Història

Els primers indicis de la presència d’ensenyament relacionat amb física a la Universitat de Barcelona es troben en estudis que citen que a meitats del segle XVI en el constituït Estudi General de totes les facultats hi consta que la Facultat d’Arts tenia les càtedres de Filosofia, Matemàtiques i Astrologia i Metafísica. El trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera el 1714, decretat per Felip V, va crear un buit en el camp de l’ensenyament a la ciutat, i com a reacció van aparèixer ensenyaments i escoles amb caràcter universitari com ara l’Acadèmia Reial i Militar de Matemàtiques, el Col·legi de Cirurgia de Barcelona, la Junta de Comerç i la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, en les quals es va organitzar l’ensenyament de la matèria de física. Anys més tard es va recuperar la normalitat, i el 1842 va tenir lloc la restauració definitiva de la Universitat a Barcelona. Des de la constitució de la Facultat de Ciències el 1857, les juntes de facultat determinaven el govern, l’administració i el desenvolupament dels diferents aspectes de la vida acadèmica. Amb l’assistència de tots els catedràtics, sempre eren presidides pel degà de la facultat, amb l’ajut del secretari.

Després de la Guerra Civil, va aparèixer la figura del vicedegà de facultat. L’augment i la complexitat de la gestió van motivar, l’any 1966, la creació de les Juntes de Secció, corresponent a les cinc seccions de ciències, amb un president i un secretari, a més de les juntes de facultat. En el nostre cas, el 24 de novembre de 1967 es va celebrar la primera Junta de la Secció de Físiques. La complexitat i el creixement també van motivar que el 1974 tingués lloc el desdoblament de la Facultat de Ciències en les cinc facultats actuals: Matemàtiques, Física, Química, Biologia i Geologia, diferenciades amb els seus respectius degans i amb una organització independent. L’any 1985 van quedar agrupades com a Divisió de Ciències Experimentals i Matemàtiques, però els nous estatuts de la UB del 2005 van suprimir les divisions. El continu i constant creixement de l’alumnat ha produït que en la història de la UB hi hagi hagut una permanent manca d’espais, fet que ha provocat un seguit de redistribucions i estructuracions. Com a preàmbul, cal recordar que, un cop restaurada la Universitat de Barcelona el 1842, es va ubicar inicialment a l’edifici del convent del Carme de les Rambles, i que l’any 1879 es va inaugurar el nou edifici de la plaça Universitat, amb les facultats de Ciències i de Lletres. Durant la postguerra, el nombre d’estudiants va incrementar de manera constant i a principis de la dècada dels cinquanta va començar el projecte de l’edificació de noves instal·lacions al campus universitari de la zona de Pedralbes. A la Junta de la Facultat de Ciències del 8 de febrer de 1966 consta «la satisfacción por haberse iniciado las obras del nuevo edificio destinado a la sección de Químicas, y que provisionalmente albergará también la de Físicas». El nou edifici de la Diagonal es va inaugurar amb l’inici del curs 1969-1970. Malgrat successives sol·licituds posteriors per a una edificació individual per als ensenyaments de Física, els plans no van progressar per diverses raons, però sí que es va aconseguir l’aprovació d’un aulari per a la Facultat de Física en el terreny annex a la cantonada dels carrers Pascual Vila i Pau Gargallo. La primera pedra es va col·locar el 21 de gener de 1986, i la primera classe s’hi va fer l’octubre de 1987.

L’any 1990 es va iniciar l’estudi de l’ampliació de la Facultat de Física, però no es va materialitzar fins que es va aprovar conjuntament amb la Facultat de Química, el juliol de 1996, un nou acord d’ampliació en tres fases: espais comuns, prolongació de Física i prolongació de Química. El mes d’abril de 1998 es van iniciar les obres d’ampliació de Física i Química que, un cop acabades, van permetre el trasllat dels departaments i laboratoris durant els primers mesos del 2005. Cal remarcar que el 2004 es va concloure l’Atri Solar, inaugurat oficialment el novembre del 2006, que constitueix un pati comú i punt de trobada entre les facultats de Física i de Química. El 2005, coincidint amb l’Any Internacional de la Física, els estudiants van proposar de cobrir part de la paret Sud amb una pintura mural. Van organitzar un concurs d’acord amb els equips de govern. La proposta guanyadora consistia en unes pintures que feien referència als grans científics de la història de la humanitat, que es van acabar l’any 2006. També és remarcable que el 2008 es va aconseguir l’aprovació de la construcció d’una sala blanca a la planta zero de la part vella. La construcció va començar aquell mateix any i es va enllestir el juny del 2009.

