La ciència, al servei de la gent

Tomàs Molina és professor associat de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona, membre del Departament de Física Aplicada i professor del màster en Meteorologia. És alhora periodista de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, fent informació del temps. A la televisió hi fa predicció meteorològica diàriament. L’1 de setembre li va tocar parlar dels aiguats a les Cases d’Alcanar, on van caure més de 233 litres per metre quadrat. Comenta que és un déjà-vu, en el sentit de «constatar que ens passen coses ja viscudes abans, amb els temporals Filomena, el Gloria...».

Explica que la meteorologia és la ciència que estudia l’atmosfera i que de vegades passen episodis com aquest, que provoquen mals a la població. A més de capacitació tècnica, assegura que a la universitat s’inculca sentit de responsabilitat. «Els meteoròlegs som aquí per salvar vides i béns i per fer la vida de les persones més senzilla.» Aquesta és una qüestió que ha d’estar en l’equació principal de la feina dels científics. El sentit de responsabilitat forma part de la formació.

 

«Els meteoròlegs som aquí per salvar vides i béns i per fer la vida de les persones més senzilla.»

 

Cal fer entendre que la ciència està al servei de la societat. «Si alguna cosa hem de fer els científics des de la universitat és entendre que estem involucrats en un sistema que ho inclou tot: el coneixement pur i dur, la gestió, la informació a la població i la seva reacció. Això va lligat amb l’experiència de comunicar.»

 

Millora de la resiliència

Pel bé del sistema, cal augmentar la resiliència de la població, és a dir, la seva capacitat de recuperar-se davant dels extrems meteorològics. Molina diu que hi ha quatre moments rellevants a considerar: a) conèixer els fenòmens, b) saber-los pronosticar, c) informar la població i d) actuar correctament. El punt d) s’ha de tenir sempre en compte, però s’oblida sovint.

Sobre la manera d’enfrontar-se a les situacions d’emergència meteorològiques, creu que a Catalunya funciona. «Per exemple, si neva, aquí els camions no passen per les carreteres, es queden a les voreres. I s’ha acabat. O sigui, la gent es resigna pel bé general.» El sistema funciona: «Quan hem tingut nevades importants, no se’ns ha col·lapsat res, i ja portem bastants anys així». En part és mèrit de la universitat, perquè l’educació en Meteorologia de la UB és pionera a Espanya, afirma. També és gràcies al Servei Meteorològic de Catalunya, que enguany ha celebrat cent anys.

 

Maria Carme Llasat i Tomàs Molina als passadissos de la Facultat de Física. Ambdós formen part del Departament de Física Aplicada.

 

Maria Carme Llasat és professora catedràtica d’universitat a la Facultat de Física de la Universitat de Barceleona. També és membre del Departament de Física Aplicada, coordinadora de la secció de Meteorologia i dirigeix el Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA). El primer que destaca és la importància de fer recerca. «Nosaltres vinculem el que succeeix amb els estudis més recents per poder justificar i entendre els fenòmens», explica.

 

«Nosaltres vinculem el que succeeix amb els estudis més recents
per poder justificar i entendre els fenòmens»

 

Treballa per millorar la comprensió, la predicció i la mitigació de situacions extraordinàries. Hi ha alumnes que, amb la seva tesi, ajuden a millorar el coneixement d’aquests fenòmens, i exalumnes que treballen als serveis meteorològics, o sigui, a l’inici de la cadena d’alerta primerenca. Comenta que «a la Universitat preparem persones per estar en tots els punts de la cadena vinculada a la mitigació dels riscos naturals».

 

Ciència ciutadana

«Fem divulgació i sensibilització per ajudar a crear hàbits i respostes davant del canvi climàtic i els riscos naturals. És la part que s'anomena empoderament de la població», explica. El grup GAMA ha desenvolupat una eina anomenada Floodup, que interpel·la la població. Se li pot demanar, per exemple, que pengi fotografies per estudiar fins on arriba una inundació o la velocitat de l’aigua. Així, a part de recollir dades, la gent pot adonar-se que forma part de la solució. L’aplicació alhora és informativa i formativa perquè inclou instruccions de com actuar.

 

«Fem divulgació i sensibilització per ajudar a crear hàbits i respostes
davant del canvi climàtic i els riscos naturals. És la part que s'anomena empoderament de la població.»

 

El projecte europeu i-CHANGE, en què participa la UB, preveu la creació de Living Labs, sobre temes d’escalfament urbà i inundacions, que aviat es posaran en marxa a través de la Fundació Bosch i Gimpera. Inclou processos participatius de ciència ciutadana perquè la gent se senti més part de la solució. No és fàcil: «En el moment que demanes un canvi d’estil de vida a la població, amb implicacions que afecten cada vegada més la comoditat, dia a dia, i no deixar-ho en mans d’uns altres, ja no hi ha tant interès per fer canvis». Molina hi està d’acord i apunta que «quan ens toca a nosaltres, la reacció no sempre és la millor».

Respecte als aiguats de setembre del 2021 a les Cases d’Alcanar, Llasat diu que són un cas alineat amb els efectes del canvi climàtic sobre els extrems. Alineat vol dir que respon als models que pronostiquen un augment de fenòmens meteorològics adversos i de la seva intensitat, degut a l’escalfament de l’atmosfera. Usualment, els extrems són fenòmens més violents, però no sempre perquè la manca de pluja és un fenomen violent. A partir d’aquí, diu que cal fer conscienciació a la població.

 

Dades recollides pel Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) de la Universitat de Barcelona.

 

«Els aiguats del setembre del 2021 a les Cases d’Alcanar són un cas alineat
amb els efectes del canvi climàtic sobre els extrems.»

 

Llasat també fa referència a l’advertència de Nacions Unides (ONU) sobre l’augment de la intensitat de fenòmens adversos. N’hi haurà molts més. Cal millorar l’alerta primerenca, és a dir, des del moment que un servei meteorològic preveu una pluja forta, per exemple, fins que arriba a la població i s’apliquen les mesures de salvament. D’aquesta manera se'n millorarà la resiliència.

L’esmentat estudi de l’ONU aborda el tema de la pèrdua de vides humanes degut a riscos naturals d’origen hidrometeorològic, que són tots els riscos vinculats amb l’atmosfera directament o indirectament. En aquest sentit, s’observa que, a escala mundial, la millora de l’early warning i de la gestió de l’emergència ha permès passar d’uns 50.000 a 20.000 morts anuals en trenta anys. Per contra, les pèrdues de béns augmenten.

Parlant de casos d’èxit, destaca l'elaboració del Primer Informe de Canvi Climàtic i Ambiental a la Mediterrània, que està influint molt en la presa de decisions de la Unió pel Mediterrani. També en destaca les sessions de sensibilització envers el canvi climàtic i el desenvolupament sostenible dins de l’assignatura de Meteorologia i Climatologia que fa a la Facultat de Física, que consciencia els alumnes i desperta vocacions en la matèria. Així mateix, posa en relleu la bona acollida de les seves conferències sobre canvi climàtic i riscos naturals en centres cívics, casals i escoles.

Per acabar, diu que el diàleg universitat – mitjans de comunicació és bo, però «ens agradaria incidir-hi més, en el sentit que les nostres notícies sortissin més sovint per ajudar a informar la població i que ella mateixa prengui decisions». Sobretot cal prendre mesures sobre el canvi climàtic i els impactes en la població.