Carmen Muñoz i Cedrick Boeckx, investigadors i docents de la Facultat de Filologia i Comunicació, dins el 2% dels científics més influents al ser els més citats en l'àmbit de la Comunicació i els Estudis Textuals

Un total de 166 membres del personal investigador de la UB se situen entre el 2% de científics amb més influència, ja que són els més citats en les seves disciplines, segons la nova actualització de la base de dades publicada pel grup editorial Elsevier, coneguda com a rànquing de Stanford. La UB és la universitat de l’Estat amb més personal investigador en aquest grup de científics líders, que pertanyen a més de 50 disciplines de diferents àmbits de coneixement, des de les ciències de la vida i de la salut fins a les ciències experimentals (com la física i la química), les enginyeries, les ciències socials (com l’economia) o les humanitats (com la comunicació i la filologia). Entre aquests destaquen Carmen Muñoz Lahoz, professora catedràtica d'universitat  del Departament de Llengües i Literatures Modernes i d'Estudis Anglesos; i Cedric Boeckx, professor associat del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i investigador ICREA.

Entre els 195.605 científics que inclou la base de dades, 2.998 estan adscrits a institucions de l’Estat espanyol. Per darrere de la UB hi ha la Universitat de València (amb 82 investigadors), la Universitat Politècnica de Catalunya (81) i la Universitat Complutense de Madrid (79).

Cal dir, això sí, que el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) és el centre amb més investigadors destacats (545), ja que suma tots els seus centres de recerca d’arreu de l’Estat. En el cas de Catalunya, la xifra total de científics és de 742 (un 25% dels de l’Estat), dels quals 443 (el 60%) estan adscrits a universitats públiques.

A escala mundial, el país amb més investigadors són els Estats Units. Tot seguit hi ha el Regne Unit i Alemanya. És destacable que, enguany, ha augmentat tant el nombre total de científics inclosos en aquest 2% d’investigadors amb més influència com la xifra d’estats de procedència.

El rànquing de Stanford, que s’elabora a partir de la informació que proporciona la base de dades Scopus, mesura la influència del personal investigador segons la seva producció i impacte en els camps de coneixement a què s’adscriuen les seves publicacions. Cal dir, però, que les adscripcions institucionals s’assignen partint del darrer article que recull Scopus per al període estudiat, cosa que pot afectar els resultats en els casos de personal investigador amb més d’una adscripció o la mobilitat temporal pròpia de la recerca.

Podeu consultar el llistat complet aquí.