En la restaurada Universitat de Barcelona, les primeres manifestacions oficials d’ensenyament de física van aparèixer en el Pla d'Estudis de 1845, conegut com a Pla Pidal, segons el qual tots els estudis de ciències concentraven a la Facultat de Filosofia. El 1857, la Llei d’Instrucció pública de Claudio Moyano va dividir la Facultat de Filosofia en dues facultats: la de Lletres i la de Ciències, que inicialment se subdividia en tres seccions (Exactes, Físiques i Naturals). No hi havia, però, una llicenciatura específica de física. Analitzant aquesta època, es troben successives variacions, modificacions i adaptacions que van apareixent en els plans posteriors, i que fan que les seccions o especialitzacions de la llicenciatura de ciències vagin canviant, però la física sempre hi és present. En aquests canvis s’observen o bé dues seccions (Fisicomatemàtiques i Naturals, o Fisicomatemàtiques i Fisicoquímiques) o bé una evolució en tres seccions (Exactes, Físiques i Naturals; Fisicomatemàtiques, Fisicoquímiques i Naturals, o Fisicomatemàtiques, Químiques i Naturals).

L’any 1900, la reforma d’Antonio García Alix va dividir la Facultat de Ciències en quatre seccions: Exactes, Físiques, Químiques i Naturals (aquesta última no es va crear a la UB fins al 1910), amb els plans d’estudi diferenciats. D’aquesta manera es va consolidar l’especialitat exclusiva de Llicenciatura en Ciències Físiques. Cada llicenciatura constava de quatre cursos corresponents a quatre anys. El doctorat comportava uns dos anys (mínim d’un any) amb la prova final en un tribunal a Madrid. Aquesta estructura bàsica de quatre anys de llicenciatura va perdurar fins passada la Guerra Civil. Un nou pla de l’any 1944 va presentar la novetat que la llicenciatura de ciències, que seguia incloent les quatre especialitats, es cursaria en cinc anys, amb una subdivisió de deu quadrimestres. El pla del 1953, amb el desdoblament de Naturals en Biològiques i Geològiques, va establir cinc llicenciatures en ciències amb un primer curs comú a totes. Cal remarcar que aquell mateix any, un decret va permetre que la Universitat de Barcelona pogués atorgar el títol de doctor. L’any 1954 es va llegir la primera tesi doctoral de Ciències Físiques. Un altre pla del 1964 va actualitzar les assignatures i va fer que el primer curs comú fos selectiu, és a dir, sense possibilitat d’avançar als següents cursos amb assignatures pendents d’aprovar. Uns altres plans remarcables són: el de 1975, que seguia amb llicenciatura de cinc anys agrupats en dos cicles; el de 1992, que es reduïa la llicenciatura a quatre anys, dividits en vuit semestres; el de 1999, que introduïa millores per adaptar-se a les directrius fixades pel Ministeri d’Educació i Ciència, amb una semestralització quasi total, i finalment el de 2009, que va fer la darrera reforma, seguint les directrius del pla de Bolonya, que deixava el pla d’estudis en quatre anys. El 1992 es va iniciar, a la Facultat de Física, l’ensenyament d’Enginyeria Electrònica, un ensenyament de segon cicle, al qual s’accedia després de cursar el primer cicle de Física o determinats ensenyaments d’Enginyeria Tècnica, amb complements de formació. El 2009, com a hereu d’aquest segon cicle, va sorgir el grau d’Enginyeria Electrònica de Telecomunicació. L’any 2010 es va iniciar l’ensenyament d’Enginyeria Biomèdica, que es cursa conjuntament amb la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, que n’és la responsable de la gestió.

El 2006, també sota les directrius del pla de Bolonya, es van iniciar els estudis de Màster, i actualment es cursen nou estudis de màster a la Facultat, alguns d’ells interfacultatius o interuniversitaris.