Científics del tercer projecte Exploració Digital de l'Espai Sloan (Sloan Digital Sky Survey, SDSS-III) han creat el mapa en 3D més gran que s'hagi fet mai de l'univers llunyà a partir de l'observació dels quàsars, els objectes més brillants del cosmos que permeten detectar l'hidrogen intergalàctic. El mapa proporciona un punt de vista sense precedents de l'univers quan només tenia 3.000 milions d'anys (ara en té 14.000 milions). En el treball, que dirigeix Anze Slosar, professor del Laboratori Nacional de Brookhaven, també hi han participat Jordi Miralda, investigador ICREA de l'Institut de Ciències del Cosmos de la UB, i Andreu Font Ribera, estudiant de doctorat de la UB a l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC).

Mitjançant l'Espectroscopi Detector d'Oscil·lació de Barions (Baryon Oscillation Spectroscopic Survey, BOSS), l'equip de l'SDSS-III ha observat 14.000 quàsars, uns objectes astronòmics formats per forats negres gegants que es poden observar a milers de milions d'anys llum de la Terra gràcies a la seva gran lluminositat. La llum emesa pels quàsars, al llarg del seu recorregut cap a la Terra, travessa núvols de gas d'hidrogen intergalàctic, que l'absorbeixen a determinades longituds d'ona. Tal com explica l'investigador Jordi Miralda, «mitjançant aquest sistema podem determinar la distribució de gas intergalàctic a l'univers primitiu, i veure com es van formar els cúmuls i supercúmuls de galàxies a grans escales a partir del col·lapse gravitatori».
Segons Miralda, «l'observació de l'absorció d'hidrogen en els quàsars és una nova manera de mesurar l'estructura a gran escala de l'univers, que fins ara només s'havia fet observant galàxies». Les observacions de galàxies i dels seus moviments havien permès mesurar el col·lapse d'estructures per mitjà de la gravetat i arribar fins al moment en què l'univers tenia uns 7.000 milions d'anys. «Ara, en estudiar el gas intergalàctic, hem retrocedit fins als 3.000 milions d'anys», conclou Miralda.

A partir dels resultats, que s'han presentat en la darrera reunió de la Societat Americana de Física, també s'ha pogut comprovar que el mapa que ha obtingut el grup de l'SDSS-III concorda prou bé amb el model informàtic dissenyat pel doctorand Andreu Font Ribera per descriure el moviment de l'hidrogen intergalàctic durant la formació dels cúmuls galàctics. «Amb aquesta informació podem comparar l'univers del passat amb l'actual i saber com ha canviat en aquest temps», apunta Font Ribera.