Llicenciat i doctor en Física per la Universitat de Barcelona, Ignasi Vilajosana va cofundar Worldsensing el 2008 amb dos companys seus d'enginyeria de la computació de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). «Ens vam unir dos mons: el de la instrumentació física per mesurar “geocoses” i el de les tecnologies més noves», explica.
Precisant, sis de les persones que van desenvolupar el producte core de Worldsensing són exalumnes de la Facultat de Física, companys seus de classe. «Els físics ajudem a formular les preguntes adequades. Quan ja les tens, demanes ajut als enginyers.»
L’empresa, amb seu social a Barcelona, té un equip humà de més de cent persones, de vint-i-cinc nacionalitats diferents, i treballa en setanta països dels cinc continents.
Darrere seu, l’Atri Solar, l’espai comú d’esbarjo de les facultats de Física i Química, semicobert de plaques solars.
«Els físics ajudem a formular les preguntes adequades. Quan ja les tens, demanes ajut als enginyers.»
Ignasi Vilajosana veu la UB en clau d’acompanyament continu perquè creu en una relació permanent entre el món professional i l’acadèmic. «Ens ajudem mútuament. És la gran simbiosi universitat-empresa per canalitzar talent perquè, si la universitat en desenvolupa, l’empresa té el deure de comunicar el que necessita», assegura.
Ell advoca per augmentar l’apropament entre l’acadèmia i la indústria, seguint el model de les beques Torres Quevedo, «que són un gran invent per formar persones en el món d’avui, en comptes de tenir una perspectiva bàsicament acadèmica com abans».
Cronologia d'una història d'unió entre empresa i acadèmia
Del seu pas per la Facultat de Física, en recorda el nivell d’exigència, molt alt, i també la vocació dels estudiants. Recorda que la satisfacció amb la carrera universitària augmenta amb els anys. «Com més hi profunditzes, més la gaudeixes.» Menciona, al seu torn, l’Emma Suriñach, que va ser la seva tutora i directora de tesi i amb qui es va formar com a persona.
El 2008 neix la companyia. Des de la seva concepció, ja se'n creen els valors i el propòsit, que són fer innovació tecnològica per al mercat, és a dir, portar a la pràctica els coneixements del tàndem UB i UPC dels seus cofundadors. El mateix nom Worldsensing és una declaració de principis: oferir solucions tecnològiques basades en la sensorització o comunicació sense fils per a la indústria mundial.
El 2010 surt de l’àrea UB i s’emancipa, mantenint dinàmiques i influències amb el món acadèmic.
El 2015 l’empresa comença a estructurar l’organització interna. Ja té productes i capacitats d’arribada al mercat i és molt internacional. Fins al 2020 viu una fase d’inversió molt forta, de creixement relativament alt i de diversificació en sectors.
El 2020 s’enfoca moltíssim en el seu core business (activitat principal): la instrumentació geotècnica i geofísica per al control d’infraestructures. Malgrat la COVID-19, la companyia creix en un 62 % anual. L’any 2021 s’hi incorporen cinquanta persones. «Ara som en la fase d’expansió, tant comercial com de portafolis del producte, amb un creixement accelerat», puntualitza el CEO de Worldsensing.
Del futur de Worldsensing, Ignasi Vilajosana vol que l’empresa continuï desenvolupant tecnologies de comunicació, sensorització i anàlisi per mesurar infraestructures per anticipar-se als riscos. «Per la necessitat de canviar el model de vida pel canvi climàtic, s’ha de sostenir sobre una base d’infraestructures existents perquè no hi ha temps de reconstruir tot el que tenim», diu fermament. Es refereix a ponts, autopistes, carreteres, línies de tren, preses, molins de vent, gasoductes, oleoductes, ports, dics, etc.
«Per la necessitat de canviar el model de vida pel canvi climàtic, s’ha de sostenir sobre una base d’infraestructures existents perquè no hi ha temps de reconstruir tot el que tenim, diu fermament. Es refereix a ponts, autopistes, carreteres, línies de tren, preses, molins de vent, gasoductes, oleoductes, ports, dics, etc.»
Comenta, per exemple, que, quan desaparegui el permafrost, s’alliberaran tones de metà a l’atmosfera, que incrementaran el problema del canvi climàtic, i totes les infraestructures han de continuar funcionant. La pujada de 2-3 metres del nivell del mar tindrà un impacte en els aqüífers i en els espais de conreu i inundarà moltíssimes zones. Per això, diu que cal mitigar-ho per diferir les inversions milionàries que s’haurien de fer.
Pensa que generar valor social fent coses molt difícils, amb coneixements adquirits en carreres dures, té un retorn molt important per a la societat. «La barrera d’entrada és molt alta, però la de sortida és infinita, amb valor per se. Les vocacions científiques han de seguir. La ciència és fonamental per a la nostra societat.»
Per ell, la marca UB és respectada i reconeguda al món i se n’abandera: «El que reforça la marca UB són els vincles amb altres organitzacions. És pensar que no només soc bo aquí perquè faig les coses bé, sinó perquè tothom, d’arreu del món, vol treballar amb mi.»
A les portes de l’edifici de Física i Química de la UB.
Foto de portada A la sala d’estudis, on passava la major part del temps, a part de la biblioteca.
Foto central L’aula 104 és una de les que coneix com a alumne en la seva època d’estudiant de la llicenciatura de Física.
