Les excavacions, dutes a terme entre el novembre i el desembre de 2024, han posat al descobert restes úniques, que permeten aprofundir en el coneixement sobre les pràctiques funeràries, la vida religiosa i l’activitat monàstica de l’antic Egipte

La Missió Arqueològica d’Oxirrinc, que lidera l’Institut del Pròxim Orient Antic de la Universitat de Barcelona (IPOA), vinculat a la Facultat de Filologia i Comunicació i sota la direcció del professor Ignasi-Xavier Adiego, ha conclòs l’última campanya, duta a terme entre el novembre i el desembre de 2024, amb troballes d’una rellevància històrica i arqueològica excepcional.

Entre els descobriments més destacats hi ha cinquanta-dues mòmies del període ptolemaic, tretze de les quals tenien llengües d’or a la boca, símbol de preparació per al més-enllà. Una de les mòmies presentava dues llengües d’or, i una altra, una plaqueta també d’or que en decorava les ungles. En el mateix jaciment s’han recuperat objectes de gran valor, com un escarabeu de cor en la posició original; amulets amb figures de divinitats egípcies com Horus, Thot i Isis, i una terracota del déu Harpòcrates.

Les excavacions també han revelat l’estructura d’un sepulcre d’època ptolemaica que contenia unes tres-centes mòmies. Aquesta tomba, amb tres cambres funeràries i sostre de volta, sobresurt per les parets decorades amb textos i escenes policromades que representen rituals funeraris i figures divines com Anubis, Osiris, Atum i Nut. A més, s’han descobert quatre sarcòfags de pedra calcària en aquest mateix context.

Un altre dels grans avenços de la campanya ha estat la reactivació de les excavacions al monestir copte de Sant Ciríac, una basílica cristiana datada entre els segles V i VII. Aquesta construcció, de grans dimensions i riques decoracions en sicòmor, ofereix noves claus per entendre el moviment monàstic a Egipte durant els primers segles del cristianisme, així com el paper econòmic i administratiu dels monestirs en aquell període.​​​​​​​

La missió, dirigida per les doctores Esther Pons i Maite Mascort, compta amb el suport del Ministeri de Cultura, la Universitat de Barcelona, la Fundació Palarq, la Societat Catalana d’Egiptologia i AIXA Serveis Arqueològics, a més de la col·laboració del Consell Suprem d’Antiguitats d’Egipte i la Universitat del Caire. Les troballes no només contribueixen a enriquir el patrimoni arqueològic egipci, sinó que també ofereixen noves perspectives sobre les pràctiques rituals i les creences de l’època ptolemaica i romana. ​​​​​​

Aquestes descobertes, fruit de dècades de treball constant a Oxirrinc, refermen el compromís de la Universitat de Barcelona amb la recerca arqueològica d’excel·lència i la preservació del patrimoni cultural universal.

Més informació