Investigadors de l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB) han desenvolupat DIRAC, un programari que gestiona el processament de les dades d'un dels grans experiments fets al Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC) de l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear, per utilitzar sistemes comercials de provisió de potència de càlcul i optimitzar el cost dels recursos computacionals necessaris per dur a terme grans processos de càlcul. L'objectiu del treball, finançat pel Projecte CPAN (Centre Nacional de Física de Partícules, Astropartícules i Nuclear), dins del marc Consolider - Ingenio 2010, és desenvolupar el programari DIRAC per gestionar els recursos de computació en qualsevol disciplina científica i per a qualsevol grup d'usuaris. El programari desenvolupat s'ha provat amb èxit en simulacions de l'experiment Belle (Japó), utilitzant 2.000 processadors d'Amazon Elastic Compute Cloud (EC2).

DIRAC gestiona l'execució dels programes de processament de la informació dels detectors del Large Hadron Collider beauty experiment (LHCb) per identificar els diversos tipus de partícules mesurats. També controla l'execució dels algoritmes informàtics per seleccionar les dades més rellevants entre la gran quantitat de dades registrades (calen 10 milions de col·lisions per reconstruir una partícula B, que ens permetrà estudiar la asimetria entre matèria i antimatèria a l'Univers). Així mateix, distribueix les dades a través d'una xarxa de centres de càlcul anomenada Worldwide LHC Computing Grid (WLCG), que té més de 300 centres de càlcul (120 utilitzats per l'LHCb) a 57 països de tot el món i permet recuperar les dades necessàries per fer-ne una anàlisi posterior. En el desenvolupament del programari DIRAC hi han participat, entre d'altres, científics de l'ICCUB i de la Universitat de Santiago de Compostel·la.
Tal com explica el responsable del projecte, Ricardo Graciani, professor del departament d'Estructura i Constituents de la Matèria i investigador de l'ICCUB, «la simulació de les col·lisions mitjançant eines informàtiques i la resposta del detector són fonamentals per a la nostra investigació, però necessiten una gran quantitat de recursos de càlcul». En realitat, construir una xarxa de computació (grid) amb recursos dedicats exclusivament a processar dades d'un experiment és una mica costós i no és plenament eficient perquè, en paraules de Graciani, «l'ús té pics i valls en la demanda». Graciani pren com a exemple Belle, una col·laboració internacional desenvolupada a l'accelerador de partícules KEK (Japó) que porta a terme estudis similars als de l'LHCb. A Belle es recullen dades durant sis mesos a l'any i després es necessiten tres mesos més per fer les simulacions informàtiques corresponents. «Aquesta necessitat de computació requereix sobredimensionar els recursos informàtics durant la resta de l'any», explica Graciani, cosa que implica «costos extres» d'instal·lació i funcionament.