El professor de la Facultat de Filologia i Comunicació ha trobat la petició perquè s’enviessin dues còpies de l’Othello de Shakespeare a Lisboa, l’any 1765, en la correspondència de l’estudiós anglès John Preston, professor de l’English College de Lisboa, adreçada a l’agent de Londres d’aquest col·legi, John Sheppard

Stone ha descobert aquesta referència a l’Ushaw College, a Durham, al Regne Unit, lloc on es conserva tota la documentació de l’English College de Lisboa després que tanqués les portes a la capital de Portugal el 1973, després de més de tres-cents anys de presència a la ciutat.
​​​​​​​
Malgrat que es tenia constància de l’existència de traduccions parcials —de vegades a partir d’edicions franceses— d’obres de Shakespeare a Portugal des de finals del segle XVIII, aquest és el primer cop que es pot documentar l’arribada d’obres de Shakespeare en la llengua original a la capital portuguesa i, per extensió, al món lusòfon. Aquesta troballa confirma que Shakespeare va circular entre xarxes familiars i comercials binacionals i bilingües o multilingües, així com entre lectors per als quals l’anglès no era la llengua pròpia ni la llengua d’origen.

Les còpies es van enviar per mar, juntament amb molts altres volums en una comanda més gran. Preston i el College sol·licitaven i rebien regularment llibres i béns d’Anglaterra. Aquests enviaments proporcionen el context immediat en el qual s’ha d’entendre la presència dels Othellos al Portugal dels anys seixanta, i apunta a un fenomen més ampli, tant d’expatriats britànics i irlandesos com d’una comunitat local que llegia àmpliament en anglès al llarg del segle XVIII.

John Preston (1712-1780) va ser un sacerdot i professor de teologia, tutor del príncep hereu del tron portuguès, i encarregat de dur a terme la política per encaixar l’English College en la vida civil portuguesa. Aquest col·legi era un modest establiment per a uns vint-i-cinc estudiants, que formava part d’una xarxa extensa, però informal, d’institucions diaspòriques que servien als catòlics anglesos, escocesos i irlandesos.

Stone es pregunta per què Preston va demanar precisament dos exemplars d’Othello, en comptes del Rei Lear, Macbeth, Romeu i Julieta, o Antoni i Cleòpatra. Apunta que potser «això s’hauria d’associar amb la llarga tradició teatral portuguesa de protagonitzar personatges africans (còmics, marcats lingüísticament) o, de manera més general, amb el fet que l’obra és en si mateixa un drama d’expatriats en una cultura marítima».