El professor de la Facultat de Filologia i Comunicació Gaston Gilabert ha descobert a la Biblioteca de Catalunya un manuscrit inèdit del segle XVII que conté una referència clau a l’obra El Amor enamorado, l’última comèdia mitològica de Lope de Vega. 

Gilabert estava fent recerca sobre teatre barroc i, seguint la pista d’una cançó perduda durant quatre segles, provinent d’El Amor enamorado, la va trobar, però amb la lletra canviada. Es tracta d’un cas interessantíssim de contrafactum: un eclesiàstic del mateix segle XVII va aprofitar la cançó popularitzada per Lope als escenaris, però en va esborrar els versos d’inspiració pagana i els va canviar per uns altres de contingut sacre. Afortunadament, però, en el text religiós hi ha rastres literaris dels versos originals de Lope de Vega, la qual cosa ha permès a Gilabert desemmascarar aquesta ocultació en fer la troballa. Així s’ha solucionat un misteri de quatre segles d’antiguitat que afectava un autor canònic com Lope de Vega.

L’autor del descobriment ha publicat la seva recerca a la revista Castilla. Estudios de Literatura, amb un article en què palesa la poca atenció que van prestar copistes i impressors a les acotacions sonores de teatre del Segle d’Or: per aquest motiu, van passar desapercebudes certes estratègies poeticomusicals que Lope de Vega va utilitzar per generar significats complexos i interrelacionats amb la trama. En concret, aquest article analitza el villancet «A la gala de Febo», de la comèdia El Amor enamorado, en rastreja les fonts i influències, i completa les llacunes crítiques existents fins avui, tot donant notícia d’aquesta descoberta d’un manuscrit anònim amb la música del text de Lope, que fins ara es creia perduda.

Lope de Vega va escriure El Amor enamorado entre 1625 i 1635. L’obra, que es va publicar i estrenar pòstumament, es va posar en escena als Jardins del Retiro, dedicada als reis Felip IV i Isabel de Borbó. S’hi tracta el mite d’Apol·lo i Dafne barrejant la faula d’Ovidi amb el gènere pastoril, de moda en els ambients cortesans.

Gaston Gilabert és professor lector del Departament de Filologia Hispànica, Teoria de la Literatura i Comunicació de la UB i forma part del Grup de Recerca Digital Música Poètica (ASODAT). Ha fet estades de recerca a la Institució Milà i Fontanals (CSIC), a la Universitat de de Santiago de Compostel·la, al Centre d’Estudis de Postgrau de la Universitat de la Ciutat de Nova Yort i, recentment, a la Universitat del Piemont Oriental com a professor visitant. Les seva línia de recerca principal és el teatre barroc entès des d’una perspectiva interdisciplinària: vers dramàtic, música i posada en escena. És autor del llibre Música y poesía en las comedias de Bances Candamo, i actualment té en premsa el seu pròxim volum monogràfic, El encanto de los dioses: mito, poesía y música en el teatro de Lope de Vega. 

Autor de més de quaranta publicacions científiques, la seva passió pel teatre també l’ha dut a la creació dramàtica: ha escrit més d’una dotzena de peces, totes estrenades a Barcelona (Sala Beckett, Institut d’Estudis Catalans, Aliança del Poblenou, Centre Albareda, Porta4) i rodalia (Teatre Kursaal de Manresa, Auditori de Vilafranca del Penedès), a més d’haver estat director de diverses posades escèniques de clàssics. Des del 2011, és director d’AulaScenica, aula de teatre de la Facultat de Filologia i Comunicació, i entre el 2014 i el 2018 va ser president de la Federació Espanyola de Teatre Universitari.

Article de referència:
Gilabert, Gaston. «El villancico de Lope de Vega en El Amor enamorado: funciones dramáticas y hallazgo de un manuscrito inédito». Castilla. Estudios de Literatura, febrer de 2021. Doi: https://doi.org/10.24197/cel.12.2021.29-62