Des del 14 de juny de 2021 és el nou degà de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona. Ell i el seu predecessor, Atilà Herms, parlen de plans i estratègia per als pròxims quatre anys i amb perspectiva dels anys anteriors, és a dir, amb «profunditat de camp».
El degà sortint de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona, Atilà Herms, ha estat al càrrec des de gener del 2013 fins al 2021, en dos mandats, amb una renovació el gener del 2017. De la seva trajectòria en destaca diverses dates clau. En primer lloc, fruit de la crisi de 2008, «superar la baixada dràstica d’ingressos i que la taxa de reposició del personal acadèmic docent fos del 10 %». És a dir, de cada deu persones que es jubilaven, n’entrava una de nova. Ara la taxa torna a estar al 100 %, inclús més. Com diu ell, això va provocar molts conflictes de personal. Amb el Rectorat, es va resoldre el problema parcialment amb el programa Retenció de Talent per mantenir llocs de treball.
El segon escull, per efectes col·laterals de la mateixa crisi econòmica, va ser encaixar la reestructura interna de la Facultat, quan es va determinar la reducció de departaments, de facultats i de càrrecs. «Vam haver de lluitar per mantenir la nostra Facultat», diu. La idea era fusionar Física, Química i Matemàtiques i crear la Facultat de Ciències. Es va evitar perquè ja es va poder demostrar l’estructura transversal de col·laboració conjunta de les facultats de ciències, l’Àrea de Ciències i Enginyeries, creada i prevista pels Estatuts del 2004.
Atilà Herms apunta la pandèmia de la Covid-19 com el tercer gran repte. «Vam haver d’adaptar les aules molt ràpidament per continuar fent la docència. Al mes d’agost estaven muntades el 90 % de les aules», explica.
De la seva trajectòria com a degà, destaca que allò que més li ha agradat és el tracte amb la gent: «Voler resoldre “problemes”, escoltar les persones, i intentar un bon ambient de treball», com diu.
Eugeni Graugés vol treballar, simultàniament, en quatre eixos. El primer és aconseguir més recursos per a les secretaries, tant pel que fa a l'espai com al personal, perquè falta reformar la part corresponent de PAS, tenint en compte que la Secretaria de Física està dimensionada de quan hi havia un sol ensenyament, un sol programa de doctorat i els màsters no existien. Ara tenim dos ensenyaments propis i dos de participats (Enginyeria Biomèdica i Enginyeria Informàtica); onze màsters; i tres programes de doctorat, a més del factor internacional, que exigeix fer tràmits diferenciats.
El segon eix consisteix a adaptar les secretaries de departaments a la reforma de 2015, amb una gestió transversal i específica. «Volem muntar una oficina de gestió de recerca per donar servei a més d’un departament, perquè hi ha serveis comuns a tots els projectes de recerca, com ara les justificacions de gestió de projectes de recerca», comenta. En contraposició, Eugeni Graugés explica que cal fer una gestió específica per a la docència –com organitzar classes– que fa específicament la secretaria de cada departament.
El tercer eix és adequar la docència a l'entorn social actual i de popularització de les TIC. Diu que els plans d’estudi actuals són del 2009-2010 i que, per tant, es van començar a pensar sis o set anys abans. Comenta que el món que es preveia el 2003-2004 és molt diferent del d’ara. Hi ha eines, com el telèfon, que té un munt de sensors que es poden utilitzar en docència (càmeres, acceleròmetres, etc.). O plataformes d’adquisició de dades per fer experiments perquè els alumnes tinguin experiència més directa. Diu que s’ha de començar a pensar en tot el nou pla docent tenint en compte el benefici de l’experiència educativa dels alumnes.
Eugeni Graugés vol impulsar un quart eix amb el seu equip deganal: la recerca. «El nivell de la recerca de la Facultat de Física és alt, però cal més suport de les institucions del país», diu. Els ajuts SGR es donen tant als instituts del programa CERCA com a les universitats. «Creiem que se’ns ha d’aplicar un nivell de finançament sobre la base del reconeixement de la nostra producció científica, que és igual o molt similar a la dels centres propis de la Generalitat».
Segons explica, voldria tenir el suport a la recerca en recursos de personal, diners, infraestructura, espais i edificis, etc., similar a la dels centres CERCA, ja que es dona d'acord amb la producció científica que fan. «Volem el mateix tipus de tracte», conclou. Eugeni Graugés i el seu equip tenen la convicció ferma que la recerca no es pot deslligar de la docència. «El valor que els alumnes vinguin a la universitat és que, a l’aula del costat on fan classe, es fa recerca. És una qüestió de vasos comunicants.»
Tant Eugeni Graugés, avui, com Atilà Herms, ahir, tots dos pensen en clau de beneficis per a la Facultat, no personalistes.
El nou degà, que va formar part de l'equip deganal d’Atilà Herms, té ara aquest equip: Joan Bertomeu, vicedegà d’Afers Acadèmics; Pere Serra, vicedegà d’Estudiants i Qualitat; Lluís Mañosa, vicedegà de Recerca i Doctorat; i Antoni García, secretari de la Facultat.
