L’excavació del jaciment d’Oxirrinc és un projecte impulsat per l’Institut d’Estudis del Pròxim Orient Antic (IPOA) de la UB, el Ministeri de Cultura i Esport, la Universitat Paul Valéry - Montpeller 3, la Fundació Palarq i la Societat Catalana d’Egiptologia

Aquest mes de març ha retornat la missió arqueològica a l’antiga ciutat egípcia d’Oxirrinc. Si bé enguany els treballs han hagut de finalitzar abans del previst a causa de l’epidèmia per COVID-19, la campanya ha permès aprofundir en l’estudi d’estructures arquitectòniques i de rituals funeraris des de l’època saïta (corresponent al període tardà d’Egipte, que comença al segle VII aC) fins al període cristianobizantí.

Els treballs s’han centrat en la zona del jaciment de l’anomenada Necròpolis Alta. S’hi han realitzat estudis antropològics dels difunts inhumats i tasques de consolidació i restauració de pintures murals i de diferents objectes recuperats durant l’excavació. També s’ha actuat en les restes del gran edifici religiós d’època cristianobizantina que es troba al jaciment. Se n’han recuperat nombrosos elements constructius com lesenes, cornises i fragments pertanyents a arcs profusament decorats amb temes vegetals, florals, geomètrics i zoomorfs. Cal destacar les restes d’un papir amb una inscripció en grec, actualment en estudi, i una làpida funerària inscrita en copte.

Durant la campanya s’han localitzat un total de sis noves tombes individuals d’època saïtopersa i dues del període romà. És la primera vegada que es localitzen tombes saïtoperses sota els fonaments de tombes d’època romana. S’han fet diverses troballes relacionades amb les inhumacions d’època bizantina, com ara tinters i arracades de bronze, òstracons (trossos de terrissa emprats per escriure-hi) o una làpida funerària presumptament d’un llibert (libertus), un esclau alliberat que havia pogut prosperar i va encarregar una estela ben tallada.

Finalment, durant la missió s'han fet treballs topogràfics, de fotogrametria i 3D, així com imatges aèries.