«És un premi col·lectiu»

Com recalca, el premi de la Fundació Jaume I és col·lectiu, o sigui que també va dirigit al seu equip i als seus mentors. «Tinc un enorme respecte pels visionaris de la fundació i els seus patrocinadors per reconèixer i promoure el paper de la ciència bàsica a la nostra societat. La ciència bàsica no serveix per resoldre cap problema actual específic. En aquest sentit, pot semblar inútil. Per això, és fàcil oblidar-se'n i deixar-la en segon pla. Però sense ella no hi ha ciència aplicada i viceversa.»

 

                      Recollint el premi de la Fundació Jaume I a la Investigació Bàsica 2021.

 

Moments clau de la seva carrera

En preguntar-li per moments clau de la seva trajectòria professional, diu que el primer va ser quan va fer un Erasmus a Escòcia. «Vaig veure el que era aprendre la ciència a la manera anglosaxona, i ja no hi va haver tornada enrere.» En efecte, Licia Verde pensa que hi ha una gran diferència entre l'educació escolar i acadèmica de tradició europea, que és enciclopèdica, sistemàtica i matemàtica, i l'anglosaxona, que és pràctica. «L'anglosaxona se centra a veure què funciona i a trobar solucions a problemes. Va de pensar i de treballar per projectes, no de tenir els coneixements memoritzats al cap.» Segons diu, «cal saber com simplificar problemes complexos, saber com fer-ho, quan i amb quina mesura un es pot equivocar».

Un altre moment important va ser rebre una beca per fer el doctorat. «Vaig començar sense beca perquè, simplement, no la vaig guanyar. Vaig estar a punt d'anar a buscar feina en una altra àrea.» Després va obtenir una mitja beca de Dewar & Ritchie Fund de la University of Edinburgh. Va seguir amb beques de fundacions privades, com ara Blanceflor i Zonta. Finalment, va aconseguir diners europeus a través de les beques Marie Curie per fer el doctorat.

 

«Vaig començar sense beca perquè, simplement, no la vaig guanyar.
Vaig estar a punt d'anar a buscar feina en una altra àrea»

 

Obtenir una primera plaça de postdoc, guanyada en última instància i de rebot, i l'any següent guanyar una fellowship són dos dels moments més destacats de la seva carrera professional.

Així mateix, va participar en l'equip de científics del projecte 2dFGS (2000), analitzant-ne dades abans de fer-se públiques. Poc després vindria «la gran oportunitat de ser al lloc i moment justos per entrar a l'equip de WMAP», just abans del seu llançament (2003).

«I òbviament agraeixo a ICREA la meravellosa oportunitat de poder aterrar a la UB i concentrar-me a fer recerca sense agenda preestablerta i sense altres distraccions», explica.

 

Full de ruta de futur

Licia Verde diu que la cosmologia té, avui, un model cosmològic estàndard amb sis paràmetres que descriuen les observacions actuals. «El repte de la cosmologia dels darrers vint anys ha estat mesurar aquests paràmetres amb els menors errors possibles. Però, com qualsevol model, és una idealització, una simplificació de la realitat.» En els propers quatre o cinc anys, està involucrada amb el seu grup de recerca en l'experiment DESI de gran cartografiat de galàxies. «El que ens interessa més no és tant reduir errors dels paràmetres, sinó definir les fonts d'incertesa, és a dir, posar a prova la resistència del model actual», segons indica. Justament, sobre DESI, la UB va publicar recentment aquesta notícia.

Dels plans a llarg termini, diu que dependran dels resultats dels anys previs i del procés de gestió dels projectes. «Cal anar amb compte en el context actual, d'anys de baixa inversió massiva en ciències, seguits per una pandèmia», diu Licia Verde. I afegeix que «les dificultats sempre augmenten les desigualtats i que els que no tenen cap marge d'error són els que cauen primer». Amb aquesta situació, apunta que es perd l'habilitat de reconèixer el talent en els primers estadis: «És fàcil fer-ho amb el talent establert o diamant polit, però és molt més difícil amb el talent potencial o diamant en brut.» I això és el que tem que està passant i que cal afrontar amb estratègia a llarg termini perquè «fer-ho de cop, i només temporalment, provocarà més danys».

 

És fàcil reconèixer el talent establert, però és molt més difícil
fer-ho amb el talent potencial

 

 

                                  Licia Verde amb les seves filles.

 

Si se li pregunta com és un dia normal a la seva vida laboral, diu que no n'hi ha. A més, que la normalitat ha canviat molt amb la pandèmia. Té nenes encara petites, així que pot treballar amb màxima concentració només quan són al col·legi o en extraescolars o casals. Verde explica que això complica les coses, ja que les col·laboracions internacionals sempre tendeixen a tenir el centre de gravetat als EUA, de manera que cal estar en línia a la tarda i la nit. «La conciliació entre la feina i la vida és... complicada, però tinc un equip meravellós. Per cert, tots i totes amb contractes supertemporals perquè no n'hi ha una altra, cosa que no ajuda. Gràcies al meu equip, amb menor inversió del meu temps, es treu una feina estel·lar.»

I tornem al principi de tot, on deia que el premi és col·lectiu.

 

Més informació

Podeu veure el vídeo per conèixer els guanyadors dels Premis Jaume I del 2021 i la cerimònia sencera.