En aquest grup de científics líders n’hi ha de més de 50 disciplines de diferents àmbits del coneixement: des de les ciències de la vida i de la salut fins a les ciències experimentals (com la física i la química), les enginyeries, les ciències socials (com l’economia) o les humanitats (com la comunicació i la filologia). Entre aquests, destaquen Carmen Muñoz Lahoz, professora catedràtica d'universitat  del Departament de Llengües i Literatures Modernes i d'Estudis Anglesos; i Cedric Boeckx, professor associat del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i investigador ICREA.

Entre els 204.643 científics que inclou la base de dades, 3.230 estan adscrits a institucions de l’Estat espanyol. Per darrere de la UB hi ha la Universitat Complutense de Madrid (86), la Universitat Politècnica de Catalunya (83) i la Universitat Autònoma de Barcelona (80).

El Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) és el centre amb més investigadors destacats (566), ja que suma tots els seus centres de recerca d’arreu de l’Estat. En el cas de Catalunya, la xifra total de científics és de 768 (el 24 % dels de l’Estat), dels quals 457 (el 60 %) estan adscrits a universitats públiques.

A escala mundial, el país amb més investigadors són els Estats Units. Tot seguit hi ha el Regne Unit i Alemanya. I a continuació se situa la Xina, que és el país que més ha augmentat el nombre d’investigadors designats.

El rànquing de Stanford, que s’elabora a partir de la informació que proporciona la base de dades Scopus, mesura la influència del personal investigador segons la seva producció i impacte en els camps de coneixement a què s’adscriuen les seves publicacions. Cal dir, però, que les adscripcions institucionals s’assignen partint del darrer article que recull Scopus per al període estudiat, cosa que pot afectar els resultats en el cas del personal investigador amb més d’una adscripció o en cas de mobilitat temporal, pròpia de la recerca.

Més informació