Dimarts 13 de desembre, a les 19:00, l’aula Joan Maragall de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona (a la planta baixa de l’Edifici Històric) acollirà un acte d’homenatge a Joan Veny amb motiu del seu norantè aniversari i de la publicació del seu llibre Memòries d’un filòleg norantí, que presentarà l’escriptor Ramon Solsona. El rector de la Universitat, Joan Guàrdia, presidirà l’acte, que constarà de dues parts: la presentació del llibre a càrrec del seu epilogista, Ramon Solsona, amb rèplica del mateix Joan Veny, i una successió de diverses intervencions breus de persones vinculades a la vida i obra de l’homenatjat.

El llibre recorda el període d’infantesa i la primera joventut de Veny a Campos (Mallorca) i les successives etapes a Barcelona i Lleida, la família, la vida universitària, la dedicació científica, els mestres i els deixebles. L’obra és el retrat d’una vida plena, en què l’autor ha anat acumulant dècades o cavallons (segons la imatge delicadíssima del «conjunt de deu vencills per lligar garbes o altres coses», com es diu a Mallorca). El 2022, Veny ha publicat també Història lingüística dels nostres peixos. Mar confrontada amb la terra, doncs, i passió per escatir l’origen dels mots.

A més, Joan Veny és un mestre de la paraula, un gran escriptor: «Vaig néixer a Campos (Mallorca) el 22 d’agost de 1932 (l’any que moria l’admirat Antoni M. Alcover) a les cinc i mitja del matí d’un dia que s’augurava tòrrid; l’hora matinera del naixement potser preveia el futur laboriós d’un enamorat de la seva feina», escriu a l’inici d’aquestes Memòries d’un filòleg norantí en un estil planer i vivaç que convida a continuar llegint.

Joan Veny és un enamorat de la paraula, un «filòleg» en el sentit literal i etimològic. És model de saviesa i de bonesa, i ha inculcat sempre als seus deixebles l’amor per la feina ben feta. Nulla dies sine linea és una màxima en llatí per referir-se a la constància en el treball, en la producció escrita: ‘cap dia sense [escriure una] línia’. I Joan Veny ha predicat amb l’exemple. D’aquí que siguin centenars les seves publicacions escrites, i en desenes de països. A casa nostra és sobretot conegut per la tasca d’estudiós de la llengua catalana, especialment per la diversitat geogràfica dels seus parlars. En aquest sentit són obres monumentals tant l’Atles lingüístic del domini català, en col·laboració amb Lídia Pons i Griera, com la seva versió divulgativa, el Petit atles lingüístic del domini català. Però Joan Veny és també un romanista de reconegut prestigi arreu d’Europa i els altres continents. En aquesta altra dimensió d’estudiós de l’espai romànic segueix les passes del seu gran mestre Antoni M. Badia Margarit. Sempre ha maldat per «obrir finestres» als espais romànics contigus. I és que el català no es pot abordar de manera solvent si no es tenen en compte les llengües germanes.

En paraules del professor de la Facultat de Filologia i Comunicació José Enrique Gargallo, organitzador de l’acte: «Veny és un dels gegants del català que ens han llegat unes eines eficacíssimes i d’una gran altura científica. Pel seu caràcter bonhomiós l’assimilo al pacífic tarannà de Francesc de Borja Moll, tot el contrari del temperament volcànic d’Antoni M. Alcover i Joan Coromines». I afegeix: «Alerta, Veny és també un exaltat a qui no ens hem de creure a ulls clucs —ironitza—. Quan declara que n’Estrella és l’amor de la seva vida, omet que abans de contreure matrimoni ja s’havia casat amb l’Atles lingüístic. I no esmenta les innombrables declaracions d’amor que ha sembrat al llarg de la seva obra: amor al català; amor vehement a la natura; amor a Campos i a la seva gent; amor a la terra; amor al mar on anava a “prendre banys”, a fer capxifos amb la blavosa silueta de Cabrera a l’horitzó… “Soc un enamorat de les paraules”, “Vos vullc! Vos estim!”, diu en alguns dels seus textos. És un exaltat que manifesta l’amor pels seus mestres, pels col·legues, pels deixebles, pels autors literaris, pels parlants anònims que perpetuen el català genuí, per les institucions».