Els investigadors del CUSC de la Facultat de Filologia i Comunicació Marina Massaguer, Avel·lí Flors-Mas i F. Xavier Vila són els autors de la primera recerca sobre les tries lingüístiques en els continguts generats per estrelles del món digital amb més impacte entre el públic adolescent i jove de Catalunya.

El treball Català, youtubers i instagramers. Un punt de partida per promoure l’ús de la llengua, elaborat pel Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació Universitat de Barcelona (CUSC) de la Facultat de Filologia i Comunicació analitza l’ús del català en els continguts generats per estrelles del món digital adreçats a adolescents i joves i es formulen propostes per a la promoció del català en aquest camp. En l’elaboració d'aquesta recerca, publicatda i finançada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través de la Direcció General de Política Lingüística, hi han participat els sociolingüistes Marina Massaguer Comes, Avel·lí Flors-Mas i Francesc-Xavier Vila.

Es tracta de la primera recerca sobre les tries lingüístiques en els continguts generats per aquest tipus d'emissors. S’hi analitzen els factors econòmics i ideològics que afavoreixen la tria del castellà en aquest camp, però també s’hi constata la consolidació d’un espai per als creadors en llengua catalana, amb un notable ressò i impacte. A més, l’informe inclou un seguit de propostes per a promoure l’ús del català en els continguts de les xarxes, amb l’objectiu de prevenir la diglòssia digital i afavorir la completesa funcional de la llengua catalana.

Una recerca pionera 

El treball, que prioritza el mètode qualitatiu, inclou algunes anàlisis quantitatives que revelen el contrast en nombres absoluts en les mètriques dels influenciadors que utilitzen el castellà i els que utilitzen el català. Aquestes mètriques es redueixen dràsticament quan es posen en relació amb la dimensió de la comunitat lingüística fins al punt que, amb aquesta ponderació,  a Instagram el català ofereix més bons resultats que el castellà i en el cas de Youtube hi ha una aproximació important.

El treball també analitza el desplaçament del consum audiovisual cap a les xarxes, la consolidació dels youtubers i influenciadors com a referents juvenils en aquest àmbit, el grau de professionalització i les causes que provoquen la minorització del català, que se situen entre les dinàmiques de mercat i les ideològiques entre d’altres aspectes.

Davant d’això, es plantegen línies d’acció com l’estímul econòmic al posicionament dels continguts catalans en les plataformes, la remuneració suplementària de visites per compensar el biaix econòmic que suposa als youtubers i influenciadors la dificultat per monetitzar els seus esforços en unes plataformes amb barems de monetització pensats per a llengües globals, el finançament de continguts especialitzats en català, la facilitació del contacte entre microinfluenciadors que usen el català i empreses per afavorir acords de patrocini i l’impuls de la la presència dels influenciadors catalans en esdeveniments perquè en facin l’adaptació en reproducció en línia  als seus formats de treball.