«L’epigrafia no només estudia el text d’una inscripció, sinó que s’encarrega d’analitzar la peça des de tots els vessants: el lloc on s’exhibia o conservava en l’antiguitat i aquell on s’ha trobat, el material en el qual va ser escrita, la seva morfologia externa, la tècnica d’escriptura emprada, el sistema gràfic utilitzat la llengua i, finalment, el text i el seu significat. Tots aquests elements són imprescindibles per a la comprensió i la interpretació completes d’una inscripció».

D’aquesta manera explica Javier Velaza —catedràtic i degà de la Facultat de Filologia i Comunicació de la UB i expert epigrafista— l’estudi que ha dut a terme de les inscripcions de la mà d’Irulegi, un objecte arqueològic trobat en un poblat de l’edat del ferro prop del castell d’Irulegi, a la vall de l’Aranguren, i que ha estat qualificat d’excepcional : amb més de 2.000 anys, és el text més antic trobat fins ara en llengua bascònica.

«No és un treball que els epigrafistes fem sols —remarca Velaza—. El fem en col·laboració amb especialistes d’altres disciplines: per descomptat, hi ha els arqueòlegs que l’han trobat, però també restauradors, lingüistes, historiadors, responsables d’analítiques i geomorfòlegs».

Després que el director de l’excavació, Mattin Aiestaran, de la Societat de Ciències Aranzadi, contactés amb ell, Velaza va identificar, simplement per mitjà d’una fotografia de la troballa, que la peça és única en diversos aspectes. «Són singulars la forma, la tècnica d’escriptura, el sistema gràfic i, evidentment, el text, encapçalat per la paraula sorioneku, que en basc es comprèn fàcilmentpot : ‘bona sort’», explica.

Els treballs posteriors amb la peça , el que els epigrafistes anomenen autòpsia, van incloure l’ús d’instruments d’ampliació òptica per identificar identific les parts de la superfície que necessitaven una neteja especial.

«Fins ara no coneixíem peces d’aquesta morfologia i en un context apotropaic (objectes que actuen com a talismans o fetitxes) tan clar», revela Velaza. «La seva tècnica d’escriptura és singular perquè el text es va esgrafiar, en primer lloc, amb un instrument de punta esmolada, com si fos un esborrany, i després es van gravar els signes mitjançant la tècnica del puntejat». I continua: «També és una novetat el sistema gràfic emprat per escriure el text, una varietat d’un dels sistemes de signes que feien servir els ibers, però adaptada a les necessitats de la llengua dels bascons (poble preromà que habitava les terres de l’actual Navarra i alguns territoris del voltant)». «Per acabar —afegeix—, és absolutament excepcional pel fet que es tracta del primer text en bascó que coneixem amb seguretat». «Tots aquests elements la fan, sens dubte, una de les troballes epigràfiques més importants dels darrers decennis», conclou Velaza.

La interpretació de la primera paraula de la mà d’Irulegi va ser immediata, però sembla que a partir d’ara la «bona sort» que s’hi interpreta haurà d’acompanyar els experts que treballen en la peça: Javier Velaza i el lingüista de la Universitat del País Basc Joaquín Gorrochategui. «Les altres tres línies de la inscripció són molt més complicades i requeriran un estudi epigràfic i lingüístic llarg i reposat per tal d’esbrinar-ne el significat», vaticina l’epigrafista de la UB.