’opció d’anar un any a Anglaterra per participar en un projecte d’electrònica dels seients per a la firma Jaguar Land Rover. S’hi va estar fins al 2015.
Aquell mateix any, Bentley Motors, que va veure el seu perfil a LinkedIn, li va oferir de desenvolupar el Bentley Continental i el Bentley Bentayga (un 4x4). Ho va acceptar i va treballar quatre anys en la divisió de mecanismes i parts mòbils del cotxe; és a dir, finestres, portes, maleters i sostres. «N'era el responsable final, però tenia suport d’altres enginyers del Grup Volkswagen, que engloba les marques VW, Audi, Porsche, Lamborgini i Bentley.»
Com explica, les parts mecàniques del cotxe estan molt vinculades a les condicions meteorològiques. Per això, en acabar els prototips, es fan conduccions en llocs amb temperatures extremes per provar-ne el funcionament. En aquest context, en Marc recorda l’experiència gratificant de conduir, amb uns 25 companys més, des de Munic fins al punt més al nord de Suècia per monitoritzar els vehicles. Els dos punts tenen una diferència de temperatura de 50 °C: es passa de 20 °C a –30 °C. «És la “prova final” per veure si el cotxe aguanta», precisa. Va fallar la calefacció.
Així mateix, per a la mateixa firma, també va anar a Dubai (Emirats Àrabs Units) a veure el funcionament dels vehicles en condicions de calor extrema i per revisar problemes tècnics dels cotxes de l’emir, que té 200 Bentleys.
«La universitat t’ensenya resiliència»
A part de coneixements tècnics, diu que sobretot «la universitat t’ensenya resiliència. És un vinga, som-hi, som-hi, som-hi.» Comenta, a més, que aquesta persistència t’ajuda en el món laboral. També considera que a la feina s’hi ha de tenir la ment molt oberta i deixar de banda la «ment del llibre» de l’estudiant perquè el món laboral t’obliga a passar a l’acció. «M’he adonat que molts conceptes que vaig aprendre a la facultat als quals aleshores no veia gaire sentit han estat, després, útils per solucionar problemes», afirma.
A la Universitat de Barcelona, va fer pràctiques al TEeTI (Tallers d’Enginyeria Electrònica i Tecnologies de la Informació), com a monitor i desenvolupador de continguts. És un programa que s’adreça a estudiants de l'ESO per impulsar les carreres científiques del futur.
De la seva època universitària en recorda, sobretot, els companys: «érem com família, uns deu en total, i ens ajudàvem molt en els estudis». També en valora la proximitat amb els professors. «La comunicació amb els professors i la pinya amb els companys em feia anar tirant. Si no, potser ho hauria deixat. Mai vaig ser bon estudiant», afirma.
Marc Jesus sempre havia volgut fer Física, però va començar Telecomunicacions perquè era la moda. Va canviar a la llicenciatura de Física i, al tercer curs, va tenir l’opció de passar al segon cicle d’Enginyeria Electrònica de Telecomunicació.
I aquí està, el 2021: conduint la seva vida laboral amb un full de ruta brillant.
