«El patrimoni és història i és identitat, oi? Qui perd els orígens, perd identitat –el Raimon ho deia. Com més en saps, dels teus orígens, millor. Tu et mors, però el patrimoni es queda. Tot això és important.» Així parla Santi Vallmitjana, conscient des de fa temps de la importància de protegir les col·leccions.
Cap al 1974 o 1975, quan feia la tesina en òptica a la seu actual de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona, va tenir el primer contacte amb els instruments científics d’èpoques passades. «Estaven en un estat deplorable, però al mateix temps hi veies una grandesa importantíssima. Vaig estar molta estona mirant-los i la imatge se’m va quedar gravada.»
El seu segon contacte amb el patrimoni històric del centre va ser a la meitat dels anys vuitanta, quan es va associar amb la doctora Mercè Durfort (1943-2022), biòloga, que feia temps que recuperava instruments. Ella va aconseguir, a través del Vicerectorat de Patrimoni, que es comencés a restaurar aquest patrimoni.
Als anys noranta ja s’havien recuperat entre 25 i 50 instruments. Després, amb l’ajuda d’un becari i d’una càmera de fotos va poder seguir treballant en la recuperació de peces científiques utilitzades a la Facultat de Física per a docència o recerca i se’n va poder fer una base de dades. Cap al 2012 ja hi havia 200 peces catalogades. Així mateix, se’n va publicar un primer catàleg a Edicions UB.
Entre el 2020 i el 2021, Santi Vallmitjana va conèixer Joan Manel Hernández, que s’hi va implicar per donar continuïtat a la tasca de recuperar instruments científics històrics. «En va millorar la base de dades i, sobretot, és un restaurador de gran categoria. De prop dels 500 instruments, més de 400 els ha revisat ell», assegura Santi Vallmitjana. «Soc un “manetes”, podríem dir», apunta Joan Manel Hernández amb sentit de l’humor.
Present i futur
Segons explica el successor de Santi Vallmitjana, «La història de l’electromagnetisme» va començar amb l’arribada d’unes vitrines a finals de juliol de 2021 procedents del CosmoCaixa. Eren un obsequi com a pagament per la cessió temporal d’aparells de la Facultat de Física quan s’hi va fer l’exposició sobre Tesla.
De seguida, Joan Manel Hernández hi va posar instruments de la col·lecció, però sense relat i, al cap de poc temps, va contactar amb Enric Pérez, especialitzat en la història de la física, el qual li va suggerir de fer una selecció de peces relacionades amb l’electromagnetisme i va articular el discurs de l’exposició. Es coneixen bé, ja que imparteixen l’assignatura d’últim any de grau Laboratori de Física Moderna, on expliquen història de la física, entre d’altres.
Agraeixen la implicació de la Facultat, l’Administració de Centre i el Vicerectorat de Patrimoni. «S’hi han implicat moltíssim, sobretot la Pilar Mateo, que ens va posar en contacte amb l’empresa externa que ha realitzat el muntatge de l’exposició, Boixader&Goneaga.»
Agustí Alcoberro, vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals, el dia de la inauguració (22 de setembre), acompanyat d’Eugeni Graugés, degà de Física, i de dos dels comissaris.
Dues fitxes explicatives sobre peces de la Col.lecció d’Instruments Científics destacades pels comissaris.
La nova Comissió d’Instruments Científics de la Facultat de Física, aprovada per la Junta de Facultat el 2022, està formada per un membre de cada departament, un membre del PAS i un estudiant i la representació de l’Administració de Centre. A partir d’ara serà responsable de prendre decisions de forma col·legiada sobre la col·lecció. La primera tasca és que els membres dels departaments informin dels instruments antics pendents de registrar.
«La Comissió ha d’intentar extreure valor a aquesta col·lecció. Primer, cal fer que el PDI la conegui i la pugui fer servir per a docència», explica Joan Manel Hernández. Després, cal seguir fent-ne difusió: per exemple, es poden cedir temporalment instruments; o també es poden fer visites guiades per transferir el coneixement a la societat, que és un dels pilars de la Universitat de Barcelona.
«La Comissió ha d’intentar extreure valor a aquesta col·lecció. Primer, cal fer que el PDI la conegui i la pugui fer servir per a docència. Després, cal seguir fent-ne difusió per diferents vies»
Encara queda molta feina per recuperar aparells de la Facultat i revisar tots els que estan inventariats. «Els aparells tenen una història associada que volem estudiar», explica Joan Manel Hernández. «Cal estudiar referències a aparells semblants que són en algun altre lloc; referències en llibres antics; a part del tema de les fotos...».
Gràcies al Museu Virtual de la Universitat de Barcelona (MVUB), tota aquesta feina pot tenir més visibilitat. A la campanya de promoció del nou MVUB de 2022, es va publicar la conversa entre Santi Vallmitjana i Joan Manel Hernández.
En resum, el camí per arribar fins aquí ha estat llarg. Santi Vallmitjana explica que dues lleis fonamentals van condicionar l’aparició dels instruments –la Llei Pidal (1845) i la Llei Moyano (1857)– gràcies a les quals es va fer un programa uniforme d’aplicació a tot l’Estat. Per exemple, incloïa fer un llistat d’aparells (Máquinas e instrumentos para la eneñanza de la Física para los gabinetes de Física). La UB en conserva un de 1868, fet pel professor Antoni Rave.
Tot i això, s’han perdut peces a causa de les diverses mudances del centre des de l’Edifici Històric fins a l’actual seu de Pedralbes, així com dels quatre trasllats interns, com a mínim. Tot això ha dificultat la conservació dels instruments.
El problema és el pressupost. Han tingut suport per a l’exposició, però diuen que els falta finançament, sobretot per a la restauració. «Falta pressupost per recuperar i mantenir el patrimoni. En aquest sentit, cal millorar perquè encara hi ha molta feina per fer», asseguren.
Color verd característic
El nou espai museïtzat, situat a la primera planta del vestíbul de la Facultat de Física, té un color verd característic. La selecció d’aquesta tonalitat és deguda a dues raons: d’una banda, perquè és un to que agrada molt als comissaris, especialment a Joan Manel Hernández; de l’altra, perquè molts dels instruments científics tenen parts d’aquest color. A tall d’exemple hi ha: timbre senyalitzador per al telescopi Mailhat; galvanòmetre de Bourbouze; bobines d’autoinducció variable; receptor de galena; brúixola galvanoscòpica; o receptor de telegrafia sense fils.
Ciències i Arts
Tots tres científics veuen paral·lelismes entre les ciències i les arts, i diuen que força estudiants de Física fan música, per exemple.
Ells mateixos estan implicats en activitats artístiques de manera amateur. Santi Vallmitjana és guitarrista en el grup BeatleStones. Joan Manel Hernández toca en el grup de bluegrass anomenat Newgrass Republic. Enric Pérez té afició pel teatre: fa obres sobre temes científics, de l’àmbit de la física, perquè l’interessa el vessant didàctic de les arts escèniques.
Una mostra de la vessant artística dels comissaris.
Foto portada Els comissaris de l’exposició «La història de l’electromagnetisme» en el nou espai museïtzat de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona.
Foto superior Primer full de l’inventari d’instruments científics del patrimoni de la UB, realitzat l’any 1868 pel professor Antoni Rave.
